mar 31
Benvolgut paper imaginari,
Et tinc davant i no sé que imprimir, el meu cap és un embolic de lletres, que m’és impossible d’ordenar en aquest moment, donant-li un sentit i formar frases que siguin coherents i expressin el que voldria dir-te, bé a tu no, en tot cas a qui volgués perdre uns minuts en interpretar-ho.
Et miro i no ets un paper que pugui tocar i rebregar en cas que no m’agradi el que he escrit, només et puc mirar, imprimir les lletres de manera que tinguin un sentit, si m’equivoco rectifico, segueixo i no gasto paper ni tinta ni goma d’esborrar en cas que escrigués a llapis.
Quin gran invent l’ordinador! Això sí, no oblidem que abans que tu hi havien les famoses màquines d’escriure, on també havíem de fer “anar els dits” buscant les lletres corresponents… però si he de ser sincera, trobo a faltar el so del teclat, no és el mateix i el “creec” que feia en passar de línia… treure el paper i posar-ne un altre… fent anar el “carro”, sí, li dèiem el carro, curiós oi?
Bé, et deixo. No sé si m’ha servit de molta ajuda, però almenys ha servit per descarregar unes quantes paraules i deixar lloc a les que verdaderament tinguin un sentit i les pugui expressar en un altre moment.
Clara Bruguera
Gener 2022
Etiquetes: Microrelats
gen 21
Jo dormia plàcidament quan de sobte, a les vuit del matí d’un diumenge, i amb el rellotge despertador entaforat dins d’un calaix, una insistent trucada de telèfon em va dur a la realitat. Era l’Anna, i em va dir que una persona s’havia desdit a darrera hora de participar en una ruta que incluia visitar les piràmides d’Egipte i que em podía oferir aquesta plaça a menys de la meitat de preu. El problema era que l’avió sortia al cap de tres hores.
Aquestes paraules màgiques en van treure de cop la mandra de darrera les orelles i vint minuts després, maleta en mà, sortia disparada com una fletxa cap a l’aeroport
Vaig tenir molta sort, cinc minuts després d’arribar a la zona d’embarcament van engegar els motors i seguidament ens enlairavem amb destí cap a un dels llocs que sempre havia desitjat visitar. Per fi s’acomplia el meu somni.
Pilar Zabala
Etiquetes: Joc de paraules • Microrelats
gen 14

Havien passat més de vint i quatre hores des de la malhaurada nit de llamps i trons. Una nit veritablement tràgica si tenim en compte el paorós incendi i la posterior troballa d’un cadàver totalment calcinat entre les restes fumejants de la casa abandonada.
Segons el vell inspector Moriarty alguna cosa hi havia en la posició d’aquell cos que no li acabava d’encaixar. Tenia dubtes que el foc hagués estat el causant d’aquella mort i per això es resistia a donar per acabat aquest trist episodi.
Sembla ser que tots els interrogats coincidien en afirmar que en aquells dies no havien vist res estrany ni ningú que no fos del poble. Així doncs, com havia arribat fins allà sense que ningú s’adonés? Qué hi havia vingut a fer? Venia fugint de lluny i per això es va amagar dins aquell edifici ruinós? Aquests i altres interrogants bullien sense resposta possible dins el cap de Moriarty. Tampoc tenia indicis de cap posible sospitós. D’una cosa sí que n’estava gairebé segur; aquella desgraciada despulla corresponia a una dona. LLegiu-ne més »
Etiquetes: Joc de paraules • Microrelats
gen 07
Tenia bon ull per esbrinar el caràcter de les persones, els mirava amb atenció, i ja es feia una idea, era pel que es diu deformació professional, (era psicòloga) excepte si tenien cara de peix, com ara un besuc. Però de ben poc li servia a la gran ciutat dels gratacels, perquè en aquest lloc tot li semblava molt diferent, del que coneixia pel seu país. Semblava que per aquí tothom anava com esmaperdut. Hauria d’esforçar-se una mica més si volia ajudar a un pacient.
Teresa Vidal
Etiquetes: Joc de paraules • Microrelats
des 25

El bé seguía al pastor que seguía l’estel. El bé es va emprenyar en adonar-se que, desprès de tan caminar, l’estel es va aturar davant un míserable estable en contes de fer-ho en un gran castell.
Pilar Zabala
Etiquetes: Joc de paraules • Microrelats
oct 29

M’aniria bé una lupa per desxifrar la lletra petita de les fotudes instruccions, per si es dóna el cas de pluja, llamps i trons durant el vol d’aquest avió . Millor activo el despertador per d’aquí a mitja hora i no em preocupo més. Tanco els ulls. No trigarè a fer una bona dormida.
Pilar Zabala
Etiquetes: Joc de paraules • Microrelats
oct 22
El despertador sonava insistentment, sense miraments amb un cop de mà el va fer emmudir, mentre buscava la casset de música clàssica, de seguida li va semblar veure un camp ple de flors, de margarides blanques. I es que Vivaldi era especial per transmetre aquest quasi oníric paisatge.
Teresa Vidal
Etiquetes: Joc de paraules • Microrelats