nov 25

manos Sempre m’ha atret molt l’art de l’escultura. M’agrada veure treballar a diferents escultores que al llarg del temps han sabut plasmar, les seves ideologies o punts de vista sobre el món, sobre diferents materials. Han utilitzat bàsicament el fang per fer les seves obres o com a motllo per treballar després amb pedra o fusta. És fàcil imaginar el que senten enfonsant les mans en  aquest material tan dúctil com mal•leable. El plaer que poden sentir tot donant-li la forma desitjada o passant els seus dits per anar allisant el seu contorn.

També m’agraden les obres de fusta. Imagino que primer han de considerar l’obra que volen fer per triar la fusta més adient. Per fer una cara envellida potser millor l’olivera que és molt rugosa, per fer una obra lleugera, l’àlber pot servir, per una obra gegantina, la caoba li dona més majestat. Cal triar molt bé el tipus de fusta segons el que es vulgui fer.

Les que utilitzen pedra, com marbre, granit o alabastre, també han de triar molt bé el seu material. Cal veure que la pedra no tingui vetes o que si les te les puguin assimilar al seu projecte. Altres escultores comencen observant els materials: pedra, fusta, etc i després ideen el tema que volen representar. Les més modernes volen crear, amb diferents materials, no solament objectes o sentiments, sinó també idees més complexes, com per exemple, el petit que és l’home en respecte al món, etc.

Des de el meu punt de vista totes aquestes escultores tenen dos punts en comú:
– Ideen el que volen fer i busquen el material més adient.
– Veient un material, creen allò que els suggereix.

Aquests dos tipus d’escultores les trobarem, al llarg de l’historia sempre amb el seu nom propi: Camille Claudel, Käthe Kollwitz, Marta Solsona, etc. Podríem afegir centenar de noms a la llista.

Però hi ha un tercer tipus d’escultores: Les millors i més anònimes: Són escultores que davant el material que tenen, no intenten modelar-lo perquè sigui més bonic, no intenten que s’ajusti a les seves idees. NO. Elles, estudien molt bé el material, senten que està viu i intenten ajudar-lo a treure les seves impureses, intenten desvetllar-li tots els valors intrínsecs que porta, potser molt amagats, volen que aquest material sigui el millor que pugui per ell mateix.

Per aconseguir-ho hi treballen molt , li posen els seus sentiments, mans i cor, però mai intenten manipular-lo perquè esdevingui allò que a elles els agradaria. I si al final del procés aquell material ha esdevingut amb tota la bellesa i saviesa que podia tenir, es senten contentes i agraïdes amb el món, com si el mèrit no fos en una gran part d’ elles.
Les generoses escultors d’aquest col•lectiu no se les denomina pel deu nom propi, sinó que tenen un nom de grup. Tots les coneixem amb el nom de MARES.

Montserrat Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress