oct 27

nostalgiaUn bon dia em vaig imaginar fent un vol pel poble on vaig néixer, veure com era i imaginar que estic caminant pels seus carrers, acompanyat del colorit ocàs, que potser és l’únic amic que em queda.

Tot està igual com abans, la tardor difusa per la boirina. Però el temps no passa en va, ho ha cobert tot de tristesa. No puc imaginar creure el que estic veient en aquesta estimada terra.

Res ha canviat, les seves cases blanques, amb les velles portes de fusta envernissades, tot és en el seu lloc, els nius de les orenetes en el campanar de l’església, els caragols campant pel jardí i la molsa en les humides pedres.

No hi ha lloc per al dubte, aquest és el paradís del cel blau i les fulles seques on tot i cada cosa té la seva pròpia llegenda. Fins i tot en la meva ombra veig la mirada de la meva àvia.

Aquestes són coses que recordo de la meva tardana infantesa, dues farmàcies, una en cada cantonada de la plaça, la façana de l’església amb dues columnes de pedra descantellada per tot arreu. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 17

la montanyaLa Claudia i en Rubén eren una parella , com tantes, plena de problemes econòmics. Tenien dos fills, el Joel de 12 anys i la Lia de 3. Tant ofegats estaven de deutes, que van haver de deixar el pis, on vivien i anar a viure a una cabana de la Muntanya Daurada. Per tal que els nens no visquessin tant els seus problemes els hi portaren sota l’excusa de que anaven a passar unes llargues vacances a la natura. No cal dir que en Joel, no s’ho va creure però no digué res i només pensava en la manera que podia ajudar els pares.

La cabana estava en un racó inhòspit, a prop d’una riera i la cobertura del telèfon fallava quasi sempre. Un dia, sota la pluja, veieren pujar una parella que es presentaren com a Lisa i Ferran i que els demanaren poder-se aixoplugar a la casa fins que parés la pluja. En Rubén els demanà que feien per aquelles contrades i la Lisa explicà que anaven a buscar un diamant rosa, enorme, que estava amagat al cim de la muntanya on encara quedaven les restes d’un antic poblat de buscadors d’or instal•lats al cim , al costat del lluent rierol que baixava cap a la vall. Un gran diamant? Mare de Déu! Digué la Claudia, això és el que nosaltres necessitaríem per resoldre tots els nostres problemes econòmics , però en Rubén li digué, no siguis beneita, això només són fantasies i somnis d’aquells que no els agrada gaire tocar de peus a terra. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 14

AsbolitaAsbolita es el nombre de mi abuela, de mi madre y el mío propio. Os parecerá un nombre extraño, exótico o extravagante, pero en mi familia todas las mujeres primogénitas han recibido el mismo nombre: Asbolita.

Al parir a mi primera hija, decidí romper con la tradición ancestral de nuestra familia. Ya estamos bastante estigmatizadas las mujeres, como para que encima tengamos que vivir toda nuestra vida con un nombre que nos pesa como una losa. Ha sido una carga muy pesada la que he tenido que soportar. ¿Os imagináis el suplicio de mis días de escuela? “Asbolita, estas hecha una bolita” ¿Os imagináis la cara que ponía el chico que me gustaba, cuando se acercaba a mi por primera vez y preguntaba por mi nombre? Ya no volvía a verlo. Y es que siempre mi nombre me ha sonado a nombre de mineral que suele salir en los crucigramas: nombre de mineral negro parecido a la obsidiana que se encuentra en la comarca de la Garrotxa.

Hoy mi hija ha cumplido 18 años y me ha comunicado muy ilusionada, lo primero que hará con sus 18 primaveras recién cumplidas. Ha decidido ir al Registro Civil, para poder cambiarse el nombre que le di al nacer. Se lo va a cambiar por el de Asbolita.

Rosa C. L.

Octubre 2020

Etiquetes:
oct 10

El Regalo

Escrit per Teresa Vidal Arxivat a: Literatura i Ficció 4 Comentaris »

As BolitaEsperaba nerviosamente el día de mi cumpleaños, ya que estaba convencida que mis padres, hartos de mis peticiones, me comprarían lo que tan ansiosamente les había pedido.

Llegado el momento, tenía ante mí, una caja de cartón fuerte, con unos orificios, y un gran lazo rojo, de adorno, y de él, colgaba una etiqueta con una frase . No tuve dudas, por fin tendría una mascota, una perrita con la que podría jugar, y ya estaba advertida, que no sólo serían juegos, yo debería ser responsable y cuidarle como era debido.  Acepté encantada todas las advertencias, y consejos que me dieron. Sabía que, aunque pudiera jugar con ella, no era un juguete, era un ser vivo y con sentimientos. Era muy consciente de ello.

Cuando deshice el lazo y abrí la caja, me encontré con unos enormes ojos negros que me miraban bondadosos, y su pequeño rabo se movía acompasadamente, chocando con el duro cartón, parecía el redoble de un tambor.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 06

images palangana definAvui m’he llevat força inspirada i amb molt bones idees, així és que baixaré al taller i posaré la faiança al torn per modelar un nou tupí, perquè l’últim que vaig fer es va  malmetre en esbarrar-se  a terra.

Desprès tinc pensat fer una gerra ben bocarruta, amb la seva gresala a joc, i en un altre moment, quan siguin ben aixuts, els donaré un toc blanc de fons i hi pintaré algunes  flors. Confio que quedarà ben bonic.

El cas és que no he tingut temps de fer-ho tot. Són moltes les coses que reclamen la meva atenció; preparar l’exposició de terrissa, amb tot el que aixó comporta, fer la compra, feinejar per casa i un munt de coses més.

Tot pensant amb la gresala, també anomenada gibrella o palangana, m’ha vingut a la memòria els bons dies passats al costat de la meva àvia Maria. Vivia en una senzilla però ben apariada casa d’un parell de pisos, a les afores d’un poble molt petit, ara  gairabé oblidat degut al reduït nombre dels seus habitants.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 30

joc daus

Un bon dia, els daus que portaven gaire ve un mes sense sortir del seu confinament, van organitzar una nova tirada i  aquestes són les imatges que van aparèixer. Amb elles intenta escriure una història on puguis deixar anar per un instant la teva imaginació. Pots escollir, tres, sis o les nou imatges per crear la teva narració.

Pots escriure-la i enviar-la a blogueresdesantmartí@gmail.com perquè la publiquem en el nostre bloc o pots explicar un conte de forma oral als teus fills (o pot ser que siguin ells els que t’expliquin un conte).

Aquesta és la proposta que Les Blogueres de Sant Martí volem que sigui el nostre petit gra de sorra per aportar una mica de distracció i entreteniment per ajudar a passar aquests dies de confinament.

Gràcies a tots per quedar-vos a casa.

Etiquetes:
abr 30

confinamiento

CONFINAMIENTO

Llevaba varias semanas encerrada en casa sin poder dormir. La situación anómala que estábamos viviendo me producía ansiedad y nerviosismo. Había dejado de ver sesiones maratonianas de las series que me habían recomendado, porque nunca encontraba el momento de darle al botón de apagado. Siempre quería saber cómo continuaba. Es el “enganche” de las series. Termina cada capítulo en un momento álgido de la historia.

Me acostumbre a leer un buen libro antes de irme a dormir. Tampoco funciono. Solo me quedaba acostarme y contar ovejas, cosa que no hice, por parecerme bastante ridícula y por supuesto, por no creer en el “sistema”. Encontré la solución dándome una ducha antes de meterme en la cama. Dejaba caer el agua sobre mi cabeza i me imaginaba que estaba en medio de un bosque rodeada de frondosos árboles y que una fina lluvia se deslizaba por mi cuerpo desnudo.

El siguiente problema que debía resolver era el aburrimiento y la desidia. Las dos o tres primeras semanas lo lleve fenomenal. Me había preparado para la ocasión. Dos pilares de libros a medio leer descansaban sobre la mesa. Era mi primer reto, en el que fracase rotundamente. Cuando oía un ligero ruido por la escalera o voces susurrantes, miraba por el agujero de la cerradura para ver i oír mejor. Pero lo encontraba tan ridículo, que también deje de hacerlo. No conseguía concentrarme para la lectura.

Estaba tan desesperada que incluso me invente un juego: hice una lista con las seis cosas que más me gusta hacer –en casa, claro- y con un dado del parchís iba haciendo tiradas para saber que me tocaba hacer en aquel momento: al 1 peli, al 2 música, al 3 gimnasia, 4 leer, al 5 llamada telefónica, al 6 puzzle.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress