“La Catalana” era un bus de barri que connectava el Poble Nou amb el Clot. Era tota una institució històrica. Era l’únic nexe d’unió entre els dos barris que abans de l’annexió a Barcelona formaven un sol poble i que abans de construir-se l’autopista sempre havien estar a tocar l’un de l’altre. Quin avi del Poble Nou no explicava com havia agafat els cotxes de cavalls, els Rippers anglesos que anaven amb bateries elèctriques o l’Hispano Suiza els anys 20 o bé els Ford o Chevrolet els anys 30, per anar a portar no sé quins papers a Ca la Vila?.  Però l’any 1980 l’Ajuntament decideix canviar els vells vehicles per microbusos que circulen millor pels carrers estrets dels barris.  Buscant per Internet he ensopegat amb aquesta pagina de La Vanguardia de 1966 on recull un article molt ben documentat de la història i cronologia de La Catalana. LLegiu-ne més »

Els punts que formen aquest itinerari us conviden a endinsar-vos en els rics testimonis històrics i culturals del barri i també a conèixer les transformacions més recents del barri del Clot. El motiu de l’itinerari és un intent per apropar la realitat del nostre barri als ciutadans a fi d’encetar un debat producte de la necessària sensibilització col·lectiva entorn dels nostres racons, d’aquells que sense adonar-nos-en, esdevenen el marc de la nostra vida, que quasi sempre discorre excessivament de pressa. Cal aturar-se un instant i observar tot allò que ens envolta i on, sense dubte, trobem els nostres signes d’identitat. Els pocs que ens queden llegats dels nostres avantpassats i que malgrat el pas del temps i la irracionalitat d’uns homes, encara resten dempeus i que tant nosaltres com la generació que ve hem d’aprendre a estimar per poder seguir mantenint-los i defensant-los de l’especulació perquè formen part del nostre patrimoni cultural i sentimental.

Cal recobrar la passejada lenta mans a la butxaca,  carrer avall o aturar-se en les seves places i amb els sentits desperts observar tot el que ens envolta. Descobrirem el que sabíem i hem oblidat, i, també, el que sempre hem desconegut malgrat ensopegar-hi diàriament. Retrobarem les pedres, els bancs, els fanals i balcons colgats de flors. Caminarem amb tots els sentits a l’aguait. Els ulls podran pausadament a més de mirar, observar i si parem l’orella podrem també escoltar i adonar-nos que hi ha diferents tipus de pardals que ens acompanyen en els seus diferents cants.  El nas ens farà de caçador d’olors que ja teníem oblidades. Veurem que estem vius., llavors respirarem ben fort … i ens empassarem el fum d’un cotxe que passa a gran velocitat, i el soroll d’aquella motocicleta ens deixarà els timpans vibrant durant una bona estona. Però el nostre barri és així. perquè també això és avui part del nostre decorat.

Començarem donant una ullada al passat per conèixer les nostres arrels, qui som i d’on venim. Barrejarem part d’aquest passat amb el present actual perquè així és com està estructurat actualment el nostre barri i podrem analitzar si ens agrada cap a on va. Cal recordar que el nostre barri és sens dubte el més trinxat de Barcelona perquè l’han tallat dues línies de ferrocarril, una gran avinguda Meridiana (malgrat tot, recuperada una part amb la eliminació dels ponts que la creuaven i amb la col·locació de semàfors que fan una mica més pacífic el seu transit per els vianants) i una Gran Via on també s’ha aconseguit pacificar el seu transit tornant a unir dos barris com son el Clot i el Poblenou.

Us convidem a passejar, a través del nostre barri, i per això hem elaborat aquest itinerari que es pot seguir a peu, seguint un plànol o deixant-se perdre per els seus carrers del casc antic. LLegiu-ne més »