jun 11

escalaA les diverses escales on he viscut, he trobat veïns de tota mena. Els que estan contents haver-se conegut i al passar pel teu costat, amb condescendència, et diuen, bon dia, els joves que sempre pugen o baixen l’escala tot fent saltirons i que amb la seva energia, t’alegren el dia, les dones de mitjana edat que et miren de reüll perquè pensen que la teva roba no té suficient glamour, és millor la seva malgrat que han comprat al “mercadillo” proper però consideren que entenen molt de moda i pensen que ningú se’n dona compte , mentre t’expliquen sopars de duro, de les suposades grans botigues on compren.

A mi m’agraden els veïns vellets que mentre pugen van rondinant de que les bosses que porten pesen molt, però en el fons es senten satisfets de poder-les carregar. També trobem el veïnatge del que cal fugir. N’hi ha de dues menes. La primera, els que quan et veuen i et fan parar és per explicar-te tots els seus mals i les seves visites al metge. Amb aquests acabes desitjant que el hi aparegui una altra malaltia perquè al menys puguin parlar de símptomes o metges diferents. Són bastant avorrits. Els altres són aquells que quan passes pel replà notes que miren a través de la reixeta de la porta, no es poden perdre res de la vida dels demés, sinó que farien?.

Jo, anècdotes amb veïns n’he tingut unes quantes. Potser les que recordo més són tres. La més divertida va passar a quan em vaig casar, a la primera escala on vaig viure es va espatllar l’ instal•lació de llum i com que jo havia après moltes coses del meu pare, la vaig arreglar. Això no era divertit, la gràcia va venir dies després quan una veïna embarassada del seu cinquè fill i que els havia tingut tots a casa, em va confessar que el metge va diagnosticar que el part del cinquè portaria complicacions, així que molt seriosa em va dir: Mira, com que tu saps fer de tot perquè has arreglat la llum de l’escala, he pensat que em podries fer de llevadora perquè jo vull tenir el meu fill a casa. Jo amb 21 anys, no donava crèdit al que sentia. Primer em vaig esverar molt, evidentment vaig dir que no, però després ha estat una bona anècdota perquè d’aquest fet fa 50 anys i encara me’n recordo.

També vaig tenir una altra veïna de replà que quan la trobava al matí em deia: Què es va barallar amb el seu marit ahir? Ho dic perquè no vaig sentir soroll. Era divertida i obsessionada pels sorolls. Explicava que a casa seva per no fer soroll a mitjanit, a l’anar al bany, tenia un orinal sota el llit, al que li posava colònia perquè no fes mala olor.

A la següent escala, que era de “gente bien”,eren cases de protecció oficial però la gent era bastant tibada tot hi que pagàvem poquíssim. Vivia ’m a l’entresol i vam fer amistat amb els veïns del sisè. Molts copa compartíem dinars o sopars i portàvem cassoles i olles, amunt i avall amb l’ ascensor.De tant en tant trobàvem alguns veïns que ens miraven una mica malament. Era molt divertit.

A la tercera casa que vaig anar a petar hi havia pocs veïns i poques coses us en explicaré. Hi vaig estar molt bé perquè érem com una petita família. Ens va tocar viure tristeses, però també moltes alegries. Llàstima que hi havia moltes escales, així que he hagut de canviar de pis. A la meva nova escala, com que fa poc temps que hi visc, encara no tinc anècdotes. Si en surten , ja us les explicaré un altre dia.

Montse Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Un comentari a “Els veïns”

  1. pilar escrigué:

    M’ha agradat molt el teu relat Montse. Les anècdotes que expliques, a més de curioses i divertides son ben bé per “per a sucar-hi pà”. Si ensopegues amb alguna més no te la guardis, escriu-la.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress