feb 05

Com un estel volador

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

índice COMETAPobre de mi, és molt clar que ahir a la nit em vaig confondre en marcar l’hora del rellotge. Volia que em despertés a les sis del matí  però resulta que ho ha fet a les set. Ara em tocarà córrer de valent si vull arribar a temps.

Abans que tot una dutxa ràpida. Ara…, baja, perquè no vaig deixar preparada la roba que m’haig de posar? No tinc solució, sempre ho deixo tot pel darrer moment i, si resulta que després em distrec perquè tinc masses coses al cap o vaig massa cansada, com em va passar ahir, el resultat final és aquest gol que ara em toca encaixar.

Sigui com sigui el cas és que no estaria gens malament que em comprés una bona lupa d’augment, per allò de veure bé els números i poder encertar millor la posició de les agulles del despertador, entre altres coses.

Sort que se´m va ocorrer de comprar anticipadament el billet  perquè si m’hagués d’afegir a la filera de gent que espera torn davant la finestreta, és ben segur que no hi seria a temps d’agafar ni l’últim vagó. El cert és que si perdés aquest tren també perdria l’oportunitat de fer realitat el meu somni:  Anar a un heliport, pujar a una avioneta i llençar-me al buit per descobrir noves sensacions. És un desig que ja de petita em duia a fer volar estels i ara que  sóc juvilada el vull satisfer.

Allà vaig, aaaaaiiiiiiiiiiii mareeeeeta meeeeeva. Huala!, quina panorámica més extraordinaria es veu des d´aquí dalt. Oooh! quina sensació de llibertat més reconfortant. .. soc un ocell baixant en vertical a gran velocitat i la meva boca és plena d’aire com un globus. Ara només cal estirar el cordonet i confiar que es desplegui el paracaigudes.

Pilar Zabala

 

Etiquetes:
oct 28

joc-de-paraules-300x200Un cop més ens hem engrescat a jugar amb les paraules que per mitja de la  “telepatia” entre totes les Blogueres hem aconseguit possar sobre la taula…, millor dit,  sobre el paper. Amb aquestes paraules cadascuna de nosaltres ha elaborat una petita narració. Vols jugar amb nosaltres? Dons busca les paraules “màgiques”.

Etiquetes:
oct 27

Revifalla

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

ArbutusCaminava pel que restava del bosc, tot trepitjant branquillons ennegrits pel foc, que cruixien amb el frec de les seves sabates. De sobte, entre les restes d’un cirerer d’arboç, tot cobert de grises cendres, aparegué una cirera, ben vermella que deia: Mengeu-me! Estic a punt de caramel!

Montse Sales

Etiquetes:
oct 23

Cireres

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

images cerezasEra mig adormida, amb els peus a tocar de la llar de foc, quan de sobte l’olor a socarrimat la va despertar. Una de les sabatilles habia lliscat dels seus peus fins a caure damunt la cendra i es començaba a cremar. No hi habia res a fer, va agafar un grapat de cireres més bones que un  caramel i la dolçor del seu  sabor la va consolar.

Pilar Zabala

Etiquetes:
oct 19

El duelo

Escrit per Magui Turnes Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

 

el dueloOlivia vestía un traje de lino crudo que combinó con sus zapatos de color cereza, quizás no era  lo más apropiado para la ocasión, pero sucedió todo tan de prisa que no tuvo tiempo de preparar el viaje. Salió del hotel paró un taxi y se dirigió directamente al aeropuerto.

Eran las seis en punto y el primer vuelo de la mañana. Olivia ocupó su asiento e intentó relajarse ojeando una de esas revistas que te encuentras en los aviones, donde te venden casi de todo. Una repentina tos se apoderó de su garganta y pese a su inicial rechazo, la insistencia de su compañero de asiento la hizo desistir y aceptar el caramelo de menta que le ofreció para calmarla.

La despertó un bache. A medida que el avión perdía altura, la invadía un contradictorio sentimiento de miedo y alivio. Comenzó el desembarque y los pasajeros se apuraban para recoger sus equipajes, Olivia viajaba con lo puesto así que se aproximó a la parada de  taxis que la llevó a su destino.

Llegó a casa se quitó los zapatos, como hacia siempre, y los dejó en la entrada. La voz entrecortada de su padre le pidió que se acercara. Se miraron a los ojos y no pudieron evitar la emoción. A Olivia no se le olvidaría jamás la imagen de su padre sentado en el viejo sillón de patchwork que había cosido su madre, abrazando la urna de cerámica color bronce que contenía las cenizas de Gustavo, su Gran Danés.

Magui Turnes

Etiquetes:
oct 15

Cirerers en flor

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

flor cicerer Baixà del tren. Davant seu tenia tota una vall blanca. Els cireres estaven florits formant un gran mantell blanc que  cobria els arbres i que aviat es convertiria en vermell cirera , donant pas a petits corets que amb el moviment del vent semblaria que bateguessin tant fort com el seu. El terra era tot ple de mullada gespa a causa de la rosada caiguda a la nit. Amb els ulls mig tancats per combatre  els  reflexes del sol, recordava les dolces besades d’un temps llunyà.

Ella s’havia entregat a aquell amor, amb cos i ànima, però no rebé la resposta que esperava. Hi havia massa por a l’ambient, masses prejudicis. Per això aquell amor dolç i florit , s’havia convertit en cendres, fent-la marxar ben lluny. Els 10 anys que havien passat els havia viscut com a anys foscos, lligats a convencionalismes i a la covardia. Per fi, i un dia qualsevol, rebé una trucada que li expressava tot l’enyor patit, tot l’amor que seguia mantenint al seu cor. Va ser com si a una criatura petita i plorosa li posessin un caramel a la boca. Va córrer a agafar el tren i a tornar cap el poble.

A l’entrada de la vall veié la figura estimada. Es tragué les sabates, per poder córrer millor i al cap d’uns moments, les dues dones es fongueren en una abraçada, que igual que els cireres florits, presagiava una bona collita de felicitat.

Montse Sales

Etiquetes:
oct 11

cineSiempre que tengo que cruzar por la calle del Ter, recuerdo el viejo cine de barrio que hace más de treinta años, fue consumido por las llamas y de sus restos soló quedó un triste montón de cenizas. Tenia siete años y acababan de comprarme mis primeras gafas. Como mi madre hacia el turno de tarde de dos del mediodía a diez de la noche en la fabrica de Can Narbona, mi padre que el pobre, no sabia que hacer conmigo, me llevaba muchas tardes al cine, donde conocía a todos los acomodadores y a las taquilleras que nos dejaban “colar” cuando ya había empezado el NODO y la sala estaba completamente a oscuras. Recuerdo especialmente aquella tarde por el miedo que pase con la película que estaban poniendo: Psicosis.

Durante la media parte o “descanso” de la sesión,  podías salir al vestíbulo a estirar las piernas, fumar un cigarrillo, ir al wc o comprar cacahuetes, altramuces, chufas y garbanzos secos que te vendía la misma taquillera en un pequeño puesto, en el mismo vestíbulo del cine. Pero a mi lo que más me gustaba eran unos caramelos masticables que vendían dentro de una bolsa de celofán, que si no recuerdo mal se llamaban “Darlings”. Hay que ver el ruido que se organizaba dentro de la sala entre los que rompían las cascaras de los cacahuete y los que desenvolvíamos el papel de celofán para comernos un Darling durante el pase de la película.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress