El cementiri del Poblenou, conegut també com Cementiri Vell o de l’Est, està integrat a la ciutat, però originàriament es va edificar fora de les muralles i al costat del mar.Situat al barri del mateix nom, està ubicat al carrer Taulat núm. 2. Va ser inaugurat pel bisbe Climent l’any 1775 qui l’ havia fet construir per raons d’higiene, avançant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parròquies. El bisbe en va assumir la càrrega financera, per la qual cosa l’administració del cementiri va quedar en poder de l’església, i no va passar al municipi fins a les últimes dècades del segle XIX. És doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat.

L’any 1813 va ser destruït per les tropes napoleòniques i l’any 1819 va ser reconstruït al mateix lloc que ocupa actualment. L’arquitecte d’aquesta reconstrucció fou l’italià Antonio Ginesi. És un disseny d’estil neoclàssic amb una distribució ordenada i simètrica, que reflecteix els gustos estètics de l’època.

Ginesi es va inspirar en els cementiris tipus mediterrani com el construït a Pisa a finals del segle XVIII que consta d’una planta rectangular, envoltada per alts murs, amb una entrada monumental que s’obre a una plaça semicircular. Al fons del recinte, una capella i al mig -distribuint les diferents seccions- un monument o una creu.

El projecte de Ginesi inclou el primer departament i s’organitza a partir de dos carrers que s’entrecreuen configurant quatre illes on es duen a terme les inhumacions. A la intersecció de les dues vies s’alça el monument dedicat a les víctimes de la febre groga que va assolar Barcelona l’any 1821, i al final de l’eix principal hi ha la capella.

El cementiri ha estat sotmès a diverses ampliacions. La primera va tenir com a resultat l’actual segon departament, conegut també com l'”eclèctic”, situat darrere de la capella. Correspon a l’ampliació projectada per Joan Nolla entre el 1849 i el 1852. En aquest recinte hi trobem 120 arcs capella, la sala de juntes i panteons monumentals de diversos estils artístics propietat de les famílies més representatives de la ciutat, principalment industrials i comerciants, entre els quals destaquen els indians provinents de Cuba.

L’any 1849 és produeix una important ampliació incorporant un espai dedicat exclusivament a panteons per a famílies de classes benestant on es concentren una bona mostra de les obres dels millors arquitectes i escultors de la segona meitat dels segle XIX d’estil eclèctic, neoclàssic i modernista.

Després de diverses ampliacions, avui dia el cementiri s’estructura en un avant cementiri amb un jardí i quatre departaments. La porta principal està flanquejada per dos obeliscos amb escultures que simbolitzen la fe i l’esperança, obres de l’escultor F. Pagès Serratosa, i el pòrtic de l’entrada està coronat per un àngel, creat al taller dels germans Vallmitjana, que sosté la trompeta del judici final.

RUTA PEL CEMENTIRI DE POBLENOU
“Un passeig pel Cementiri de Poblenou”

La Ruta del Cementiri de Poblenou consisteix en una visita de la Barcelona del segle XIX a través dels diferents panteons i dels personatges que hi ha enterrats.

La Ruta és, en definitiva, una breu però fantàstica i evocadora reconstrucció de cent anys d’història. Un recorregut que s’inicia l’any 1775, quan el bisbe Climent va beneir el nou recinte funerari, i conclou amb l’Exposició Universal de 1888. El passeig comprèn 29 sepultures degudament senyalitzades.

Metro:
Línia 4 – estació Llacuna (sortida c/ de la Ciutat de Granada)