nov 16

Jo l’he vist

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 6 Comentaris »

 Mis imagenesEl relat que seguidament us donarè a conèixer és del tot cert. Ja sé que el que explico us pot semblar irreal. Potser direu que sóc massa imaginativa i que tota aquesta història es pura fantasia, però m’heu de creure. Jo he vist una ciutat que és invisible.

Us puc assegurar que es tracta de la més bonica ciutat que mai hàgiu vist. Ara bé, aquesta ciutat no és gens fàcil de descobrir. Està situada damunt del punt més alt d’un dels cims de la nostra terra. Aquesta ciutat resta immòbil surant totalment protegida per l’abraçada d’espesses boires perpètues.

Perquè us feu una idea aproximada de quines són les característiques d’aquesta singular ciutat anomenada Boirina intentaré descriure-vos-la de la millor manera que sé, perquè vull compartir amb vosaltres l’emoció i el goig que sento d’haver-la trobat.

Els habitants de Boirina tenen la pell del color del coure. Duen llargs cabells negres curosament trenats i rinxolats. Els seus ulls ametllats són d’un intens color verd maragda i la seva mirada és plàcida i serena. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 23

 Dragon EsmeraldaEn un país molt llunyà, al mig d’un frondós bosc, hi havia una cova o hi vivia tranquil·lament un gegantesc drac. El seu aspecte era magnífic: Tenia una alçada de tres pisos i la seva pell era verdosa amb diferents tonalitats, la seva enorme boca ensenyava una esgarrifosa filera de dents molt punxegudes que per mantenir-les en bon estat, el feia rossegar troncs tot el dia. Es dedicava a conrear les verdures d’un petit hortet i cuidava d’unes poques gallines que li proporcionaven ous, única proteïna de la que s’alimentava.

A dalt d’un turó, per sobre d’un poblet, hi havia un palau habitat pel rei i la seva filla Emersenda.

El rei com que no teia mai res a fer perquè vivia a costa del treball i dels impostos que pagaven els vilatans , coneixent l’existència del drac, com que li agradava molt anar de cacera, va decidir convocar a tots els homes fornits del poble per anar a caçar-lo. Com excusa va dir als vilatans que el drac es volia cruspir a la princesa Emersenda.

La princesa era una noia molt com cal: llesta, feminista i sempre avorrida perquè el seu pare mai li deixava fer res interessant i així que va escoltar la notícia, va decidir que havia de desfer tota aquella ximpleria. Intentà convèncer al seu pare, però aquest, estava massa avorrit per cancel·lar la cacera, així que l’Emersenda va decidir aturar-ho ella mateixa. Va anar cap el bosc per parlar amb el drac i se’l va trobar collint patates. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 28

Una molt bona proposta

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

images5Hi havia una vegada un home anomenat Rubén que era molt i mol patidor. Qualsevol  entrebanc que li sorgia a la feina, per petit que fos, ell el vivia com un gran problema personal i li donava voltes i més voltes, pel dret i per l’inrevés, fins que es descontrolava del tot i acabava abroncant amb desmesura a qualsevol company que li sortís al pas. Emmig d’aquests episodis, cada cop més sovintejats i estressants, acabaven per saltar imperioses totes les alarmes del seu cos; la sang li bullia al seu pas pel cervell i els batecs del cor es disparaven descontrolats, talment com un cavall desbocat.

Amb el pas del temps, el  grau d’angoixa  d’en Rubén s’anava enfilant i enquistant cada cop més i, naturalment, el seu cor va començar a mostrar signes de cansament. Aquest preocupant contratemps va afegir més llenya a la foguera de patiments d’en Rubén que, conscient del que això li podia comportar, va decidir sortir a buscar el que ell creia que el salvaria de la possible crema.

Sabia perfectament que els dijous hi havia mercat al poble i que, juntament amb els firaires habituals, acudia tot un ventall de gent remeiera que oferia un munt de productes inversemblants.  Sense dubtar-ho gens va dirigir les seves passes cap a la taula on una dona, vestida de manera molt extravagant, exhibia un cartell molt acolorit que mostrava una filera de cors més o menys semblants. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 05

El ingenio del pastor

Escrit per Javier de la Casa Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 3 Comentaris »

El humilde pastor de ovejas, aquel día se sentía dueño del mundo; había conseguido cerrar una venta, y había recibido como pago una hermosa y reluciente moneda de plata. Hay que decir que un duro de plata equivalía a un importe de cinco pesetas, y esa cantidad era aproximadamente el salario medio de un día de un artesano de oficio. Esto no era nada baladí si pensamos en el menguado salario, a veces incluso inexistente, que solía recibir el pastor. Por miedo a que se la robaran, buscó un escondrijo en el monte y escondió su moneda en él, con tan mala fortuna que alguien emboscado le estaba observando desde lejos. Cuando el pastor marchó, el malandrín que le había observado se acercó al escondrijo y le hurtó la moneda que con tanto cuidado había atesorado.

Unos días después, cuando el pastor volvió a pasar por el lugar, quiso comprobar su pequeña pero para él importante fortuna, y se llevó la amarga sorpresa de constatar que se la habían robado. Apesadumbrado y sin saber que hacer, estuvo dos días con fiebre y tres más pensando en como podía recuperar su moneda de plata, pero desconocía quien podía haber sido el autor de tal fechoría, y se devanaba los sesos en qué podría hacer que tuviera éxito. Por fin se iluminó su mente, y gestó una idea que consideró había de permitirle recuperar su moneda. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 28

Ni hecho, ni épocas, ni lugares, ni nombres, tienen en si, relación alguna

Según dice la leyenda, allá por el siglo II D.C. en el reinado de Atibes el Terco y en plena actividad de los procesos de la Santa Inquisición, fue perseguida, detenida y ajusticiada en la hoguera por pagana y cometer actos de brujería la hija bastarda del duque de Orgasmez, sus restos reposan en el castillo de Fuermandaz ubicado en la altiplanicie de nuestro Reino.

Según rezan los archivos, el alma en pena de dicha doncella cuyo nombre, Feliciana la Piadosa, por su afición a complacer, tanto a nobles, plebeyos o personaje de cualquier otra casta, sus deseos carnales, vaga por los aposentos de dicha fortaleza, apareciéndose en forma de lechuza con gafas oscuras y barba blanca envuelta en sudario blanco, filtrándose por las rendijas de los muros y puertas, acompañada de fuertes suspiros y estremecedores gorgoteos.

En épocas ya no tan lejanas, allá por los siglos XV o XVI mas o menos, ya no viene de un siglo, los descendientes y herederos de los Orgasmez rehabilitaron el castillo, en las obras de dicha rehabilitación, topáronse con un sarcófago. Grande fue su sorpresa, que cuando lo abrieron se enfrontaron con un cuerpo envuelto con un sudario blanco en perfecto estado de conservación, su curiosidad les llevo a desenvolverlo y vieron que el cuerpo estaba incorrupto y pertenecía a una dama, y, OH misterio, de su boca salió un estremecedor aullido y a la vez con un batir de alas remonto en vuelo un ave que por sus apariencias se asemejaba a un gran búho, allí quedaron como testimonio unas gafas oscuras y un sudario , ya que el cuerpo se evaporó Tal fue el susto que se llevaron los personajes allí presentes, que llenos de pavor emprendieron veloz carrera no parando hasta desfallecer, se supone muchas leguas mas allá de los hechos LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 18

NARRIN NARRAN

Escrit per Blogueres Arxivat a: Agenda Cap comentari »

Narrin Narran

Dj, 20/09/2012 – 19:30

Vine a explicar o a gaudir dels contes per a adults que farem entre tots i totes.

Lloc: Espai Antoni Miró Peris

Preu: Gratuït

Organitza: Espai Antoni Miró Peris

Etiquetes:
set 17

Hola, em dic Marta, sóc una nena de cinc anys i la casa on  sóc té un petit jardí amb flors, un gronxador i un parell d’arbres on viu un esquirol. La meva mare és molt maca i també molt traçuda i quan té un bon dia tot li surt de meravella, però avui fa estona que la sento remugar nerviosa i si segueix gaire estona més amb aquest estat d’ànim sospito que jo  acabaré rebent les conseqüències.

La meva habitació té una finestra amb una cortina estampada, com el cobrellit, amb un munt d’ossets que giravolten en totes direccions i que a hores d’ara ja deuen estar ben marejats. Haig de dir que no m’agrada gens aquesta nina tan prima que la mare ha posat damunt del llit, sembla un secall amb un somriure congelat i no entenc què hi fa en un racó aquest estrany ninot de peluix desmanegat, us asseguro que jo no l’havia vist abans.

De debò que la mare no té avui el seu millor dia perquè entre tots els vestits que es veuen a l’armari ha escollit per a mi aquest tan horrorós de color rosa que és ple de puntetes i llacets. Aquí està passant alguna cosa perquè és la primera vegada que em fa anar d’aquesta manera.

La meva imatge davant el mirall del armari em mostra una nena que no sembla que sigui jo perqué porta un vestit ridícul, unes sabates excessivament lluentes i uns mitjonets blancs festonejats. Amb aquesta pinta semblo una presumida carrinclona d’aquelles a qui és millor no fer-hi cas. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress