abr 01

Vet aquí que una vegada hi havia un joc, on la imaginació no tenia fronteres. Story Cubes, és un joc de daus molt original que serveix per crear històries: aventures èpiques, fabuloses o paranormals… tira els daus i explica una història. Tria dels diferents dibuixos de la imatge tres, sis o nou i crear la teva pròpia història. Pots escriure-la i enviar-la a blogueresdesantmartí@gmail.com perquè la publiquem en el nostre bloc o pots explicar un conte de forma oral als teus fills (o pot ser que siguin ells els que t’expliquin ells un conte)

I aquesta ha estat la proposta que Les Blogueres de Sant Martí volem que sigui el nostre petit gra de sorra per aportar una mica de distracció i entreteniment per ajudar a passar aquestes hores i dies tan llargs que ens provoca aquest confinament voluntari i solidari. Gràcies a tots per quedar-vos a casa.

davIMG-20200319-WA0025IMG-20200319-WA0027

 

Etiquetes:
mar 31

Un malson

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Articles d'Opinió 2 Comentaris »

coronavirus

Divendres tretze de març, dia en què va començar el nostre segrest i presoners a la nostra pròpia llar per uns intrusos tant minúsculs com destructors.

Que volen de nosaltres? Ens volen destruir. Donar-nos una lliçó? Fer un món millor?

Disposem de poques armes per combatre’ls, la principal i més efectiva (diuen els experts) és seguir enclaustrats a casa i que vegin els petits “monstres” que no podran amb nosaltres, que morin els que s’han escampat dins de molts de nosaltres, ja us heu endut masses víctimes que han caigut a les vostres “urpes”. Encara no en teniu prou?

Surto de casa uns minuts per adquirir el que crec necessari. Els carrers deserts, un parell o tres de persones que surten amb el gos i d’altres com jo, per necessitat.

No hi ha coloms, per un moment sento un ocell que canta, o millor piula de tristor. Tot està trist, dóna la sensació d’haver passat una catàstrofe, però no, la catàstrofe l’estem passant ara…

La gent està trista, ens mirem o parlem a distància, però no hi ha alegria, hi ha fredor, tristor, sembla que els pensaments són mutus, i ens preguntem: Que està passant?

Torno a casa amb aquella dèria de desinfectar el poc que he comprat, amb l’angoixa de què no s’hagi impregnat cap “enemic”.

Això és el dia a dia, crec, de tots nosaltres. Esperem “despertar” aviat. No ens quedem amb la por i amb l’angoixa del que passarà, és possible (pot ser absurd) que d’aquesta situació hàgim après alguna cosa.

 

Clara Bruguera

Març 2020

Etiquetes:
mai 05

El dia de les mares

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Articles d'Opinió 2 Comentaris »

madres 1Avui vull parlar de feminisme i política. Diuen que és El Dia de la Mare i jo em pregunto de quina o quines mares? De les que acaronen criatures tot cantant cançons de bressol? De les que ensenyen costums ben “nyonyes” a les seves filles per tal de perpetuar-se elles mateixes?, de les que apallissen els fills per desfogar les seves penúries, de les que treballen en fàbriques tot cosint roba de soldat per fills o filles, pròpies o d’ altres, sense saber si estan cosint un vestit o un sudari? de les mares bel•licoses que lluiten per aconseguir justícia com per ex. “Las madres de Mayo”?

Si hi pensem ens venen a la ment molts tipus de mares però jo crec que n’hi ha unes que sempre queden com si fossin invisibles. Són les que fan que la família rutlli bé, que tenen la casa ben neta que cuiden dia a dia els infants, que escolten els marits, i en molts dels casos han de deixar enrere totes les seves il•lusions, i esperances, perdent part de la seva personalitat, sempre al servei del marit. Avui en dia encara en queden forces, d’aquestes. I que dir, de tots aquests homes famosos dels que sabem que ho han pogut ser gràcies a les seves dones?

El mateix passa si parlem de política. Segur que tots i totes hem sentit parlar de “los Padres de la Pàtria”, políticament estan a l’ordre del dia, però qui ha sentit parlar de Les Mares de la Pàtria? Per a mi les Mares de la Pàtria, son totes les mares que lluiten dia a dia, tant per la salut, educació, alimentació, etc dels seus fills/es, i considero també com a mares, a totes les dones que treballen per aquest fi, sigui des de l’àmbit de la maternitat, com de la política, com de l’educació, etc. Per a mi són mares totes aquelles dones que pensant en un futur millor ajuden als infants des de que són nadons, i els preparen perquè la seva Pàtria pugui ser ben gran, amb un màxim d’humanitat que faci obsoletes les fàbriques que tinguin alguna cosa a veure amb enfrontaments armats.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 13

Montserrat Roig

Escrit per Blogueres Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

montserrat_roig_okVint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roig,   Cultura Viva 14.cat, ofereix un homenatge reivindicatiu a aquesta autora, publicant un seguit d’articles de l’escriptora e il.lustrats per Cristina Losantos.

A continuación publiquen part d’un article inclòs en el llibre: Diari d’uns anys (1975-1981)
Em sembla que era la novel·lista anglesa Doris Lessing qui deia que, en tot grup polític o ideològic, cal esbrinar sempre d’on surten els calés per sostenir-lo. És cert: si algú us defensa una idea que us sembla justa, si surt un nou grup que parla de valors idealitzats i de pressupòsits ètics, mireu, abans, d’on surten els calés. És clar que la Doris Lessing és marxista i aquest és un dels principis fonamentals del marxisme. Un principi net i clar que tothora rebutgen de deixar tan net i tan clar els pretesos demòcrates.

 

 

 

 

 

 

Etiquetes:
mai 09

Información fragmentada

Escrit per Javier de la Casa Arxivat a: Articles d'Opinió, Colaborador@s 1 Comentari »

spammersSiempre se ha dicho que el lenguaje se configuró a partir de la necesidad de entenderse; buscaba manifestar el pensamiento, de forma que el interlocutor entendiera aquello que se le quería transmitir. Tiene también otros usos como: engañar, manipular, seducir, confundir y muchos más, aunque su objeto principal sigue siendo el de comunicar.

Cada cultura ha hecho usos distintos de ésta característica peculiar entre humanos; en tiempos no lejanos, la tertulia servía para debatir opiniones y contrastar conocimientos sobre una determinada materia, que confirmaban, matizaban o replanteaban los criterios de los interlocutores y oyentes, o buscaban reafirmar los ya existentes.

Las nuevas sociedades, más apresuradas e informatizadas y siempre escasas de tiempo, han ido esquematizando la extensión y profundidad de los mensajes, para concretarlos en lo que han dado en llamar “titulares” o “resúmenes”. En este tipo de mensajes destaca más el titular que el detalle, y más la idea general que el contenido en particular. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 19

No ho puc païr

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Articles d'Opinió Cap comentari »

 

guernica4o7A aquestes alçades, quan l’avanç de la humanitat es fa evident en nombrosos camps, tant de la ciència com de la tecnologia,  hi  ha fets que cada cop em resulten  més costosos de païr.

Em pregunto com és possible que la majoria de la societat discutexi ardorosament, es baralli, plori amb desconsol, o celebri amb gran disbauxa el resultat d’un campionat de futbol? Sembla que talment ho portin com si amb això els anés la vida.

Que consti que no tinc res en contra d’aquest o qualsevol altre esport. Jo mateixa sóc fervent seguidora d’un equip que, guany o perdi, és per a mi el millor, però la manifestació dels meus sentiments més profunts els reservo per aquelles causes que en veritat són de vital importància.

Penso que millor ens sentiriem i a tots ens identificaria com a més humans,  si tota aquesta gran multitud de tot arreu del món que cada setmana clama a favor del seu equip, fóra capaç de manifestar el mateix fervor en els camps per demanar la  fi  de les cruentes guerres, encobertes o no, que en aquests moments estan patint tans països amb el consequent sofriment per part d’una població innocent que es veu obligada a fugir i buscar una protecció que cruelment els és denegada sistemàticament.

Jo això no ho puc païr.

Pilar Zabala

 

 

 

 

 

Etiquetes:
mai 26

brujas reunionUn dia com avui, ara ja fa quasi un mes, ens vam trobar unes quantes dones del barri.. Conèixer i Compartir donava nom a l’activitat que va esdevenir font d’inspiració per a crear un espai de trobada de dones, un espai de debat, reflexió i acció social. Des de llavors ens reunim periòdicament per treballar plegades interessos comuns orientats en la millora del nostre barri.

 Les Bruixes de Barri es un espai de debat, reflexió i acció social que te l’objectiu d’introduir la perspectiva de gènere de forma definitiva en el moviment associatiu del barri. Neix de la necessitat de potenciar la veu de les dones i afavorir la seva participació social, així com també facilitar les relacions d’igualtat.

 Més informació:http://bruixesdebarri.blogspot.com.es/

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress