La Montse, una enamorada d’Egipte i de la seva història, ha vist realitzat el seu somni; visitar la piràmide  de Guiza. Les agulles del rellotge es desplacen molt lentament. Els turistes esperen al guia al saló de l’hotel.

Finalment fa acte de presencia. La seva cara no augura res de bo. Es refrega les mans amb un mocador rebregat, que ha conegut temps millors. Es disculpa per el retard i els comunica que no es podrà realitzar l’excursió programada, per causes alienes a la seva voluntat.

A continuació exposa els fets. La piràmide “ha desaparegut”. S’ha enlairat  i s’ha perdut en la immensitat del firmament. Sembla ser que, l’estrambòtica teoria de que les piràmides van ser construïdes per essers extraterrestres era certa. Però no cal que es preocupin –diu tot seguit- que els dines de l’excursió se’ls retornaran sense cap problema.

Rosa C.L.

En Joan estava groc de vergonya i de preocupació. Semblava ben bé un emoticó amb cara preocupada, d’aquells tan simpàtics que surten al mòbil. Els pares li havien dit que agafés el tren per anar a casa dels cosins però un cop a l’estació es va trobar que algun simpàtic s’havia endut el cartell que indicava els horaris , les poblacions i la direcció en que s’havia d’agafar el tren per anar-hi. Què faré ara? Es preguntà. Llavors veié en un camp proper un vellet que collia tomàquets i s’adreçà cap a ell.

- Bon dia, bon home, vos em podríeu indicar en quina direcció he d’agafar el tren per anar a Solvent?
– No ho sé però si t’esperes una mica li demanaré a la meva neta que porti un mapa de casa meva junt amb una lupa, perquè sinó no m’hi veig, i no t’ho podria buscar.
– Rosalia, crida el vell, pots anar a casa a buscar un mapa i la meva lupa? Estan a sobre de la tauleta de la meva cambra.
-Sí, digué la noia, que sortí de sobte de darrera un pou. La llum del sol li acaronava la cara i en Joan va pensar que mai havia vist una noia tant bonica com aquella. LLegiu-ne més »

Hem tornat a tirar els daus i aquests són els microrelats que han sorgit del imaginari de Les Blogueres de Sant Marti. Esperem que os agradin.

Són les sis del matí quan sona el DESPERTADOR. Em passo la MÀ per la cara per defugir la son que m’aclapara, surto del llit, poso un CASSETE dins el walkman i deixo que el meu esperit es reconforti amb el so de la música. Truco a la MARGARIDA i li dic que avui arribaré tard a la feina.

Pilar Zabala

Mes de maig, mes de les flors, mes de Maria. Vaig a l’escola amb un pom a les mans. Era menuda. Ho recordo com un somni que revius quan sona el despertador i de cop i volta estàs aquí i allà a la vegada. Es dissabte, dia de neteja. Aprofito per tirar coses velles. Pujo a l’altell i baixo la capsa que tinc mes a ma. Papers escrits, retalls de diaris esgrogueïts, postals de viatges, nadales, figuretes del tortell de Reis… i en el fons una cassette. La poso. Mes flors: A Margalida, d’en Joan Isaac. Aquest cop em deixo emportar per el somni.

Rosa C.L.

Nena, estira la mà i dona’m el cassette que té el dibuix de la margarida perquè abans que soni el despertador anunciant l’hora d’anar a dormir, vull escoltar el diàleg polític que hi ha entre un home cregut i una dona sàvia.

Montse Sales

Aquesta vegada hem canviat l’estretegia del joc. Hem agafat quatre daus i cadascuna ha fet una tirada. Algunes imatges han sortit repetides pero els microrelats no tenen cap coincidencia entre ells, tot i els mots repetits. Coses de la fantasia. Esperem que os agradi.