Aquesta vegada hem canviat l’estretegia del joc. Hem agafat quatre daus i cadascuna ha fet una tirada. Algunes imatges han sortit repetides pero els microrelats no tenen cap coincidencia entre ells, tot i els mots repetits. Coses de la fantasia. Esperem que os agradi.

Hi havia una vegada una abella molt agressiva que una nit, va picar l’ull d’una tortuga. Sort que en Joan li va treure el fibló amb l’ajuda d’una llanterna.

Montse Sales

Hi havia una vegada una nena a qui li agradava molt que la seva àvia l’expliques contes que s’inventava mitjança un joc que havien ideat entre les dues. La nena deia quatre paraules i l’àvia havia d’explicar una narració on sortien les quatre paraules, i eren narracions com aquesta:

Hi havia una vegada una tortuga enamorada de la lluna i cada nit pujava del fons del mar i esperava amb ànsia veure-la sortir. I tota la nit, fins a l’albada, es quedava tirant-l’hi floretes i recitant poemes que anava improvisant sobre la marxa.

Com que la nit la passava sense aclucar els ulls, dormia durant el dia. Es tancava en clau dins de la seva closca perquè ningú la molestes. Però tant va mirar a la lluna, que un dia va quedar cega.

El seu amic mussol en veure-la tan trista, va intentar ajudar-la. Buscant pel seu cau ple d’andròmines, va trobar una llanterna. A l’arribar el vespre va anar a buscar-la i enfocant a les parpelles cegues de la tortuga, va encendre-la, dient que eren els raigs de la lluna que venia a escoltar els seus poemes.

Rosa C.L.

 Enmig d’un bell tapís nocturn sobresurt la lluna amb la seva esplendorosa rodonesa. Avui no es mostra blanca, avui és ben diferent, és tota ella enrojolada com una ànima enamorada.

Tinc clar que l’amant de la lluna no pot ser el sol perquè és pur foc ardent que tot ho crema. Em pregunto si no serà algun altre astre, més o menys llunyà, qui l’ull li té posat.  Fins i tot també un bell planeta podria molt ben ser la causa d’aquest enrojolament.

Intentant desvetllar el motiu d,aquest aconteixement, faig girar amb la mà el petit globus terraqui plastificat que és damunt la meva taula, però per més voltes que li dono al mapamundi no aconsegueixo endevinar quin dels nostres extraordinaris Continents li pot tenir el cor robat.

Pilar Zabala

Hi havia una vegada una tortuga i una abella que es van trobar tot caminant pel bosc. La tortuga li va picar l’ullet a l’abella i li va dir:

Abella, abelleta, Ai! Com m’agrades! Vols passejar amb mi?

Mira tortuga, caminaré amb tu si portes una llanterna perquè tinc un ull malalt , no hi veig gaire bé i s’està fent de nit.

Faré el que dius, -digué la tortuga-

I així ben juntetes, continuaren la seva il.luminada caminada tot gaudint d’un capvespre ple de colors encisadors.

Montse Sales

Els Macs d’Orient aquest any s’han portat molt be amb Les Blogueres de Sant Martí, ens han deixat un petit obsequi: un Story Cubes. Encara que esta pensat per generar histories per els més petits, és un joc genial per el proces creatiu i per desenvolupar la imaginació. Cada setmana Les Blogueres tirem els daus i amb les imatges que surten, hem de crear una petita història on estiguin reflectides les paraules que’ns  han tocat en sort. A continuació anirem publicant els diferents microrelats que s’han generat. Aquí teniu la primera tirada

Hi havia una vegada, una parella molt divertida que sempre se’ls sentia riure i escoltar música.
Malgrat això, un dissabte plujós del mes d’abril, la Claudia que pujava l’escala per anar a veure els seus amics, es quedà molt sorpresa davant del silenci que sentia.
Ràpidament trucà a la porta i li obrí la Mireia.
– Què us passa? Perquè avui hi ha tant silenci en aquesta casa?
Passa, entra sense fer soroll que el Joan està fent una feina de molta precisió .
Anaren fins l’estudi on hi van trobar al Joan mirant amb una lupa un mapa de les muntanyes més famoses d’aquells entorns.
– Hola Joan, digué la Claudia, shhh contestà en Joan. Esteu-vos calladetes una estona, al menys fins que soni el cucut del rellotge,
Les dues noies romangueren quietes i callades uns deu minuts fins que en Joan digué:
– Ja tinc l’activitat muntada .
– De quina activitat parles? Digué la Claudia, què vols anar d’excursió ?.
Si, vull anar a la muntanya més alta d’aquests voltants i llençar-me en paracaigudes, però ho havia de estudiar molt bé, cal contar amb la direcció i força del vent i vigilar molt perquè per aquí hi ha un embassament molt gran i no m’agradaria caure-hi al mig, no m’agrada mullar-me el cul ni haver de nedar.
Com que he fet uns càlculs molt precisos i ja se que cauré al prat de Can Guinyol, vosaltres també podríeu venir i esperar-me allà amb uns bons entrepans i també amb aigua i una bona ampolla de vi, per si he de recuperar moltes forces.
Molt be, respongueren les noies, passarem un fantàstic dia d’esbarjo..

 
Montserrat Sales