abr 13

La Parca

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 4 Comentaris »

fin humanidadHoy me he llevado por delante a dos ancianas… bueno, como diría la buena gente, las he ayudado a dar el transito.

.Emigre junto a mis padres y hermanos a una edad muy temprana al nuevo mundo. La guerra y el hambre nos expulsaron de nuestra tierra. Una tierra de meigas y supersticiones, donde a la señora de la guadaña se le tiene autentico pavor. Y en la tierra que nos acogió, me crie rodeada de amuletos, fetiches, gallinas degolladas, puros humeantes y mujeres de blanco.

A los once años cogí una extraña enfermedad que ningún médico reconocido o no reconocido pudo sanar. Dijeron que se trataba de una infección producida por un virus desconocido. A los pocos meses caí en coma y dijeron que no iba a sobrevivir. Lo que ellos no sabían, era que yo sí que quería seguir viviendo… y lo conseguí. Dijeron que era un milagro. Falso. Hice un pacto con la señora de la guadaña y resucite de entre los muertos.

Deje a mis padres y hermanos enterrados en aquellas cálidas tierras y yo regrese a la casa de mis abuelos. Como no tenía ni oficio ni beneficio, me dedique a alquilar mis servicios para cuidar personas mayores o niños. Estos últimos me gustaban menos, por el alboroto que armaban, las peleas o berrinches sin ton ni son que cogían y por ello me centre en mis queridos abuelitos. El inconveniente de este oficio, es que, me duraban poco. Ya sea porque eran muy mayores, ya sea porque cogían algún resfriado que se les complicaba y se los llevaba por delante, el caso es que poco a poco, me fui quedando sin clientes y tuve que emigrar de nuevo. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 12

La compra

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Cabories i altres reflexions 6 Comentaris »

 paper wcÉs dissabte i encara que els carrers estan quasi buits de gent, de tant en tant ens creuem dues persones amb mascareta, guants (o no) i el carro de la compra. Mai els carros de la compra havien fet tan quilometratge per arribar o tornar a casa, com també les mascotes canines, que ja estan fartes que els treguin tres cops al dia, a fer les seves necessitats, cada un dels membres de la família.

Tan sols surto un dia a la setmana al carrer. És el dia que dedico a realitzar la compra per tota la setmana. Sempre m’he organitzat d’aquesta manera i per aquest motiu,  el fet que hàgem de limitar les nostres sortides al màxim, no ha significat per a mi cap trasbals.. Hi ha persones que prefereixen sortir a comprar diàriament allo que necessiten. Mentre fan camí cap al mercat, botiga a gran superfície, van rumiant, que faran avui per dinar i els ingredients o productes que caldran per fer un estofat de llenties, de patates amb cap de costella, un arròs amb pollastre…, jo prefereixo tenir més disponibilitat en el dia a dia per organitzar el meu temps, amb altres activitats. Per aquest motiu tinc una llista de la compra al mòbil, dels productes que necessito al llarg de la setmana. Els menús setmanals els tinc ja elaborats -més o menys-  i només em cal afagir allò que em farà falta. Reviso el rebost o la nevera i anoto allò que necessitaré. Potser entre setmana hagi de baixar al súper a buscar un paquet de formatge ratllat o mitja dotzena d’ous, però aleshores aquesta activitat ja la delego, i és el meu marit el que té el plaer de sortir a la cantonada de casa LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 11

Nuestro mundo

Escrit per Teresa Vidal Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

tierraSe hallaban reunidos en aquel lugar inmenso e infinito todos aquellos que de alguna manera se habían sentido ultrajados, desdeñados y por supuesto heridos de muerte.

Ahora en aquella congregación se iba a tratar de sanar lo que en muchos años se había ido deteriorando.

Surgieron muchas voces que pedían justicia, eran unas voces que apenas se escuchaban, pero que al estar todas de acuerdo estaban provistas de mucha fuerza. Tenían que atacar a todos los que de alguna manera les había infringido el daño.

La respuesta fue unánime. Atacarían a la humanidad. Lo harían de una manera salvaje. No tendrían piedad.

Alguien allí presente se atrevió a decir “¿Tanto daño queremos hacer?”

Y un pesado silencio los envolvió. Pero en el aire flotaba “Todo el mal que la humanidad nos ha hecho a nosotros”

Y decidieron atacar. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 10

Economía/Motor.- El 'e-commerce' impulsará un 0,4% las ventas de camiones en 2020, superando las 23.000 unidades

HOMENATGE ALS CAMIONERS

Tu amic(a) desconegut,

tancat en la cabina d’un camió,

la teva segona llar,

on passes la meitat de la vida.

Quasi bé obligat a treballar,

transportes mercaderies

imprescindibles per subsistir,

tu, desconegut camioner.

As deixat enrere família,

tancada a casa pel real decret,

ells tenen espai per bellugar-se,

tu amic(a), tens el silenci per company.

Tu amic(a) ets conscient

del perill que t’envolta,

el coronavirus és latent,

no saps el que t’espera.

Tu amic(a) desconegut,

no t’aturis, t’estem esperant,

els prestatges dels súpers,

s’estan buidant.

Les àrees de servei són desertes,

els restaurants barrats,

no pots fer un àpat calent,

els sanitaris reduïts al més essencial.

La teva llar amic(a) camioner,

la cabina del camió,

un fogonet de gas,

per fer un cafè calentó.

Aturat a fer les parades tècniques,

arronsat en el teu cau,

passes el temps escoltant

la veu del silenci angoixant.

És l’hora de reprendre el camí,

t’esperem amic(a) camioner,

els prestatges dels súpers,

t’estan esperant.

F. Guardiola.

Març de 2020.

Etiquetes:
abr 08

Vet aquí que una vegada hi havia un joc, on la imaginació no tenia fronteres. Story Cubes, és un joc de daus molt original que serveix per crear històries: aventures èpiques, fabuloses o paranormals… tira els daus i explica una història. Tria dels diferents dibuixos de la imatge tres, sis o nou i crear la teva pròpia història. Pots escriure-la i enviar-la a blogueresdesantmartí@gmail.com perquè la publiquem en el nostre bloc o pots explicar un conte de forma oral als teus fills (o pot ser que siguin ells els que t’expliquin ells un conte)

I aquesta ha estat la proposta que Les Blogueres de Sant Martí volem que sigui el nostre petit gra de sorra per aportar una mica de distracció i entreteniment per ajudar a passar aquestes hores i dies tan llargs que ens provoca aquest confinament voluntari i solidari. Gràcies a tots per quedar-vos a casa.

davIMG-20200319-WA0025IMG-20200319-WA0027

 

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress