Mary Shelley (1797- 1851)

Mary Wollstonecraft Godwin fue una narradora, ​ dramaturga, ensayista, filósofa y biógrafa británica, ​ reconocida sobre todo por ser la autora de la novela gótica Frankenstein o el moderno Prometeo ​ considerada la primera obra de ciencia ficción de la historia.

 Mary Shelley nació en Londres en el seno de una familia liberal y culta.  Hija de Mary Wollstonecraft, importante pensadora, escritora y feminista, y de William Godwin, filósofo, periodista y activista político. A los pocos días de su nacimiento su madre, murió de unas fiebres dejando a su marido al cuidado de Mary y de su hermana de tres años y medio Fanny Imlay. Casado Godwin posteriormente con una viuda que ya tenía dos hijas con la que el filósofo alumbraría un nuevo vástago.

 Siendo una niña se evadía en el cementerio de Saint Pancras, donde fue enterrada su progenitora. Sobre su tumba aprendió a leer. Su padre solía acompañarla junto a su hermanastra Fanny y practicaban lectura sobre las lápidas.

 A los 16 años de edad, abandonó su hogar y su país con el poeta Percy Shelley, con el que había iniciado una relación a pesar de estar casado, viajando a Francia y a Suiza. Godwin, no puso ningún reparo en que corriera tras él. No fue ese el caso de la esposa del poeta quien, humillada, ofendida y embaraza siguió a la pareja hasta La Spezia, localidad de la costa italiana en que se establecieron. A los desarreglos deducibles de semejante situación no tardó en sumarse el mismísimo Byron, siempre afecto a toda clase de desórdenes.

 Contrajeron matrimonio en 1816, después de que la primera esposa de Shelley se quitara la vida ahogándose. Fruto de esta convivencia fueron varios embarazos y un único hijo, un varón, solo el pequeño Percy Florence sobrevivió a la infancia. Percy Shelley  murió antes de cumplir los 30 años en una tormenta mientras navegaba. Su cuerpo fue incinerado pero antes se le extrajo el corazón. Mary lo envolvió en la página de una poesía y trasladó la reliquia, durante un cuarto de siglo, hasta la fecha de su muerte. LLegiu-ne més »

 La literatura del segle XIX Es pot dividir en tres grans etapes: el Romanticisme, el Realisme i la literatura finisecular (que pertany a la fi d’un segle i principi del següent), i que entronca amb la literatura del segle XX. També és l’època en què s’urgeix la novel·la gòtica, el gènere negre. El feminisme i la revindicació dels drets de les dones encara quedaven molt lluny. Tres dones britaniques: Jane Austen, Emili Brönte i Mary Shelley, autores respectivament de: Orgullo y prejuicio, Cumbres borrascosas i Frankenstein destaquen notablement. Les tres escriuen amb una narrativa que te una característica bàsica, que són novel·les entretingudes. Res de soliloquis ni monòlegs interiors. Acció, critica i emoció. Es tractava d’explicar històries i no d’avorrir al lector. Dracula de Bram Stoker, Alícia en el País de las Maravillas de Lewis Carroll, Fortunata i Jacinta de Benito Perez Galdos, La Regenta de Clarín són un exemple d’aquest moviment.

I no podem oblidar que és també el naixement de les novel·les de gènere com les policíaques amb el personatge de Sherlock Holmes creat per Conan Doyle i la novel·la d’aventures com Tom Sawyer de Mark Twain, Robert Louis Stevenson amb La isla del tesoro, Julio Verne amb La vuelta al mundo en 80 dias i Dickens o Victor Hugo, dos autors que van captar les desigualtats socials de l’època amb obres com Historia de dos ciudades i Los miserables.

A continuació trobareu un apartat amb autors/es del segle XIX-XX, escollits per treballar i exposar aquells que més ens han marcat amb la lectura de la seva obra.

En aquest apartat ens hem encomanat a algunes de les santes més famoses del santoral per tal que ens facin arribar la inspiració. A partir de refranys i dites populars que fan menció de les virtuts i miracles que poden donar-nos aquestes santes dones, ens hem inspirat per fer les narracions que a continuació us presentem.

Si d’alguna cosa hauria de servir la terrible pandèmia que en afecta, és posar en valor la vida de la nostra gent gran i en especial de les dones, que pateixen la doble invisibilitat per raó d’edat i de gènere. Una crisi sanitària i humana que posa en evidència que la vida i la cura de les persones han d’estar al centre de les prioritats col·lectives. LLegiu-ne més »

Avui Les Blogueres de Sant Martí ens hem tornat a trobar novament, desprès de mesos de confinament,  amb moltes ganes d’escriure plegades i de  llegir i comentar llibres, articles periodístics o informació en general relacionada amb la cultura i explicant-nos com ha anat el nostre particular confinament,  amb “l’adaptació forçada” als nous protocols de mascaretes, distancies i rentada de mans.

Un cop desbravades, ens hem posat a organitzar el nou curs, que finalment continuarà amb la dinàmica de l’any passat: “Un Mes Un Tema”, incloent algunes variables per tal de fer més dinàmiques les sessions. Cadascuna de les blogueres ha aportat idees, comentaris per tal de millorar el projecte, que esperem que sigui igual o més gratificant que l’anterior, que malauradament va quedar a mig camí de la seva realització.

Esperem que ens seguiu al nostre blog  i a la nostre pàgina del FaceBook fent-nos arribar la vostra opinió amb comentaris crítics però constructius o donant-nos ànims i consells per  seguir escrivint històries, relats, narracions, comentaris, opinions… És a dir, que ens ajudeu a fer que sigui un blog actiu i no un de tants que es queden al calaix dels mals endreços, sense que ningú el miri. Esperem les vostres aportacions i si voleu contribuir amb els vostres escrits també seran ben rebuts.

Si voleu participar més activament enviant els vostres escrits per publicar-los en el bloc de Les Blogueres de Sant Martí, podeu adreçar-vos al nostre correu electronic:

blogueresdesantmarti@gmail.com

Octubre 2020

Com cada any i coincidint la data del Dia de la Dona amb l’aniversari de la formació del grup de dones Blogueres de Sant Martí, organitzem una petita exposició amb la finalitat és mostrar com al llarg de la història la dona s’ha vist relegada a ocupar uns espais merament secundaris en les arts, la política, la història, la religió… Aquest any volíem mostrar a 10 dones que van ser pioneres en el món del cinema i que no se’ls va fer mai justícia, reconeixent els seus mèrits i la seva aportació en un camp com el cinema.

Malauradament un cop vam acabar de tenir muntada l’exposició, l’Espai Antoni Miro Peris, on realitzem les nostres activitats, va haver de tancar les portes seguint les mesures adoptades per l’Ajuntament de Barcelona, i que estan adreçades a contenir l’expansió del coronavirus.