abr 07

Garantizar la vida

Escrit per Javier de la Casa Arxivat a: Articles d'Opinió, Colaborador@s Cap comentari »

juventud_vejezNo se trata -como podría deducirse en un principio por el título,- de nada que trate sobre seguros de vida o cosa similar; la necesidad de garantizar la propia vida, se inició mucho antes de que las compañías de seguros y reaseguros aparecieran en la sociedad moderna.

De hecho, su origen coincide con la aparición de los primeros destellos de consciencia en los individuos, cuando estos buscaban formas de organización tribal, aldeas o territorios, como fórmulas de defensa, para los pobladores humanos del planeta.

Es un proceso vinculado con el desarrollo de nuestra mente, que tuvo ayer y tiene hoy, la manifestación específica de nuestra preocupación por procurar la propia supervivencia.

Todos los demás proyectos gestionados a través de nuestro cerebro, son secundarios ante este reto basado en la necesidad de sobrevivir: la búsqueda de cómo garantizar el milagro de la vida, así como el perpetuar la especie, como un hecho que nos trasciende cuando la vida se acaba.

Con la búsqueda de la propia supervivencia, basada en la defensa a ultranza por el deseo del individuo por mantenerse vivo, surgió una necesidad: Intentar hallar fórmulas con las que garantizar o asegurar al individuo el seguir vivo, durante el máximo de tiempo posible. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 01

hqdefaultEn una historia que se remonta al origen de los tiempos, se dice de un joven súbdito que fue a pedir audiencia a su anciano señor, para informarle de un hecho reciente que al parecer iba a ser pronto de dominio público.

El viejo y avezado señor, que se hallaba ensimismado en sus pensamientos, ordenó que se le hiciera pasar de inmediato, y el joven, después de una ceremoniosa reverencia, le pidió permiso para poderle relatar unos hechos, que a su entender podrían interesarle.

Se había iniciado a hablar el joven, cuando el anciano alzó la mano y le dijo con firmeza:

“Antes de manifestarme nada, por favor contéstame a estas tres preguntas:

- ¿Estás seguro de que lo que vas a relatarme se ciñe a la verdad.?.

- ¿Qué el contenido de tu relato beneficiará a alguien.?.

- ¿Que es imprescindible que éste hecho sea divulgado.?.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 21

Viatge a Grècia

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Monográfics, Viatges 5 Comentaris »

images0Novament amb els amics Rosa i Antonio, el meu marit i jo iniciem les vacances. Aquest cop el destí escollit és Grècia i el dissabte 17 de maig, a les 10 h del matí sortim cap a ATENES. La durada del vol és de 2,45 h i, tenint en compte la diferència horària, aterrem quan allí són a prop de les dos de la tarda.

Observo que a la ciutat d’ATENES, els vehicles circulen caòticament a gran velocitat i, a més, són afavorits pels semàfors en perjudici dels vianants, que tan sols disposen d’uns insuficients segons per creuar grans avingudes. En la major part del centre els edificis estan mancats de personalitat, tot i estar inclosos dins un seguit de carrers porxats que podrien resultar agradables, però les façanes atrotinades, brutes, i les guixades que hi ha per tot arreu, desmereixen el lloc.

Davant del Parlament, situat a un costat de l’antiga PLAÇA SINTAGMA, he gaudit amb el peculiar cerimonial protagonitzat per dos guardies nacionals guarnits amb l’uniforme tradicional. El MERCAT CENTRAL em sembla molt pintoresc per la primària manera que tenen els paradistes de presentar el gènere fresc. Un cop a fora m’arriben les olors de les espècies; vainilla, safrà i farigola. La PLAÇA OMÒNIA, lloc molt popular i concorregut pels turistes és, alhora, punt de trobada festiva del jovent. PLAKA és realment el cor d’Atenes, es tracta d’un antic barri que transcorre per un laberint de carrerons de l’època otomana i bizantina; és un lloc ple d’encant i color que convida al relaxament, tot i la quantitat de paradetes i botigues d’objectes artesanals i de records que omplen els seus carrers. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 20

H-Frase-de-HIPATIA-DE-ALEJANDRÍAAquest any, dintre les trobades que solem fer per tal d’escollir un tema monogràfic, hem decidit treballar el feminisme i les dones que des de les primeres èpoques el portaren a terme. Ha esta molt enriquidor veure com una educació proletària o burgesa, laica o religiosa, etc. ha portat a les dones a formular la seva visió de diferents maneres, però totes elles tenen un gran punt en comú: veuen la necessitat de que les dones tinguin més coneixements i siguin més autònomes. Quan profunditzes les seves vides i tasques, te n’adones que els seus resultats moltes vegades són complementaris i que segurament no hauríem arribat a tenir el nostre present sense totes elles.

 

Etiquetes:
oct 14

Maria-Mercè Marçal (1)21 de abril de 2014:

Avui es un dia trist i gris, un d’aquells dies en els que me fa nosa adonar-me que a aquestes alçades i en aquest país les dones segueixen ocupant un segon pla. Encara amb la tassa de café a la mà entro en el despatx i busco al prestatge l’obra d’algú que fa temps que no llegeixo, algú amb una vida interessant, intensa i plena. Algú capaç de sentir i fer sentir a una bona part dels mortals que deuríem trencar tòpics.

Després d’impregnar-me de l’agradable olor a llibre, passo el meu dit índex per les seves pàgines, amb molta cura, intentant no fer-les malbé. Començo  la meva lectura:

La vida de la Maria Mercè Marçal… Neix a Barcelona l’any 1952, comença a escriure poemes amb només 6 anys. Estudia Filologia Clàssica, realitza traduccions de caire feminista del francès i l’italià. Participa activament a varies editorials coincidint amb l’Antoni Tàpies i en Joan Pere Viladecans entre d’altres que faran quadres dels seus pomes . Es casa amb el poeta Ramón Pinyol del que es separaria 5 anys després. Al 1980, neix la seva filla Heura i decideix encarar la maternitat en solitari, fins que coneix la filòsofa Fina Birulés qui aviat esdevé la seva companya. Mor de càncer el 5 de juliol de 1998.

22 de abril:

Continuo llegint la biografia de la Maria Mercè i descobreixo que a més a més de  poeta, narradora, traductora, assagista i figura cabdal en la literatura catalana,va ser  testimoni d’una joventut inquieta i compromesa, que busca una alternativa als estereotips de la feminitat tradicional. Va viure en un ambient fortament polititzat, i es va dedicar a la lluita política contra la dictadura franquista. Lectora d’obres de conegudes poetes com l’Emily Dickinson i de les novel·listes Virginia Woolf i Simone de Beauvoir entre d’altres.

Freqüentava ambients de col·lectius d’ecologistes, de grups de dones i de gais. Participa en les primeres Jornades Catalanes de la Dona, i en las Jornadas Feministas que es celebraren a París, realitza xerrades, conferències, recitals i crea la secció de feminisme en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Sens dubte una poeta reconeguda i reiteradament guardonada.

23 de abril:

Durant la meva lectura, em criden l’atenció i em semblen dignes d’esmentar tres de les frases que defineixen la poeta: 

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa í nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel” 

“La poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa… 

“A nosaltres, les dones que estimo” 

24 de abril:

Avui m’endinso a la lectura dels  poemes de la Maria Mercè i encara que em resulta complicat em decideixo per dos que d´entre molts criden la meva atenció. Són dos poemes que bàsicament reivindiquen la llibertat de les dones i el dret a escollir la seva vida. Observo que el primer poema, “Fregall d’espart” està d’alguna manera integrat en el segon, “Vuit de març” ja que comparteixen elements comuns de la neteja.

Fregall d’espart

 Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart , camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos.

Esponja, pala de plegar escombraries,

Gibrell i cendre, salfumant, capçanes.

Sur el guerrer vers el camp de batalla.

Del llibre Cau de Llunes

Aquest poema que en un principi pot semblar fins i tot infantil, però és d’una gran cruesa, ja que la neteja socialment s’atribueixen a les dones i la seva reivindicació no és gens fàcil. Aquesta reivindicació té moments de trencament amb força violència. D’aquí ve la identificació amb el guerrer, que amb to irònic representa  la dona i els estris, les armes per vèncer l’enemic. Sense dir masses paraules denota indignació d’haver de ser la dona la que ha de assolir las tasques domèstiques.   

25 de Abril:

Vuit de Març

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 10

adrienne-rish1Teresa llegeix A. Rich i escriu a Lisa

Enyorada Lisa,

Des que vas marxar a Toronto, he estat força atrafegada i no he tingut gaire temps de res. Però, tot i així, t’he trobat a faltar… aquestes últimes setmanes no he pogut parlar amb gairebé ningú de les meves lectures ni de les meves ultimes dèries i cavil·lacions. Ni dels meus neguits i angúnies, que tot sovint, se m’amunteguen cap endins. Em sembla molt bona idea el que vam parlar l’altre dia per telèfon. Escriure’ns per explicar-nos tot allò que anem vivint, llegint, pensant, o imaginant… dels nostres projectes, petits o grans. Tot i que ara amb els smartphones i les web-cams ens podem veure i comunicar amb facilitat, crec que només escrivint podem continuar el fil de les converses que compartíem quan encara vivies a Barcelona. Recordo i enyoro sovint les tardes de divendres que passàvem a la galeria de casa teva, parlant llargament i prenent una tassa de te amb galetes de taronja i panses o amb aquell plum cake teu de xocolata.

Espero que així, si ens escrivim, no caldrà interrompre el diàleg continu que teníem obert i podrem seguir parlant dels articles i els llibres que triem, de les idees que ens passen pel cap, dels autors i les autores que anem descobrint.., dels sentiments i dels desitjos que ens mosseguen. Casualment, he recordat que Avui, 27 de Març de 2012, fa justament dos anys, va morir Adrienne Rich. Sempre tinc el seu llibre Sobre mentiras, secretos y silencios sobre la taula, ara mateix rellegeixo alguns dels seus articles i voldria aprofitar aquesta primera carta per parlar-te’n. Ja saps que Rich és una de les autores que més m’ha seduït durant aquests últims anys. És una autora completa; m’agrada com a teorica i pensadora, com a crítica i assagista, com a poeta,.. Com a defensora dels drets civils.

Voldria començar comentant, és clar, el seu replantejament de la sexualitat i el lesbianisme. L’ànalisi que en fa Rich em semblen, encara ara, d’una agudesa extraordinària. Mantenir la idea que l’amor heterosexual no és natural, ni biològic, sinó una imposició social institucionalitzada soscava i esquerda tot el sistema patriarcal des dels seus propis fonaments i representa un enfrontament radical a les creences més arrelades. Tota una gosadia.,Em resulta curiós, a més, veure confirmades les nostres intuicions juvenils. Te’n recordes? No sóc lesbiana però hauria pogut ser-ho, dèiem, tot sovint. I Rich parla de: la lesbiana que hi ha amagada en cada una de nosaltres.. No anàvem gaire errades. Ara me n’adono. Aquestes reflexions obren una porta a espais i escenaris de llibertat impensats, inviten prendre noves opcions de vida, a deixar anar el desig i el cos. No hi ha dubte que Rich s’avança Judith Butler i a les teories que, ara estan de moda. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 07

 

images23Frederica Montseny, nascuda el 12 de Febrer de 1905, és coneguda per les seves idees revolucionàries, clarament avançades al seu temps, i la ferma posició anarquista que va manifestar en la passada Guerra Civil Espanyola, convicció que va seguir mantenint fins el dia de la seva mort, ocorreguda a Toulose el 14 de gener de 1994.

A pesar del seu declarat antigovernamentalisme, Frederica va accedir, desprès de molts dubtes, a ser ministre de sanitat amb el govern de Largo Caballero durant la segona república i va projectar, entre altres objectius avançats al seu temps, la promulgació d’una llei d’ínterrupció voluntaria del embaràs, paralela a la aprobada per decret a Catalunya el 1936.

És clarament reconegut que, per sobre de moltes de les seves idees, Frederica sempre es va posicionar en la defensa dels drets de les dones.

La  tradició i les pressions de la societat a favor del matrimoni, com a única unió perfecta i reconeguda, empenyia a la dona a cedir i sometre´s als designis de l´home. Amb aquesta renunciació, asseverava Frederica, naixia l’esclavitut de la dona en la llar perquè es trobava  relegada a la  dedicació de la casa i la família en detriment de la seva llibertat i drets. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress