Al 1989 la Generalitat va crear el Premi Internacional de Catalunya, amb el propòsit de reconèixer i estimular els creadors, oferir exemples de la més alta qualitat i situar Catalunya a l’escena dels grans guardons internacionals. S’atorga a gent que ha contribuït a desenvolupar valors culturals, científics o humans, i es poden presentar institucions o persones d’arran del món. Si l’any passat se li atorgava a una dona Judith Butler, enguany a recaigut en una altra dona.

El XXXIV Premi Internacional de Catalunya a estat donat a Svetlana Aleksiéuitx, periodista i escriptora bielorussa, creadora del seu propi gènere literari, la novel·la de veus, perquè dona veu a gent corrent per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica.

Censurada a la Unió Soviètica no va poder publicar fins l’arribada al poder de Gorbatxov. Els seus llibres han estat traduïts a 30 llengües. Abans d’arribar al Premi Internacional de Catalunya, ha estat guardonada amb nombrosos premis internacionals, inclòs el P, sent la primera escriptora de No ficció que ho aconsegueix. LLegiu-ne més »

Aquesta és una pel·lícula espanyola de l’any 1998 dirigida per Julio Medem. Es tracta d’una trama circular extremadament romàntica, però inusual. Dibuixa la realitat traumàtica de la pèrdua, el desencontre, l’efímer, el sense sentit i la mort. A través de tot això Medem proposa una reflexió sobre l’amor romàntic, la passió idealitzada, la unió perfecta i allò que té d’il·lusionant.

L’argument és el següent: L’Otto i l’Anna tenen 8 anys quan es coneixen casualment. Ell corre consternat darrera una pilota en conèixer que els seus pares es separen. L’Anna també corre desesperada i cau a terra en saber que el seu pare ha mort en un accident. A partir d’aquí aquets dos personatges entrecreuen les seves vides de manera paral.lela a través del cercle de la vida i de les coincidències del destí.

Amb el temps la mare de l’Ana es casa amb el pare del Otto, i els dos joves, ja amb disset anys, comencen a enamorar-se fins al punt de mantenir una relació íntima que aconsegueixen amagar.

Per raons tràgiques l’Anna i l’Otto se separen i segueixen camins diferents. Passen els anys i ella es trasllada a viure a Rovaniemi (Finlàndia), on deixa enrera el seu passat amb l’esperança de tornar a veure l’Otto, el seu veritable amor. Quan ell se n’assabenta decideix anar a trobar-la però un cop més el destí s’interposa i fa que arribi tard, tot just quan ella corre cap a on pensa que es troba ell, llavors cau enmig del carrer i és atropellada per un camió. Fi de la pel·lícula. LLegiu-ne més »

Amb motiu del dia Internacional de la Dona, 10 museus de Barcelona i l’àrea metropolitana es posen d’acord per cinquena vegada per oferir el cicle de contacontes “Petites històries, grans dones”. Aquesta iniciativa conjunta, adreçada al públic familiar amb infants a partir de 5 anys, pretén donar a conèixer a través d’un contacontes teatralitzat la figura d’una dona relacionada amb el patrimoni de cada un dels museus participants. “Petites històries, grans dones” és una activitat gratuïta amb aforament limitat que tindrà lloc els caps de setmana

Petites històries, grans dones” és una activitat gratuïta amb aforament limitat que tindrà lloc els caps de setmana des del 6 de març fins al 3 d’abril.

Més informació

El passat mes de gener la Generalitat  ha concedit el premi Internacional de Catalunya a la filòsofa i activista pels drets humans Judit Butler, tot destacant que la seva obra ha revolucionat i transformat la teoria feminista amb els seus estudis sobre el gènere de les persones i la seva lluita pels drets de gais i lesbianes donant suport al moviment queer.

S’ha convertit en un referent del feminisme contemporani per les seves teories sobre el gènere , la teoria queer i la defensa de les persones no binaries.

També porta a terme una lluita política buscant la igualtat per tothom i la no segregació de cap col·lectiu.

En  casa ya no se comen las uvas de la suerte desde hace más de dos años. La pandemia ha transformado las costumbres. Cada unidad familiar en su casa y Dios en la de todos –eso decía mi abuela.

Algunos se acuestan mucho antes de que den las campanadas. Otros se quedan haciendo zapping entre los muchos canales o plataformas a los que están inscritos, esperando la hora señalada para olvidarse de los cuartos -como cada año-  y atragantarse con las uvas, abrir una botella de cava para brindar y felicitarse alegremente por haber cambiado de año. En este noche tan especial, se acostumbra a realizar promesas, que de antemano se sabe que no se van a cumplir. pero que nos hacen sentir mejor: dejar de fumar, apuntarse al gimnasio, aprender inglés, perder peso, acabar de  leer los libros que se tienen empezados…

Y finalmente las fiestas navideñas han finalizado, por este año. Volvemos a la rutina diaria. El pico sigue subiendo. Se recomienda llevar la FPR2  incluso por la calle. Al parecer la nueva variante es mucho más agresiva y contagiosa, pero menos maléfica, si te has vacunado. Ahora que el 70%  de la población ya estamos inoculados, algunos con la trifásica incluida, la sensación, es que aunque lo pillemos, lo pasaremos como un simple resfriado,  con un poco de fiebre y malestar general  para unos cuantos días. LLegiu-ne més »

L’any passat ens vas fallar, no vares estar entre nosaltres, ens havíem habituat a la teva presència i per aquest motiu engalanàvem els carrers, preparàvem la millor teca, dintre les possibilitats de cadascú… I no vares venir. Per por?, per protegir-nos? Nosaltres ho vàrem entendre i seguint el teu instint ens vàrem tancar a casa, com diu la dita: “per Nadal, cada ovella al seu corral”. Amb aquest comportament volíem pretendre que el maleït intrús que va aparèixer a traïció, sense avisar-nos, s’apoderés de les nostres vides.

De mica en mica hem anat traient el caparró i amb l’ajut de les armes destructives contra l’intrús, ens hem anat integrant a la societat, a conviure de nou entre nosaltres, amb les mesures corresponents… i has tornat amb dubtes, sí venir o no venir i finalment has decidit quedar-te entre nosaltres un cop més.

Has marxat una mica trist per què t’has adonat que no t’hem rebut com altres anys. No ens abandonis i torna l’any vinent.

Clara Bruguera

Desembre 2021

Un dels apartats del nostre bloc esta adreçat als barris que conformen l’entremat del Districte de Sant Martí. En aquest apartat hem intentat recollir petits retalls que formen part de la historia dels nostres barris. Potser poca gent recordi, un antic barri de barraques, potser l’últim barri de barraques de Barcelona: El barri de La Perona.

Estava situat, seguint la ronda de Sant Martí, per sota de les vies de Rodalies, entre el punt on ara hi ha el pont de Bac de Roda (1987) i l’antic emplaçament del pont del Treball Digne, a tocar del barri de la Verneda, amb una extensió aproximada d’uns dos kilòmetres de llargada.

Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent és el títol de l’exposició que fins al 22 de maig es podrà visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona