set 01

Els punts que formen aquest itinerari us conviden a endinsar-vos en els rics testimonis històrics i culturals del barri i també a conèixer les transformacions més recents del barri del Clot. El motiu de l’itinerari és un intent per apropar la realitat del nostre barri als ciutadans a fi d’encetar un debat producte de la necessària sensibilització col·lectiva entorn dels nostres racons, d’aquells que sense adonar-nos-en, esdevenen el marc de la nostra vida, que quasi sempre discorre excessivament de pressa. Cal aturar-se un instant i observar tot allò que ens envolta i on, sense dubte, trobem els nostres signes d’identitat. Els pocs que ens queden llegats dels nostres avantpassats i que malgrat el pas del temps i la irracionalitat d’uns homes, encara resten dempeus i que tant nosaltres com la generació que ve hem d’aprendre a estimar per poder seguir mantenint-los i defensant-los de l’especulació perquè formen part del nostre patrimoni cultural i sentimental.

Cal recobrar la passejada lenta mans a la butxaca,  carrer avall o aturar-se en les seves places i amb els sentits desperts observar tot el que ens envolta. Descobrirem el que sabíem i hem oblidat, i, també, el que sempre hem desconegut malgrat ensopegar-hi diàriament. Retrobarem les pedres, els bancs, els fanals i balcons colgats de flors. Caminarem amb tots els sentits a l’aguait. Els ulls podran pausadament a més de mirar, observar i si parem l’orella podrem també escoltar i adonar-nos que hi ha diferents tipus de pardals que ens acompanyen en els seus diferents cants.  El nas ens farà de caçador d’olors que ja teníem oblidades. Veurem que estem vius., llavors respirarem ben fort … i ens empassarem el fum d’un cotxe que passa a gran velocitat, i el soroll d’aquella motocicleta ens deixarà els timpans vibrant durant una bona estona. Però el nostre barri és així. perquè també això és avui part del nostre decorat.

Començarem donant una ullada al passat per conèixer les nostres arrels, qui som i d’on venim. Barrejarem part d’aquest passat amb el present actual perquè així és com està estructurat actualment el nostre barri i podrem analitzar si ens agrada cap a on va. Cal recordar que el nostre barri és sens dubte el més trinxat de Barcelona perquè l’han tallat dues línies de ferrocarril, una gran avinguda Meridiana (malgrat tot, recuperada una part amb la eliminació dels ponts que la creuaven i amb la col·locació de semàfors que fan una mica més pacífic el seu transit per els vianants) i una Gran Via on també s’ha aconseguit pacificar el seu transit tornant a unir dos barris com son el Clot i el Poblenou.

Us convidem a passejar, a través del nostre barri, i per això hem elaborat aquest itinerari que es pot seguir a peu, seguint un plànol o deixant-se perdre per els seus carrers del casc antic.

ESCOLA CASAS

Ubicació: (Sant Joan de Malta, 30-34)
Època: Origen medieval. El 1705 fou restaurada per Fra Nicolau de Cotoner. El 1730 Fra Josep Ros i de Sorribes, hi construí la capella de Sant Joan.
Descripció: Els Cavallers Hospitalaris de l’Ordre Sant Joan de Malta, antics propietaris de l’edifici, decideixen fer un hostatge per als pelegrins que entraven i sortien de Barcelona. Aquest indret era considerat un lloc estratègic respecte a la ciutat a causa de la seva ubicació, i , per aquest motiu, l’edifici feia, també, funcions de torre de defensa i se l’anomenava torre de Sant Joan. Més tard la propietat es va subdividir ja que tenia una gran extensió i anava des del que avui es el barri del Clot fins el mar. Durant molts anys l’Ordre va utilitzar l’edifici com a hospital. L’any 1923 la família Casas-Guarro, propietària en aquell moment de l’antic hospital –convertit en casa pairal- va cedir l’edifici a l’Ajuntament de Barcelona perquè fos destinat a una institució d’ensenyament que ajudés a millorar les condicions de vida de la classe obrera. Es va decidir la creació d’una escola d’ensenyament primari femení destinada preferentment a la formació domèstica de les alumnes que hi assistien. L’arribada de la Dictadura de Primo de Rivera l’any 1923 va retarda l’inici de les obres, ja que la família Casas va imposar com a condició l’adopció del català com a llengua vehicular de l’ensenyament. L’arquitecte Josep Goday i Florensa va iniciar l’any 1930 la reforma i ampliació de l’edifici. Es tracta d’un conjunt d’edificis ordenats en forma d’U, al voltant d’un pati central dins l’estètica noucentista. L’escola es va inaugurar oficialment l’any 1933.  La primera directora va ser la mestra Maria Gràcia Pont, antiga alumna de Rosa Sensat. L’any 1995 l’escola inaugura un edifici annex per ubicar-hi el parvulari i es consolida com a centre d’educació infantil i primària.

CASA DE LA VILA

Ubicació: Plaça de Valentí Almirall, 1
Descripció: Sant Martí de Provençals va assolir l’autonomia com a poble l’any 1714. Des d’aquell moment fins el segon terç del s. XIX va ubicar el seu Ajuntament a la rectoria de la parròquia de Sant Martí Vell, a part d’un període breu de temps que ho va fer en un pis del carrer del Clot. El fort creixement industrial que es produeix durant la segona meitat del segle XIX i que converteix Sant Martí en una de les poblacions més industrialitzada de Catalunya va fer plantejar la necessitat de construir un edifici nou. “Ca la Vila” es va fer gràcies a les aportacions econòmiques dels grans industrials del poble que van adquirir el terreny i van costejar part de les obres, donat que el consistori no tenia recursos suficients per fer-hi front. L’edifici es va situar en uns terrenys de l’extrem del barri del Clot, molt a prop del barri del Poblenou. La construcció de l’Ajuntament va permetre la urbanització de l’actual plaça de Valentí Almirall en terrenys cedits per la família Casas-Guarro. Les obres, que van durar gairebé vint anys (1816-1889), les va iniciar l’arquitecte Antoni Rovira i Trias fins el 1883 i a partir d’aquesta data fins el 1887 va ser l’arquitecte Pere Falqués i Urpí qui va finalitzar l’obra.
Característiques arquitectòniques:Es tracta d’un edifici monumental amb trets neoclàssics, de planta baixa i pis, que s’estructura al voltant d’un pati interior amb una font central. Destaca, de la façana principal, l’escut de l’antic municipi i dos elements ornamentals de forma circular que emmarquen motius al·legòrics a la indústria i a l’a agricultura. La construcció està coronada per una torre de pissarra rectangular, amb una cúpula que s’acaba amb la torre del rellotge envoltada d’un balcó de ferro que contrasta amb l’estil de la façana. L’annexió de Sant Martí va tenir lloc l’any 1897.

EL PARC DEL CLOT

Ubicació: Escultor Claperos/Municipi
Descripció: El parc del Clot està situat en uns terrenys que anteriorment havien estat ocupats per l’estació de tren del Clot i per uns tallers de reparacions de la RENFE. L’estació va ser inaugurada l’any 1912 a partir de la transformació d’un antic baixador que servia a les indústries de la zona alta de Sant Martí per carregar i descarregar les mercaderies. La nova estació es dedica al transport de viatgers i tallers de reparacions. L’estació formava part de la línia de tren Granollers, Girona i França. L’estació va estar en funcionament fins l’any 1972. Tres anys més tard la RENFE abandonà definitivament els terrenys. L’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa va iniciar, a partir d’aquell moment, una reivindicació per aconseguir convertir els tallers en zona verda per al barri. L’any 1977 la RENFE i l’Ajuntament van arribar a un acord per transformar una part dels terrenys en parc. El parc, inaugurat l’any 1986, és obra dels arquitectes Daniel Freixes i Vicente Miranda i ocupa una superfície de 4,04 hectàrees. Constitueix un espai verd de gran bellesa plàstica que integra elements dels antics tallers, com la xemeneia o el mur original de la façana de l’antic taller convertit en aqüeducte, amb una cascada de 25 metres de llarg. Es tracta d’un parc obert –no té tanques- i funcional que s’adapta a les necessitats socials de l’entorn. Es produeix una combinació entre els espais verds amb arbres com les alzines, els pollancres o els pins amb els espais esportius, de jocs infantils i de passeig. En un extrem –a prop del carrer del Municipi- trobem un petit tancat amb l’escultura “La consagració de la primavera” (1986) de l’artista Bryan Hunt (EUA, 1947) realitzada en bronze. Es tracta d’un veritable pulmó verd entre els diferents punts neuràlgics del barri com són la seu del Districte i la zona de vianants al voltant del Mercat.

PASSATGE DE ROBACOLS

Ubicació: Al costat de l’edifici d’habitatges de Rossend Nobas, 37
Descripció: Antic passatge on les cases s’arrengleren a la dreta. A l’esquera hi ha la resta d’antics patis que havien estat petits horts i jardins. De les nou cases de planta baixa i un pis que es conserven, no totes estan actualment habitades, algunes estan abandonades i en perill d’enderroc. Actualment, l’altra banda del passatge està tapiada per un edifici que en cega la sortida. El nom del passatge de Robacols ens evoca el sobrenom amb què havia estat coneguda una de les famílies més antigues i importants de Sant Martí, els Casas, propietaris de nombroses terres en el barri del Clot i del Camp de l’Arpa, terres que al llarg del segle XIX foren urbanitzades. El passatge de Robacols va ser urbanitzat a mitjans del segle XIX i va ser destinat a vivendes per als treballadors del barri. Aquests habitatges, són contemporanis als situats al carrer del Clot, entre els números 2 i 34. Actualment és un dels pocs testimonis del passat que resten dempeus al barri. Conserva els elements característics del Clot de finals del segle XIX quan constituïa un dels nuclis poblacionals més importants de Sant Martí.

MERCAT DEL CLOT

Ubicació: Plaça de Font i Sagué, s/n
El solar on s’aixeca avui el Mercat del Clot va estar ocupat fins a la seva construcció per un mercat a l’aire lliure on els pagesos de Sant Martí i dels pobles veïns anaven a vendre els seus productes. A causa de l’important creixement de la població que es produeix a finals del segle XIX al territori martinenc i al gran nombre de venedors que sol·liciten instal·lar les seves parades, l’A juntament de Sant Martí decideix regularitzar les condicions de venda i construeix un mercat cobert perquè compradors i venedors no depenguin de les inclemències del temps i crea una normativa per gestionar el seu funcionament.
Descripció: El nou edifici va ser projectat per l’arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí (1850-1916) i va ser inaugurat l’any 1889. Es tracta d’un edifici rectangular i coberta metàl·lica, amb façanes d’obra vista. Va ser aixecat contemporàniament al Mercat de la Unió del Poblenou. S’emmarca dins el corrent modernista d’aquella època amb la utilització del ferro coma element decoratiu. Està ubicat en el nucli antic del Clot i envoltat d’edificis residencials plurifamiliars del darrer terç del segle XIX i primer terç del segle XX. L’any 1994 l’Ajuntament va fer una rehabilitació del Mercat del Clot, consistent en la construcció d’un aparcament subterrani, l’esponjament de les parades, la restauració de l’interior i de l’exterior de les façanes, etc. També es va aprofitar per arranjar la plaça i convertir en zona de vianants els carrers dels voltants, fet que ha millorat considerablement l’entorn.

CARRER DEL CLOT

El carrer del Clot és un dels carrers més antics del barri. Ja en els segles XIV i XV era emmarcat per edificacions residencials, algunes de les quals compartien l’àmbit residencial amb el laboral i eren sent seu de tallers obradors i botigues. A partir del segle XVIII es va anar consolidant com l’artèria principal del barri. També era conegut com la carretera de Ribes ja que el traçat coincideix parcialment amb aquesta antiga carretera que constituïa una de les principals vies de sortida de Barcelona. En el seu traçat destaquen diversos exemples d’arquitectura residencial corresponents a diferents èpoques:

1900-1920 Can Budesca (Clot, 92-94).

És una mostra de la combinació de taller magatzem i habitatge, reflex de la realitat dual del carrer com a eix comercial i residencial del barri. En destaca la decoració ceràmica policromada de l’acabament del final de la façana amb funció publicitària de la casa de paraigües i ombrel·les que representa.

Clot, 82.

Any 1923. Edifici d’habitatges plurifamiliars de planta baixa i dos pisos del qual destaca la façana on trobem un original desplegament decoratiu materialitzat amb un plafó esgrafiat al·lusiu a l’electricitat.

Casa Ramon Aguyé

Ubicació: Clot, 46.
Construïda als anys 20 per l’arquitecte Lluís Callén Corzán (1865-1952). És un edifici de vivendes de planta baixa i quatre plantes amb una interessant solució de tribuna.

Conjunt d’habitatges obrers (1850-1900).

Ubicació: (Clot entre el nº 2 i 34)
Es tracta d’un bon exemple d’arquitectura residencial i unifamiliar obrera de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües i façana molt senzilla, de la segona meitat del s. XIX, testimoni viu del passat obrer i industrial del barri del Clot.

Edifici de la La Caixa d’Estalvis i Pensions

Ubicació: Clot, 37
Aquest edifici es va projectar l’any 1905 per l’arquitecte August Font i    Carreres (1845-1905) com a sucursal de l’antiga Caixa de Pensions. Es tracta d’un edifici d’estil noucentista de planta baixa i dos pisos edificat a la cantonada del carrer del Clot amb Rafael Capdevila. A la cruïlla dels carrers hi trobem el cos central i l’accés principal. La façana ofereix una gran diversitat d’elements decoratius de la que destaca un plafó ceràmic policromat dedicat a la llegenda de Sant Martí bisbe de Tours (316-396). La llegenda explica que Sant Martí fou membre de l’exèrcit romà i posteriorment es va convertir al cristianisme i fou conegut per la seva bondat i dedicació a les persones necessitades. En el plafó es pot veure al sant dalt del cavall, donant un tros de la seva capa –que ha partit per la meitat- a un pobre que ha trobat per el camí. Actualment conserva la seva funció inicial però amb el temps ha perdut tot el mobiliari i les decoracions interiors. Cal assenyalar que el carrer de Rafael de Capdevila rep aquest nom per qui va ser el regidor de l’Ajuntament de Barcelona i director de l’agencia del Clot de la Caixa. Anteriorment s’anomenava passatge de la Mel, nom molt característic del barri.

L’Avinguda Meridiana

Localització: El tram de l’avinguda Meridiana que pertany a Sant Martí és entre el passeig de Pujades i el carrer de les Navas de Tolosa.
Ildefons Cerdà va dissenyar, en el seu pla d’Eixample, l’avinguda Meridiana com un dels eixos de sortida de la ciutat. Calculà el pas exacte del meridià que passa per París, Dunkerque i Barcelona i que es va utilitzar per fixar la mesura del metre al final del segle XVIII i el va aplicar al seu projecte. Pel tros que travessava el barri del Clot hii circulava a l’aire lliure el tren de la companyia del Nord. En el  tram situatmpres entre els carrers de Joan I i Sèquia Comtal hi havia l’antiga rambleta del Clot, un passeig paral·lel a la via del tren amb una doble filera de plàtans. Després del soterrament de les vies del tren, l’any 1964, es van iniciar les obres per convertir la Meridiana en una via rapida de sortida i entrada de la ciutat, fent desaparèixer les connexions que existien entre les dues bandes de l’avinguda i separant per complet el barri. Les obres van finalitzar l’any 1967. Actualment l’avinguda Meridiana , entre els carrers de Valencia i Navas de Tolosa, s’ha remodelat i s’ha convertit en un bulevard. Entre el carrer Joan I i Aragó podem trobar, entre d’altres, aquests edificis d’interès:

Edifici d’habitatges de la Caixa de Pensions

Ubicació: Av. Meridiana, 90-92
Situat a l’avinguda. Meridiana cantonada amb Joan I, és un edifici d’habitatges plurifamiliars construït durant els anys 1944-1946 per l’arquitecte Josep M. Sagnier i Vidal (1890-1978). Edifici coronat per unes estàtues de l’escultor Ramon Bonet que simbolitzen la indústria i el treball. Al xamfrà destaca la torre cilíndrica rematada amb una cúpula de pissarra grisa.

L’Orfeó Martinenc

(antic Centre Moral de Sant Martí).
Ubicació: Av. Meridiana, 97
A l’Avinguda Meridiana amb Consell de Cent, podem admirar el nou edifici que s’aixeca en l’antic solar que ocupava el Centre Moral de Sant Martí. Abans de la guerra era l’Orfeó Martinenc. Als anys 40 es van fusionar l’Orfeó i els Lluïsos, antic centre parroquial, i va sorgir aquesta entitat que actualment te molta activitat. Malauradament amb el’ enderrocament de l’antic edifici es van perdre també molts detalls arquitectònics modernistes, encara que alguns d’ells es van recuperar i avui formen part de la decoració del nou edifici.

La casa Sabadell

Ubicació: Av. Meridiana, 99 (cantonada amb Consell de Cent)
Aquest edifici constitueix un bon exemple d’arquitectura residencial plurifamiliar de planta baixa i quatre pisos. Aixecada sobre un solar irregular i aixamfranat, destaca per les solucions formals de les façanes amb el protagonisme destacat d’elements ceràmics, i per les diversesjunt amb les variades propostes formals de les seves obertures: finestres, balcons i tribunes.

Casa-taller del fotògraf Santiago Gambús

Ubicació: Av. Meridiana 117 i Aragó 592
És al vèrtex d’una illa irregular i en la intersecció de dues vies principals com són l’avinguda. Meridiana i el carrer Aragó. Es tracta d’una arquitectura residencial de planta baixa i dos pisos amb solucions formals a cavall entre el llenguatge noucentista i el modernisme. Durant anys hi va tenir el taller el fotògraf Santiago Gambús qui adaptà la part superior de l’edifici per instal·lar el seu taller.

Parroquia de Sant Martí

Ubicació: Plaça del Canonge Rodó, 2-3
L’antiga plaça de l’església era una plaça molt tancada que va ser enderrocada pràcticament quan es va dur a terme l’enllaç ferroviari subterrani Aragó-Sagrera amb l’estació del Clot –inaugurada l’any 1972- i també quan es va donar continuïtat al carrer d’Aragó més enllà de l’avinguda Meridiana. L’actual església es va aixecar durant els anys 40. Es tracta d’un edifici senzill de planta basilical amb tres naus , absis i coberta de dues aigües. En aquest mateix lloc s’aixecava l’antiga parròquia de Sant Martí del Clot de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí (1850-1916), desapareguda en ser incendiada durant la Guerra Civil (1936). Al davant de l’església es troba l’escultura al canonge Francesc Rodó i Sala (1816-1902), un dels homes d’església més recordat al barri del Clot, en especial per la seva dedicació a les classes necessitades dins l’àmbit de la beneficència i de l’educació, tasques que continuà tot i ser nomenat canonge de la Catedral de Barcelona. L’obra és de Frederic Marès (1892-1991), l’escultura original va ser destruïda durant la Guerra Civil. Després de la guerra el mateix Marés féu una altre escultura i ho aprofità per fer una recreació del seu anterior projecte. Va ser ubicada en el mateix lloc que la primera.

Torre del Fang

Ubicació: (Clot, 228; cantonada Espronceda)
Època: s. XV al s. VIII
Història: Antiga masia amb elements constructius i decoratius que es remunten als s. XV i XVI. A partir dels anys 50 va tenir diferents reformes interiors que van desdibuixar els usos i distribució de l’antiga masia per ser utilitzada com a oficines, consultori mèdic, magatzem i caserna de la guàrdia urbana. L’Ajuntament de Barcelona la va adquirir el 1983. Constitueix un dels edificis més emblemàtics del barri del Clot. Fins fa poc hi havia el Centre de Recursos Pedagògics i el Centre de Normalització Lingüística del Districte, traslladat amb motiu de les obres de l’AVE i la conseqüent obra de reforçament de l’edifici ja que el túnel de l’AVE passa per el  seu subsòl.
Descripció
1ª construcció: Cos d’edifici que llinda amb el c/Clot. Finestrals de traça gòtica.
2ª construcció: s. XVIII. Correspon al volum de la cantonada. Es recolza en el model de les cases senyorials catalanes d’aquest segle.

La Farinera del Clot

Ubicació: Gran Via de les Cort Catalanes, 837
La casa Harinera de San Jaime S.A, propietat d’Andreu Gallarda i Campanyà, va ser fundada l’any 1892. L’any 1903, el mestre d’obra J. Rivera, construeix uns dipòsits i unes cisternes per emmagatzemar-hi cereals que servien d’abastiment de la fàbrica transformadora que tenia fora de Barcelona.  L’any 1908 l’arquitecte Josep Pericas i Morros (1881-1966) projecta un conjunt fabril de maó i ferro amb decoracions ceràmiques dins l’estètica modernista. Aquest edifici, format per un cos vertical de planta baixa i quatre pisos, és l’únic testimoni de la indústria farinera que resta a la ciutat. Amb la mort del propietari l’any 1923, l’empresa passà a la seva néta i entrà a formar part del holding industrial Panera de Barcelona S.A. Durant la guerra civil (1936-1939) va treballar per a la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Guerra de la República fins l’arribada de les tropes franquistes. A partir d’aquell moment i fins l’any 1942 treballà per a diversos organismes oficials, moment en què es va reconstruir com a industrial flequera de Barcelona S,.A. (IFSA). El Govern va aconseguir la propietat formal de la fàbrica que passà a dir-se Nieta de Andrés Gallarda, S.A, encara que el govern en continuava exercint la gestió mitjança el Servei Nacional del Blat del Ministeri d’Agricultura, que la utilitza com a magatzem. En plena dècada dels anys 70 i coincidint amb un canvi de propietari (Oromas S.A.) recupera la funció de fàabrica i es destina a l’ elaboració de derivats de pastes de sopa fins que, l’any 1991, tanca definitivament.  Amb el pas dels anys, el conjunt fabril havia sofert diverses modificacions., Cal destacar entre altres l’enderroc l’any 1977 del darrer dels edificis annexos. L’any 1995 l’Ajuntament de Barcelona vaà expropiar l’edifici i va aconseguir fer realitat una de les reivindicacions veïnals més antigues al barri. El projecte de rehabilitació va estar realitzat per el Serveis Tècnics del Districte i consistien en la construcció dels nous accessos exteriors de l’edifici, l’ampliació de la planta baixa i la rehabilitació interior i exterior de l’edifici.
El Centre Cultural la Farinera és actualment un equipament sociocultural al servei del barri del Clot-Camp de l’Arpa. Durant els primers anys el model de gestió va ser compartit entre el teixit associatiu representat per la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa i el Districte de Sant Martí. Actualment la gestió esta representada per la Federació d’Entitats encara que el Districte continua fent ús de la primera planta de l’edifici amb el departament de Serveis Socials.

BIBLIOGRAFIA

·    SANT MARTÍ DE PROVENÇALS .
Col.leció Imatges i Records
Edicions: VIENA S.L. 1996
·    ITINERARIS CLOT-CAMP DE L’ARPA
Arxiu Municipal de Barcelona  1999
·    ITINERARI EL CLOT
Arxiu Històric Municipal de Sant Martí de Provençals 1982

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

14 Comentaris a “Itinerari per el barri del Clot”

  1. Carmen escrigué:

    Es magnifico como diría mi marido” No esperaba menos de ti”
    Un gran besote y en hora buena.
    Carmen

  2. Pizarra de Raimunda escrigué:

    Recomendando que miréis nuestro blog y que nos enviéis vuestras ideas y opiniones. Os dejo un enlace para que disfrutéis los que sois del distrito de Sant Martí, o no, con un reportaje que ha hecho

    • Neus escrigué:

      Está muy bien este recorrido por mi barrio, lo encuentro muy bien enfocado, y bien documentado, solo que por aquí todos conocemos la zona de “Can Robacols”, así lo decíamos por esta zona, un saludo afectuoso. NEUS

      • Rosa escrigué:

        Can Robacols era un territori molt gran que pertanyia a una família ben estan que vivia al Camp de l’Arpa. Ho que avui es coneix com a plaça de Can Robacols era de la seva propietat, però a la zona antiga del Clot, davant el Parc del Clot, hi ha un passatge d’habitatges de planta i pis que és el habitatge habitual que es feia per a les families obreres. Un model d’aquest habitatge encara el podem trobar al carrer Rogent i alccarrer del Clot al costat de la Gasolinera.

  3. Eulàlia escrigué:

    Moltes gràcies per l’article i la recerca que hi ha al darrera.
    Sabeu on es pot trobar informació sobre els noms de les masies que hi havia? M’interessaria saber què hi havia en els terrenys de “Fibracolor” abans que s’hi fes la fàbrica.
    Moltes gràcies

    • Blogueres escrigué:

      La informació que sol·licites la podràs trobar a l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí que actualment està ubicat a la Biblioteca Popular Xavier Benguerel.

  4. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Tu pedagógico recorrido me ha descubierto que nuestro barrio esta lleno de “rincones mágicos” en donde vale la pena detenerse, cerrar los ojos y hacer volar la imaginación … casi puedo ver a los antiguos caballeros de la Orden de Malta entorno a la torre de defensa ¡Cuantas historias maravillosas han debido de forjarse en ese lugar!

    • Blogueres escrigué:

      Es cierto que en ocasiones vivimos tan acelerados que no percibimos las cosas bellas que tenemos a nuestro lado. Hay que “perderse” y andar despacio mirando y recreandote en esos pequeños detalles que nos pasan desapercibidos. Que disfrutes de tu ruta.

  5. Lluís escrigué:

    Hola, voldria saber si queda cap foto de l’esglèsia original del Clot, abans de ser cremada a la guerra.
    També voldria saber si abans de l’esglèsia que va ser cremada n’hi va haver cap altra al Clot d’origen medieval.

    Gràcies.

    • Blogueres escrigué:

      Hola Lluís
      Per internet no hem trobat informació de l’antiga església del Clot, hem trobat una foto després de ser bombardejada durant la guerra civil i abans de ser enderrocada. Si estas molt interessat pots adreçar-te a: http://www.bcn.es/arxiu/santmarti/ on tenen un fons documental que pot ser consultat per els particulars.

      Gracies per llegir el nostre bloc

  6. [...] les històries de Sant Martí i narren la memòria de les fàbriques, dels edificis modernistes del Camp de l’Arpa del Clot o del barri de barraques la Perona. Però al portal també s’hi recullen articles de salut, [...]

  7. Manuel escrigué:

    El edificio de Clot 37, que actualmente es Caixa de Pensions, inicialmente era de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, luego Caixa de Barcelona y posteriormente fusionada con la Caixa de Pensions. Vamos recuerdo que tenia una libreta de ahorro escolar de esa oficina.

  8. Fermín escrigué:

    L’edifici que es posa com Clot 37, realment, és Clot 73. Era l’antiga sucursal de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona. En Rafael Capdevila, que es posa que va ser regidor, no he trobat que fos regidor del Ajuntament. El que sí se és que no se li va posar al carrer el nom d’ell per ser Regidor, si no per totes les obres i gestions que va fer per la gent del barri fins a la seva mort, el 1951. Des de la fundació d’una escola per a nenes, (no hi havia escoles suficients per nenes al 1933 al Clot, i parlo de gent que no podia pagar una escola pels seus fills) Sta Teresa, al carrer del Clot, al costat del carrer Biscaia, com moltes altres tasques d’ajuda per la pròpia gent del barri, per la qual ell va dedicar la seva vida.
    L’esglèsia del Clot crec que no va ser bombardeixada, es va fer cremar i enderrocar al inici de la guerra del 36, després d’haver patit un saqueig.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress