L’Espai Antoni Miró Peris (EAMP) va néixer l’any 2008 com un annex del Centre Cultural la Farinera del Clot, convertint-se així, en un petit centre cultural de la zona del Camp de l’Arpa. Després de 4 anys i per decisió del Districte, s’ha canviat la seva tipologia i passarà a ser un nou casal de barri més de Sant Martí. Per tant, aquest 2013 l’EAMP ja obrirà les seves portes com a Casal, i el fet de regir-nos segons aquesta nova categoria suposarà una sèrie de canvis en el seu funcionament.

Cal tenir en compte que a partir de l’1 de gener el Casal només obrirà un matí, els dimecres de 10:30 a 13:30h i totes les tardes de dilluns a divendres de 16:30 a 21:00h. Aquesta reducció horària limitarà les hores d’ús del servei de lliure accés, tanmateix, es podrà accedir a la sala per estudiar, reunir-se o utilitzar els ordinadors, sempre que no hi hagi programació.

D’altra banda, el fet de reduir l’horari no vol dir que disminueixi la programació, ans al contrari. L’Espai Antoni Miró Peris seguirà apostant per la cultura de proximitat i pels projectes de cohesió del territori, per tant, mantindrem les xerrades mensuals amb el Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa, seguirem amb els tallers oberts, el club de lectura, els contacontes, les exposicions, etc. I per descomptat, seguirem oferint trimestralment tallers per a tots els públics.

L’Espai Antoni Miró Peris és un servei del barri i pel barri, i és igual que sigui centre cultural o casal, perquè de totes maneres seguirà treballant per a totes aquelles persones que tenen en l’EAMP el seu espai de treball associatiu, el seu espai cultural, el seu espai d’aprenentatge i diversió i, en definitiva, el seu espai de relació. Per totes aquestes persones seguirà el Casal de Barri Espai Antoni Miró Peris.

En el barri del Clot, concretament en el carrer Rogent nº 51, es va començar a construir l’any 1911 un edifici singular amb l’idea de convertir-lo en un asil però, un cop acabades les obres l’any següent, l’Ajuntament va canviar de parer i va decidir ubicar-hi l’Escola d’Arts i Oficis, una entitat que havia estat creada el 1893 en un altre indret i que impartia classes  nocturnes dirigides a capatassos i directors o caps de taller de les indústries químiques, tèxtils i mecàniques.

Els encarregats de dur a terme aquesta construcció varen ser els arquitectes modernistes Pere Falqués (autor dels fanals del Pg. de Gràcia) i Antoni Falguera, que  l’any 1929 va remodelar l’Ajuntament.

L’edifici mostra una façana de maó vermell formada per cinc cossos de diferents alçàries, amb un marcat aspecte de nau industrial. Es pot dir que es tracta d’una construcció modesta pel seu aspecte sobri i rústic, si es compara amb altres obres modernistes de Barcelona, però tot i així aquest edifici té una composició força elaborada amb jocs d’horitzontals, verticals, corvas i escalonaments. La combinació de materials com la pedra, la ceràmica, la fusta i el ferro forjat li confereixen  un estil molt proper al  modernisme. LLegiu-ne més »

El passat dia 1 de desembre del 2012 va tenir lloc la inauguració de la Biblioteca Caterina Albert, un equipament reivindicat durant molts anys per l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa. Per aquest motiu el dia de la inauguració l’Associació de Veïns i la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa van organitzar  una cercavila.la que des de la plaça del Mercat aniria pujant per el carrer Rogent fins arribar a la Biblioteca. La sorpresa per a molts i moltes dels veïns concentrats va estar l’arribada dels Tabalers i als gegants del Clot (La Melis, el Clot i el Tolc) amb l’ull esquerre tapat amb un pegat, amb solidaritat amb l’Ester Quintana, la veïna del barri veí de Sant Martí de Provençals, que el passat dia 14 durant la vaga general, va rebre un tret de bala de goma que li va lesionar el globus ocular.La iniciativa va estar rebuda amb un fort aplaudiment per els veïns i veïnes que en aquell moment ocupaven la plaça.

La cercavil.la es va iniciar amb una pancarta a la capçalera, amb el lema:  “Anem a estrenar Alchemika: la nostra primera Biblioteca”. La comitiva a enfilar per el carrer Sequia Condal i per Rogent fins arribar al capdamunt de Fresser i van seguir per el Passeig Maragall fins al carrer Indústria davant de l’antiga fàbrica d’Alchemika, avui feliçment transformada en Biblioteca. Un equipament llargament reivindicat per tot el barri durant molts anys i que avui finalment han pogut gaudir i prendre possessió.

VIDEO. Biblioteca Caterina Albert

Fa cosa d’un cinc anys vaig tenir l’oportunitat de pogué visitar el refugi que es troba al carrer Mallorca, entre Navas i Biscaia. Aquell dia també havíem visitat la Torre del Fang del carrer Espronceda perquè potser amb les obres del túnel de l’AVE que tenia que passar tot just per sota de La Torre, ho més segur, era que li quedessin pocs dies de vida. Un edifici que havia aguantat nou segles en peu no podria aguantar la tuneladora que buidaria les seves entranyes.

La visita al refugi va ser per a mi una experiència inoblidable. Em va sorprendre molt saber que en aquell indret hi havia un refugi de la guerra civil. La persona que ens va acompanyar va explicar que el refugi l’havien construït els mateixos veïns que ocupen l’edifici, un bloc d’habitatges que agafa pràcticament tota una illa de cases. Una de les persones que hi viu a l’edifici, era una nena quant va veure com es construïa, però un cop acabada la guerra mai més va voler tornar a baixar. LLegiu-ne més »

Situadas en los dos extremos de la Rambla del Clot las esculturas de las Pajaritas parecen ingenuos guardianes de juegos infantiles, sueños adolescentes o del letargo de los ancianos que buscan los últimos rayos del inclemente sol otoñal para calentar sus huesos mientras recuerdan historias de la lejana juventud.  

Enfrentadas en perfecta simetría se alzan sobre bases cubicas, con dos placas metálicas dispuestas a los pies de cada una. La primera colocada en la confluencia de la calle Aragón con Meridiana contiene inscrito el primer articulo de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: “Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros”. La segunda emplazada a la altura de la calle Bilbao con Aragón recuerda al autor: “Las Pajaritas” Ramón Acin -(1888 – 1936) Parc Municipal d’Osca 1929, Rambla del Clot de Barcelona 1991. LLegiu-ne més »

Los barrios en conjunto han sufrido una gran transformación convirtiendo lugares de pura miseria donde  el barroquismo hacia acto de presencia en muchos entornos de la Ciudad. Pasando de ser calles insolubles y pequeñas chabolas donde imperaba el anarquismo constructivo, a grandes espacios públicos.

Donde habían calles con regusto de antiguo y viejo, han pasado a ser calles pavimentadas y casas restauradas dando un aspecto agradable, y al mismo tiempo respetando las casas construidas en los años 1890 más ó menos y ahora cuando paseas por esas calles, parece que estás en aquella época, dándote la sensación de recuperar en la imaginación el concurrir de antaño.

Donde quieras que vayas acabas descubriendo lugares inéditos que todavía perduran, cosa que me encanta, pues forman parte de nuestra historia y de nuestra Ciudad como es Barcelona. Los barrios han sufrido cambios drásticos impensables años atrás, puede que quede algún rescoldo por rehabilitar, pero se puede decir que en general se han recuperado muchos espacios lúdicos.

Se han ajardinado y plantado árboles donde nunca habían habido, dando un nuevo perfil de modernidad  a los barrios y entornos de la ciudad. Los transportes  públicos  han sustituido a los viejos tranvías y viejos autobuses por otros modernos de última generación, lo mismo pasa con el metro, por poner un ejemplo, l Barcelona tiene nueve líneas y precisamente la línea 9  es la más larga de Europa. Las comunicaciones en Barcelona son una de las mejores, aunque no sean del todo perfectas, pero en general, son buenas.

Y ni que decir de las nuevas y modernísimas construcciones, algunas son inverosímiles pero con gran personalidad, son estructuras radicales que impresionan por su magnífico poderío  estructural, son dignas de admiración. Considero que vivimos en una Ciudad preciosa, con sus pros y sus contras  pero al fin y al cabo una Ciudad cosmopolita y magnífica.

Modernidad, tradición, respecto, integración. Es el lema del Centro cultural Islámico inaugurado recientemente en el corazón del barrio del Clot  (calle Rafael Capdevila, 1,3). Sorprendida ante la inesperada visión me detengo frente la entrada embellecida con delicados motivos árabes en cuyo centro la sutil melodía del agua fluyendo de una fuente parece dar la bienvenida a los visitantes. Alzo la vista admirando la galería de arcos en forma de herradura, la bóveda que dibuja una estrella de ocho puntas iluminada por una lámpara de cobre antiguo y cristales esmerilados, las geométricas filigranas dibujadas en las paredes, sobre las cuales un friso dorado escrito en árabe y catalán dice: “Dios hizo al hombre y a la mujer iguales”.

Perpleja escucho a un joven vestido con indumentaria árabe invitándome amablemente a pasar. Reticente, llena de prejuicios, accedo al recinto para contemplar una espaciosa sala en la que se muestra una exposición sobre el emirato de Omán compuesta por antiguos pergaminos sagrados, libros sobre astronomía, tratados de botánica y ornitología, todos con detalladas imágenes. Presentan su cerámica, su gastronomía y una selección de fotografías sobre el pasado y el presente del País, en las que aparecen reflejadas milenarias tradiciones. Me explica que además realizan talleres de idiomas, de cocina, de corte y confección, ayudan con alimentos a 200 familias del barrio independientemente de su nacionalidad y los domingos organizan conferencias y excursiones. A pesar de su buena disposición, del esfuerzo por agradar, de la convicción que pone en sus palabras, noto una ausencia, un vacío… LLegiu-ne més »