Mujer…
mujer okupa gritando paz
mujer vecina cocinando paz en la cocina
mujer madre sembrado paz entre túy tu hermana
Paz…
Mujer amigaque comparte un café mientras lucháis por la paz
Paz que se espera y no llega
paz que no interesa
paz que desean los que quieren los que aman.
Paz…
Magui Turnes
Mujer y Paz
Paisaje de mujer donde nace todo sentimiento.
Busca fuerza en la debilidad y esperanza en el desespero
delicadeza y frescura de flor perfumada.
Amante de paz y harmonía, buscando siempre el sosiego.
<Eso es ser mujer>
P. Sánchez
Carta de mi madre
Querido hijo, vuelve a casa.
Ven y deja las armas.
Sólo la Paz labra el camino.
Como madre te di la vida.
Como mujer, el alma, no la pierdas por nada.
Ninguna guerra,
ninguna causa,
ningún político acomodado y con buenas palabras,
ninguna religión mal entendida
¡ Nada ¡ Nada vale una vida.
Vuelve hijo mío, vuelve a casa, sin armas
Mª Carmen Combas
Mare esencia de la vida
Dona present sempre
Jove que completa i és familia
Nena melosa que promet
Bebita inocent candor
LlumGarcia
Quines dones més valentes!
Van exposar el seu cos,
la sang i tota la vida per la pau mundial,
per la Pau i amor sens mida.
Montserrat Fortuny
Cada cop en són més les dones que emprenen una lluita pacífica ferma,
valenta i decidida.
Son dones que reclamen igualtat i justicia,
però per damunt de tot demanen la Pau.
Pilar Zabala
Les dones creiem que un món millor és posible;
només cal que el veritable desig de Pau
arreli en la humanitat.
Carme Prat.
A continuació publiquem els microrelats que varen elaborar Les Blogueres de Sant Martí en motiu del 7è Aniversari
L’ocell estelat
Sis van ser els regals que en Marcel va rebre en el seu sisé aniversari, entre ells un acolorit estel, un novedós parxis i una baldufa musical. Acompanyat del seu pare va pujar al terrat i es va quedar bocabadat veient com l’estel, empés pel vent matiner, dansava ágil i delicat com el més bonic ocell.
Pilar Zabala
Una tarda de diumenge
La tarda dels diumenges ens reunim la familia a casa dels pares. Mentre alguns dels menuts juguen al carrer amb una vella baldufa de fusta, altres es distreuen confeccionant un estel amb canyes i paper de seda i els grans juguem una partida de parxis amb l’avia. L’avia diu que no hi sent i que no hi veu, però quan “mata” una fitxa, somriu maliciosament i amb un fil de veu es disculpa -“Uy, em sap greu”-, però mai s’equivoca quan conta les vint caselles camí de casa.
Rosa Carrillo
Bailarinas
Danza la peonza vanidosa vestida con todos los colores del parchís. Alocada da vueltas sobre si misma derrochando sin medida su energía, hasta que incapaz de mantener el ritmo, cae al suelo agotada. Observa la cometa altiva desde las nubes, ella sabe bailar al compás del viento que sopla a su favor. Se deja llevar suavemente para no cansarse, cada vez más alto, cada vez más lejos, soñando que es “una estrella fugaz”
Mª Jesús Mandianes
La danza
Era una estrella encima del escenario, todos admiraban su danza. Su cuerpo daba vueltas y vueltas con la elegancia de una peonza deslizándose en la madera. Era muy popular hasta que comenzó a sentirse como un objeto, como una ficha de parchís, que después de salir debía alcanzar la meta aunque para ello en el camino tendría que comerse a los demás y sería la primera, la ganadora. No le gustó lo que vio, saltó la barrera, cogió su triunfo personal y se fue a casa. Lo intentaría en otra compañía. Se sintió como cometa en el cielo.
Magui Turnes
Lamentem haver de comunicar el traspàs de l’Annna Collado, ocorregut pocs dies després que ens fes arribar aquest relat per col.laborar amb la nostre prosposta de “Joc de paraules”.
Vaig conèixer personalment a l’Anna en el taller d’escripura “Escriguinarda”, on jo també participo i puc dir d’ella, sense cap mena de dubte, que va ser una dona decidida, valenta i molt lluitadora tot i ser conscient de les seves limitacions físiques davant la gran quantitat de barreres arquitectòniques que li sortien al pas, moltes d’elles insalvables, va tenir molt clar que res ni ningú li posaría pals a les rodes, és per això que es desplaçava allà on calia, tant per fer sentir la seva veu com per gaudir de tot allò que l’apassionava. L’Anna va marxar quan encara no tocava i ho va fer sobtadament, sense avisar.
Pilar Zabala
—Vols fer el favor d’obrir el pont d’una vegada?
L’Andreu remena el cubilet blau i deixa caure el dau. L’hi surt un sis.
—Noooo… —es lamenta l’Andreu.
—Sííí! Ara ja no tens excusa, obre’l, obre’l! —crida l’Ariadna mentre pica de mans i
comença a remenar el cubilet de color groc. El deixa anar amb un efecte parabòlic i surt un
sis.— Sis! Un, dos, tres, quatre, cinc i sis! —diu mentre mou la fitxa groga amb la que esperava
de feia estona enganxada al pont de l’Andreu —I ara un u, dauet, un u…
L’Ariadna mou el cubilet i mira l’Andreu amb cara de “venjança”. Finalment deixa anar
el dau. LLegiu-ne més »
A continuació publiquem els microrelats que amics i col.laboradors ens van fer arribar, com activitat que vam desenvolupar dins dels actes de celebració del nostre 7è aniversari. I tal com varem informar, tots els que no heu pogut o no heu gosat participar en aquesta juguesca, un animem a que ho proveu. Comprovareu que escriure un microrelat o un relat és a l’abast de tothom. Només cal decidirse, despres, la pràctica fa l’aprenent. Nosaltres en donem fe.
Aurelio
Rebuscant entre la brossa dels demés, l’Aurelio va trobar una caixa atrotinada plena de joguines velles, un estel mig estripat, una baldufa corcada i un taulell de parxís que li faltaven les fitxes.
Deixalles per uns, bocins de records d’infantes perduda per d’altres.
Esther Flores
Quan era una baldufa
Joguines
– Per què plores, baldufa? – va preguntar l’estel, que reposava en una branca d’un pi.
- El meu amo no vol jugar amb mi. Els nens d’ara ja no volen jugar a la xarranca, al parxís o a l’oca. Ara prefereixen les consoles – va gemegar la baldufa.
- No tots, dona. Vine amb mi i t’ensenyaré com arreu hi ha infants que aprecien la màgia de veure’t voltar.
I així és com la baldufa va muntar sobre l’estel i junts van recórrer el món a la recerca de nens amb qui jugar. I la baldufa no va tornar a plorar mai més.
Lorena Catalàn
Taller d’Escriptura Creativa de la Cooperativa Rocaguinarda
Les joguines preferides
Tots tres germans tenien gustos ben diferents per a les joguines. En Juan passava les hores mortes jugant al parxis amb qualsevol familiar o amic que s’hi prestés. En Pere dedicava tot el seu temps a la baldufa, amunt i avall per tota la casa. I en Lluís només gaudía fent volar un estel fet de cartró, pintat de colors i amb una gran cua feta de papers de coloraines, a dalt del terrat.
Montserrat Fortuny
Els quatre colors
Vam tirar els daus damunt del parxis. Cada dau vacomençar a girar com una baldufa mentre anava d’un color a l’altre. Es va formar un remolí que va xuclar els quatre colors i els daus es van convertir en un estel de fantasia, amb els colors blau, groc, verd i vermell del seu cos.
Antonia Garcia
jo passava per aquí…
Un parxís, tot descolorit, plorava la pèrdua de les seves fitxes desaparegudes d’una forta ventada. La baldufa veïna de jocs, fent un giravolt cridà a l’estel perquè cerqués a les desaparegudes des de el cel. Segur que les trobaria.
Carme Marqués
Transformació
Un dia de Reis, sota una llar, ven nèixer tres germans, en Parxís, na Baldufa i na Estel. Va pasar el temps, i en Parxís va esdevindre un eminent matemàtic, na Baldufa una famosissima ballarina i na Estel una espectacular hostesa de vol.
Elisabet Prades
L’estel
Quan jo era una baldufa de criatura m’agradava pujar al terrat de casa els dissabtes d’estiu ventosos a fer volar l’estel que els Reis m’havien portat mentre, a dins de casa, els meus pares mataven la tarda jugant al parxís.
Armand Muntés
Fugida
Roden els daus al parxis, talment baldufes encegades. I si algún s’escapa taulell enllà, fugint de l’atzar, desapareix sota les cames o bé s’envola com un estel.
Roger Muntés
Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.
![[Valid RSS]](http://www.blogueresdesantmarti.net/blg/wp-content/uploads/valid-rss-rogers.png "Valida el RSS")
Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress
