gen 23

Carrers, espais de vida

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 1 Comentari »

 images101No ho puc evitar, cada any, amb l’arribada de la tardor creix dins meu una certa melangia, un sentiment que sense una raó clara m’aclapara i desconcerta. És llavors quan més sento la necessitat de sortir a caminar per la ciutat, sense presses, sense escollir els carrers precisos, deixant-me guiar tan sols pels sentiments del moment.

Tot i així és el cas que, vagi per on vagi, sempre acabo dirigint les meves passes cap el nucli més antic de Barcelona, i en concret fins allí on es troba Ciutat Vella i el seu centre històric. El Barri Gòtic m’atrau de manera especial, sempre aconsegueix transmetre’m una gran dosi de serenor i pau interior. Avui, ben d’hora al matí, no ha estat diferent.

Asseguda a la bancada del claustre de la Catedral contemplo les altes palmeres, l’estany amb el nítid so del seu brollador, la font de varis brocs coronada amb un sant Jordi guerrer, salvador de donzelles, i també les tretze oques cridaneres que vigilen atentes el pas de la gent matinera. Molt a prop l’austeritat de la plaça de Sant Felip Neri, em parla d’un passat escruxidor, apaivagat ara pel degoteix asserenat d’una senzilla i arrodonida font emplaçada al bell mig de l’espai.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 20

Diagonal MarLlevo días dando vueltas al tema que nos hemos propuesto para escribir. Cada una de nosotras podíamos escoger hacerlo sobre un rincón de Barcelona, nuestra ciudad; un lugar emblemático, un barrio, un espacio concreto etc…me decidí por una cafetería/restaurante del centro donde la historia nos habla de escritores que se reunían haciendo sus, imagino, maravillosas tertulias. Me propuse ir un día, tomar un café y retroceder en el tiempo imaginándome integrada en ellas, pero llegó el otoño y trastocó todas mis expectativas. Si lo que pretendo es transmitir lo que siento, lo que me dice a mí en particular un lugar, no puedo irme de mi barrio, Diagonal Mar.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 17

El Moll de Pescadors

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

mollAsseguda a la terrassa dormitava plàcidament un migdia clar de primavera. Sentia els rajos de sol damunt la cara i una brisa suau, molt suau que introduint-se en la meva son, em portava la flaire salada de l’aire del mar, tot removent fins fer-los aflorar, antics records d’infantesa.
El meu pensament es dirigí cap l’antic moll dels pescadors, presidit pel un petit far amb el seu rellotge. Al voltant les barques carregades de peix anaven tornant cap a port. Poc a poc molts veïns del barri i d’altres zones de la ciutat, anaven arribant tot esperant que els pescadors estenguessin les seves paradetes per vendre tot el peix sobrer, el que no els acceptaven a la llotja.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 14

Passejada Gòtica

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

Casa Padellas MUHBAPoques vegades tinc la necessitat de desplaçar-me al centre de la ciutat i quan ho faig m’agrada perdrem per el barri gòtic, però vagi per on vagi, les meves passes sempre acaben portant-me a la plaça de Felip Neri, un racó de la gran ciutat, que sempre m’ha transmès pau i tranquil·litat. El silenci nomes esquitxat per el dring de l’aigua de la font amb produeix una gran serenor.

Ara podria anomenar un seguit de carrers i carrerons petis i estrets o uns espais molt significatius per a mi, però vull centrar-me en un punt molt concret del barri gòtic de Barcelona: el Museu d’Història de Barcelona o també anomenat MUHBA, amb entrada per la Baixada de la Llibreteria. Es tracta de la casa Padellàs, un dels edificis que formen el conjunt monumental de la plaça del Rei, l’anomenat barri Gòtic.

L’origen del Museu d’Història de Barcelona fou el trasllat, pedra a pedra, de la Casa Padellàs, des del carrer de Mercaders a la Plaça del Rei l’any 1931, com a conseqüència de l’obertura de la Via Laietana.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 11

El Marsella

Escrit per Magui Turnes Arxivat a: Literatura i Ficció 8 Comentaris »

2 El MarsellaEl bar estaba cerca de las Ramblas, en el corazón de Barcelona, uno de los bares más antiguos y bohemios de la ciudad, la absenta era su bebida estrella. Al abrir la puerta se percibía un olor a viejo de solera intelectual, ya que fue allí donde muchos de los grandes artistas del país se habían dado cita un día si y otro también para celebrar tertulias y ahogar penas. Pablo Picasso, Salvador Dalí, o Ernest Hemingway, dejaron sus huellas, sus conocimientos y alguna que otra borrachera.

Era nueve de Noviembre era un sábado triste un sábado donde la noche deja paso a otra noche, quedamos en ese lugar de excéntrico e inconfundible encanto, techos altos y desconchados, paredes de madera, vitrinas repletas de botellas abrigadas por capas de polvo, lámparas araña de luz tenue gracias al opaco cristal polvoriento y mesas de gastado mármol amarillento. Entré y te busqué a través de los grandes espejos que cubrían las paredes del bar, el chirriar de las oxidadas bisagras  de la puerta del aseo llamó mi atención giré la vista y ahí estabas tú.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 08

Rambla Avall

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Els Nostres Barris, Literatura i Ficció 12 Comentaris »

La RamblaDes de fa molts anys, quan de bon matí surt al carrer, el seu primer somriure el dedica als ocells de papiroflèxia que decoren el passeig del Clot, semblen ingenus guardians dels jocs infantils, refugi de records feliços. Fidels a la seva missió, custodien dia i nit els somnis de tots els idealistes que van lluitar per la utopia d’un món més just.

Creua el carrer buscant el passeig de les Acàcies, les seves branques s’enllacen formant una volta per on es filtren els primers raigs de Sol desafiant el calendari, obstinat en dir que són a la tardor. Murs d’heura s’aixequen al costat esquerre provant d’ocultar les atrotinades cases de la postguerra. Al fons, el parc envoltat per les arcades dels vells tallers de la RENFE, les pedres nues revestides d’enfiladisses s’han transformat en romàntiques cascades, al costat hi han crescut pins, xiprers i salzes, els mira i veu una foto en blanc i negre plena d’absències.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress