Roses vermelles

Sagetes d’amor al cor

Llibres i poemes

Pilar Zabala

 Avui 23 d’abril Sant Jordi, dedicat al llibre i a la rosa. Fantàstic, es regalen llibres, roses a l’estimada, surten noves publicacions, nous escriptors, novells que en el seu llibre (que possiblement serà l’únic que escriuran) volen donar a conèixer els drames de les seves vides.

I…m’ha fet pensar al veure la meva modesta llibreria o no tan modesta per alguns, en fi me n’he adonat que en el llarg del anys acumulem, uns més que altres, una quantitat de llibres que en els seus prestatges, esperen que de tant en tant algú els tregui del seu niu en que sigui per treure’ls-hi la pols. No és una contradicció ? Quin futur els espera ? No hi ha sortida per a ells?

Doncs ben poca, si per alguna raó ens volem desprendre d’uns quants d’ells, pocs centres els accepten, estan saturats, no tenen cap valor, on ha quedat la il·lusió que en el seu dia ens va donar quan el vàrem rebre o els moments que ells van fer que ens traslladéssim a llocs desconeguts, meravellosos o que ens haguessin fet plorar d’alegria o de tristor, i que la lectura ens feia viure i ens permetia posar-nos al lloc de la protagonista i ens feia somiar ? On han quedat? LLegiu-ne més »

Aquesta diada em fa estar en una pura contradicció amb mi mateixa. D’una banda, és una festivitat que m’enamora. Veure tanta gentada pels carrers, passejant, elles amb una rosa a la mà i ells amb un llibre sota el braç. Però no hi ha més dies per regalar a la teva estimada una rosa? No hi ha més dies per regalar al teu estimat un llibre? Aleshores em pregunto, si tot això no forma part d’una gran campanya publicitaria, per engalipar-nos a tots plegats.

Fa dies que m’aturo davant d’els aparadors de les llibreries que fa setmanes que llueixen els nous exemplars que sortiran al carrer per la diada tan esperada. Es fabriquen llibres com si fabriquessin xurros. LLegiu-ne més »

En Delfí caminava tot ranquejant per l’estret carreró empedrat. Portava dintre seu aquell mal “rotllo” que sentia cada any en acostar-se el fatídic dia. Estava fins als nassos de tota aquella parafernàlia que el poble, més aviat dit la societat capitalista, organitzava anualment.

Vinga negoci de roses procedents de diferents països! , roses que duraven poques hores en bon estat, potser els passava el mateix que a ell, estaven fartes de passar-se el dia en galledes, compartint ram, moltes vegades, amb espigues, tot esperant que la gent les comprés. També estaven desanimades perquè el sentit de la seva existència s’havia tornat molt mercantilista i el mateix passava amb els llibres que havien de sortir de les llibreries al carrer, exposats en llargs taulells on la gent els mirava com si no els hagués vist mai, semblava que aquell dia estaven obligats a comprar-ne algun i el Delfí es qüestionava si tots els llibres comprats es llegirien i si tota aquella massa de gent que els mirava, durant la resta d’any també en compraria i llegiria. LLegiu-ne més »

Al 1989 la Generalitat va crear el Premi Internacional de Catalunya, amb el propòsit de reconèixer i estimular els creadors, oferir exemples de la més alta qualitat i situar Catalunya a l’escena dels grans guardons internacionals. S’atorga a gent que ha contribuït a desenvolupar valors culturals, científics o humans, i es poden presentar institucions o persones d’arran del món. Si l’any passat se li atorgava a una dona Judith Butler, enguany a recaigut en una altra dona.

El XXXIV Premi Internacional de Catalunya a estat donat a Svetlana Aleksiéuitx, periodista i escriptora bielorussa, creadora del seu propi gènere literari, la novel·la de veus, perquè dona veu a gent corrent per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica.

Censurada a la Unió Soviètica no va poder publicar fins l’arribada al poder de Gorbatxov. Els seus llibres han estat traduïts a 30 llengües. Abans d’arribar al Premi Internacional de Catalunya, ha estat guardonada amb nombrosos premis internacionals, inclòs el P, sent la primera escriptora de No ficció que ho aconsegueix. LLegiu-ne més »

Aquesta és una pel·lícula espanyola de l’any 1998 dirigida per Julio Medem. Es tracta d’una trama circular extremadament romàntica, però inusual. Dibuixa la realitat traumàtica de la pèrdua, el desencontre, l’efímer, el sense sentit i la mort. A través de tot això Medem proposa una reflexió sobre l’amor romàntic, la passió idealitzada, la unió perfecta i allò que té d’il·lusionant.

L’argument és el següent: L’Otto i l’Anna tenen 8 anys quan es coneixen casualment. Ell corre consternat darrera una pilota en conèixer que els seus pares es separen. L’Anna també corre desesperada i cau a terra en saber que el seu pare ha mort en un accident. A partir d’aquí aquets dos personatges entrecreuen les seves vides de manera paral.lela a través del cercle de la vida i de les coincidències del destí.

Amb el temps la mare de l’Ana es casa amb el pare del Otto, i els dos joves, ja amb disset anys, comencen a enamorar-se fins al punt de mantenir una relació íntima que aconsegueixen amagar.

Per raons tràgiques l’Anna i l’Otto se separen i segueixen camins diferents. Passen els anys i ella es trasllada a viure a Rovaniemi (Finlàndia), on deixa enrera el seu passat amb l’esperança de tornar a veure l’Otto, el seu veritable amor. Quan ell se n’assabenta decideix anar a trobar-la però un cop més el destí s’interposa i fa que arribi tard, tot just quan ella corre cap a on pensa que es troba ell, llavors cau enmig del carrer i és atropellada per un camió. Fi de la pel·lícula. LLegiu-ne més »

Amb motiu del dia Internacional de la Dona, 10 museus de Barcelona i l’àrea metropolitana es posen d’acord per cinquena vegada per oferir el cicle de contacontes “Petites històries, grans dones”. Aquesta iniciativa conjunta, adreçada al públic familiar amb infants a partir de 5 anys, pretén donar a conèixer a través d’un contacontes teatralitzat la figura d’una dona relacionada amb el patrimoni de cada un dels museus participants. “Petites històries, grans dones” és una activitat gratuïta amb aforament limitat que tindrà lloc els caps de setmana

Petites històries, grans dones” és una activitat gratuïta amb aforament limitat que tindrà lloc els caps de setmana des del 6 de març fins al 3 d’abril.

Més informació