nov 17

Garbuix de pensaments

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 4 Comentaris »

 images emoticon“Les ciències avancen que és una barbaritat”. Jo per molt que corri i per molt esforç que faci sempre arribo tard a pujar, ni que sigui a l’ultim vagó, del  tren de les noves tecnologies,  sobretot  perquè cada dia passen a més velocitat.

Això que diré ara no te gairebé res a veure amb l’anterior comentari, però sí una mica amb la manera que, en general tenen els joves, i els no tan joves, d’escriure els missatges de what´s ups, prescindint de les més vocals possibles i substituint algunes consonants per altres.  Per exemple posant una K quan volen dir  QUE.

Diuen que el temps ès or, i estic d’acord, però em pregunto si  també a l’hora d’escriure cal estalviar-lo tant. Confesso que de bon començament em va costar una mica acceptar aquesta manera d’economitzar temps. Tingueu en compte que jo pertanyo a la vella escola, però això no vol dir que no aprovi que sigui el jovent qui marqui les regles del joc.

Un fet em porta a un altre de ben diferent,  coses del meu cap, que ja va per on vol… El cas és que l’altre dia vaig acompanyar la meva tieta a la LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 15

micoEra un dia que no s’acabava mai, estava cansada, avorrida, no em trobava bé. De sobte vaig tenir una idea i vaig agafar al diccionari. Mai m’havia parat a pensar la quantitat de paraules que podem fer servir, però en realitat les fem servir totes? Doncs es veu que si, d’una manera o altra. Obro a l’atzar una plana, agafo un llapis, tanco els ulls i faig un gargot a una paraula i… patapam!!! Ni fet a propòsit, endevines quina pot ser: Botriomicosis. No em vaig parar a mirar el que significava, i me’l vaig inventar. És una mena de mico estrafolari, tan lleig i esquerp que no el volen a cap parc zoològic, encara sort que no és cert i tot ha sigut una dèria de les meves, però de ser cert seria injust que per ser lleig i estrafolari no pogués tenir dret a què la gent conegués de la seva existència.

Clara Bruguera

Novembre 2020

Etiquetes:
nov 09

sta lucia!Que Santa Lucia nos conserve la vista! En cualquier momento oímos decir esta frase principalmente cuando después de estar buscando un objeto y no hay manera de encontrarlo nos damos cuenta que lo teníamos delante

De los cinco sentidos que tenemos, diría que todos son vitales para vivir, pero el más vital diría que es la vista, pero caramba esta reflexión me hace pensar.

Días pasados vi un programa por T.V. en el cual entrevistaron a unos chicos de unos 14 años ciegos de nacimiento, con una vitalidad y un sentido del humor que me hicieron pensar. Uno aficionado al futbol quería ser de mayor periodista deportivo, y el segundo que practica natación y habiendo ganado en varias competiciones su aspiración era participar en las olimpiadas. Ellos no han visto nada nacieron así, desarrollando en su lugar unos sentidos más relevantes, la intuición, el tacto, el oído. Ahora bien, en el caso de que la ceguera ocurra cuando ya has saboreado colores, formas….el trauma es mayor pero la naturaleza les da el poder de aumentar los sentidos del oído, el tacto, la sensibilidad…

Bien para terminar voy a pedir a Santa Rita que me ayude a… -ya que es la patrona de los imposibles- comprender este mundo tan loco en que nos ha tocado vivir.

Clara Bruguera

Octubre 2020

 

Etiquetes:
oct 28

Juguem?

Escrit per Blogueres Arxivat a: Informació Cap comentari »

paraules raresJUGANT AMB LES PARAULES, és un dels apartats que aquest any hem afagit a la nostra programació.  Utilitzant paraules reals i existents en el diccionari -tot i que no ens sonaran de res- utilitzarem la imaginació com a disparador d’idees per construir una narració a partir de la paraula. Aquest és un dels nous apartats que hem encetat aquest any. La paraula escollida en primer lloc és: Asbolita. T’animes?

Etiquetes:
oct 28

Paraules rares

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

AsbolMe ha venido en el pensamiento una historia de una niña que le gustaba mucho ir al campo, se interesaba por todo, preguntando sin parar con su lengua de “trapo”, por lo cual sus padres la llevaban con frecuencia a un parque muy cercano.

Los días iban pasando, la niña no paraba de preguntar y a sus padres les hacía gracia su lenguaje típico de la edad,  pero se percataron que la “erre” no le salía de su boca y en su lugar la pronunciaba como una “ese”, no le daban demasiada importancia incluso les hacía gracia, a los árboles los llamaba “ásboles”, a las rosas “sosas”, y así todas las palaras que llevaban erre lo pronunciaba con ese, a la vez que le iban corrigiendo su vocabulario el tema de la “erre” lo pronunciaba con “ese” no lograron corregirlo.

Preocupados la llevaron al logopeda y el diagnóstico fue que tenía un pequeño problema en sus cuerdas vocales de difícil solución i que tendría que convivir con ello. Afrontaron el percance con resignación e incluso con optimismo y decidieron lo siguiente:  La niña se llamaba Luz e hicieron los trámites pertinentes para poder cambiar su nombre por Arbol, en honor a su preferencia por los árboles lo que hizo que se convirtiera en Asbol, y en tono cariñoso Asbolita.

 

 Clara Bruguera

Octubre 2020

Etiquetes:
oct 27

nostalgiaUn bon dia em vaig imaginar fent un vol pel poble on vaig néixer, veure com era i imaginar que estic caminant pels seus carrers, acompanyat del colorit ocàs, que potser és l’únic amic que em queda.

Tot està igual com abans, la tardor difusa per la boirina. Però el temps no passa en va, ho ha cobert tot de tristesa. No puc imaginar creure el que estic veient en aquesta estimada terra.

Res ha canviat, les seves cases blanques, amb les velles portes de fusta envernissades, tot és en el seu lloc, els nius de les orenetes en el campanar de l’església, els caragols campant pel jardí i la molsa en les humides pedres.

No hi ha lloc per al dubte, aquest és el paradís del cel blau i les fulles seques on tot i cada cosa té la seva pròpia llegenda. Fins i tot en la meva ombra veig la mirada de la meva àvia.

Aquestes són coses que recordo de la meva tardana infantesa, dues farmàcies, una en cada cantonada de la plaça, la façana de l’església amb dues columnes de pedra descantellada per tot arreu. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 17

la montanyaLa Claudia i en Rubén eren una parella , com tantes, plena de problemes econòmics. Tenien dos fills, el Joel de 12 anys i la Lia de 3. Tant ofegats estaven de deutes, que van haver de deixar el pis, on vivien i anar a viure a una cabana de la Muntanya Daurada. Per tal que els nens no visquessin tant els seus problemes els hi portaren sota l’excusa de que anaven a passar unes llargues vacances a la natura. No cal dir que en Joel, no s’ho va creure però no digué res i només pensava en la manera que podia ajudar els pares.

La cabana estava en un racó inhòspit, a prop d’una riera i la cobertura del telèfon fallava quasi sempre. Un dia, sota la pluja, veieren pujar una parella que es presentaren com a Lisa i Ferran i que els demanaren poder-se aixoplugar a la casa fins que parés la pluja. En Rubén els demanà que feien per aquelles contrades i la Lisa explicà que anaven a buscar un diamant rosa, enorme, que estava amagat al cim de la muntanya on encara quedaven les restes d’un antic poblat de buscadors d’or instal•lats al cim , al costat del lluent rierol que baixava cap a la vall. Un gran diamant? Mare de Déu! Digué la Claudia, això és el que nosaltres necessitaríem per resoldre tots els nostres problemes econòmics , però en Rubén li digué, no siguis beneita, això només són fantasies i somnis d’aquells que no els agrada gaire tocar de peus a terra. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress