Jo dormia plàcidament quan de sobte, a les vuit del matí d’un diumenge, i amb el rellotge despertador entaforat dins d’un calaix, una insistent trucada de telèfon em va dur a la  realitat.  Era l’Anna, i em va dir  que una persona s’havia desdit a darrera hora de participar en una ruta que incluia visitar les piràmides d’Egipte i que em podía oferir  aquesta plaça a menys de la meitat de preu.  El problema era que l’avió sortia al cap de tres hores.

Aquestes paraules màgiques en van  treure de cop la mandra de darrera les orelles i vint minuts després, maleta en mà, sortia disparada com una fletxa cap a l’aeroport

Vaig tenir molta sort, cinc minuts després d’arribar a la zona d’embarcament van engegar els motors i seguidament ens enlairavem amb destí cap a un dels llocs que sempre  havia desitjat visitar.  Per fi s’acomplia el meu somni.

Pilar Zabala

Havien passat més de vint i quatre hores des de la malhaurada nit de llamps i trons. Una nit veritablement tràgica si tenim en compte el paorós incendi i la posterior troballa d’un cadàver totalment calcinat entre les restes fumejants de la casa abandonada.

Segons el vell inspector Moriarty alguna cosa hi havia en la posició d’aquell cos que no li acabava d’encaixar. Tenia dubtes que el foc hagués estat el causant d’aquella mort  i per això es resistia a donar per acabat aquest trist episodi.

Sembla ser que tots els interrogats coincidien en afirmar que en aquells dies no havien vist res estrany ni ningú que no fos del poble.  Així doncs, com havia arribat fins allà sense que ningú s’adonés? Qué hi havia vingut a fer? Venia fugint de lluny i per això es va amagar dins aquell edifici ruinós? Aquests i altres interrogants bullien sense  resposta possible dins el cap de Moriarty. Tampoc tenia indicis de cap posible sospitós. D’una cosa sí que n’estava gairebé segur; aquella desgraciada despulla corresponia a una dona. LLegiu-ne més »

Tenia bon ull per esbrinar el caràcter de les persones, els mirava amb atenció, i ja es feia una idea, era pel que es diu deformació professional, (era psicòloga)  excepte si tenien cara de peix, com ara un besuc. Però de ben poc li servia a la gran ciutat dels gratacels, perquè en aquest lloc tot li semblava molt diferent, del que coneixia pel seu país. Semblava que per aquí tothom anava com esmaperdut. Hauria d’esforçar-se una mica més si volia ajudar a un pacient.

Teresa Vidal

El bé seguía al pastor que seguía l’estel. El bé es va emprenyar en adonar-se que, desprès de tan caminar, l’estel es va aturar davant un míserable estable en contes de fer-ho en un gran castell.

Pilar Zabala

M’aniria bé una lupa per desxifrar la lletra petita de les fotudes instruccions, per si es dóna el cas de pluja, llamps i trons durant el vol d’aquest avió . Millor activo el despertador per d’aquí a mitja hora i no em preocupo més. Tanco els ulls. No trigarè a fer una bona dormida.

Pilar Zabala

El despertador sonava insistentment, sense miraments amb un cop de mà el va fer emmudir, mentre buscava la casset de música clàssica, de seguida li va semblar  veure un camp ple de flors, de margarides blanques. I es que Vivaldi era especial per transmetre aquest quasi oníric paisatge.

Teresa Vidal

La Montse, una enamorada d’Egipte i de la seva història, ha vist realitzat el seu somni; visitar la piràmide  de Guiza. Les agulles del rellotge es desplacen molt lentament. Els turistes esperen al guia al saló de l’hotel.

Finalment fa acte de presencia. La seva cara no augura res de bo. Es refrega les mans amb un mocador rebregat, que ha conegut temps millors. Es disculpa per el retard i els comunica que no es podrà realitzar l’excursió programada, per causes alienes a la seva voluntat.

A continuació exposa els fets. La piràmide “ha desaparegut”. S’ha enlairat  i s’ha perdut en la immensitat del firmament. Sembla ser que, l’estrambòtica teoria de que les piràmides van ser construïdes per essers extraterrestres era certa. Però no cal que es preocupin –diu tot seguit- que els dines de l’excursió se’ls retornaran sense cap problema.

Rosa C.L.