feb 05

Com un estel volador

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

índice COMETAPobre de mi, és molt clar que ahir a la nit em vaig confondre en marcar l’hora del rellotge. Volia que em despertés a les sis del matí  però resulta que ho ha fet a les set. Ara em tocarà córrer de valent si vull arribar a temps.

Abans que tot una dutxa ràpida. Ara…, baja, perquè no vaig deixar preparada la roba que m’haig de posar? No tinc solució, sempre ho deixo tot pel darrer moment i, si resulta que després em distrec perquè tinc masses coses al cap o vaig massa cansada, com em va passar ahir, el resultat final és aquest gol que ara em toca encaixar.

Sigui com sigui el cas és que no estaria gens malament que em comprés una bona lupa d’augment, per allò de veure bé els números i poder encertar millor la posició de les agulles del despertador, entre altres coses.

Sort que se´m va ocorrer de comprar anticipadament el billet  perquè si m’hagués d’afegir a la filera de gent que espera torn davant la finestreta, és ben segur que no hi seria a temps d’agafar ni l’últim vagó. El cert és que si perdés aquest tren també perdria l’oportunitat de fer realitat el meu somni:  Anar a un heliport, pujar a una avioneta i llençar-me al buit per descobrir noves sensacions. És un desig que ja de petita em duia a fer volar estels i ara que  sóc juvilada el vull satisfer.

Allà vaig, aaaaaiiiiiiiiiiii mareeeeeta meeeeeva. Huala!, quina panorámica més extraordinaria es veu des d´aquí dalt. Oooh! quina sensació de llibertat més reconfortant. .. soc un ocell baixant en vertical a gran velocitat i la meva boca és plena d’aire com un globus. Ara només cal estirar el cordonet i confiar que es desplegui el paracaigudes.

Pilar Zabala

 

Etiquetes:
abr 16

paloma 2

Mujer…

mujer okupa gritando paz

mujer vecina cocinando paz en la cocina

mujer madre sembrado paz entre túy tu hermana

Paz…

Mujer  amigaque comparte un café  mientras lucháis por la paz

Paz que se espera y no llega

paz que no interesa

paz que desean los que quieren los que aman.

Paz…

Magui Turnes

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 12

 paloma 2

 Mujer y Paz

 Paisaje de mujer donde nace todo sentimiento.

Busca fuerza en la debilidad y esperanza en el desespero

delicadeza y frescura de flor perfumada.

Amante de paz y harmonía, buscando siempre el sosiego.

<Eso es ser mujer>

 P. Sánchez

 

 

paloma 2 

Carta de mi madre

 Querido hijo, vuelve a casa.

Ven y deja las armas.

Sólo la Paz labra el camino.

Como madre te di  la vida.

Como mujer, el alma, no la pierdas por nada.

Ninguna guerra,

ninguna causa,

ningún político acomodado y con buenas palabras,

ninguna religión mal entendida

¡ Nada ¡ Nada vale una vida.

Vuelve hijo mío, vuelve a casa, sin armas

Mª Carmen Combas

  LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 08

paloma 2

Mare esencia de la vida

Dona present sempre

Jove que completa i és familia

Nena melosa que promet

Bebita inocent candor

LlumGarcia

paloma 2

Quines dones més valentes!

Van exposar el seu cos,

la sang i tota la vida per la pau mundial,

per la Pau i amor sens mida.

 Montserrat Fortuny

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 04

paloma 2

Cada cop en són més les dones que emprenen una lluita pacífica ferma,

valenta i decidida.

Son dones que reclamen igualtat i justicia,

però per damunt de tot demanen la Pau.

Pilar Zabala

paloma 2

Les dones creiem que un món millor és posible;

només cal que el veritable desig de Pau

arreli en la humanitat.

Carme Prat.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 18

A continuació publiquem els microrelats que varen elaborar Les Blogueres de Sant Martí en motiu del 7è Aniversari

índice

L’ocell estelat

Sis van ser els regals que en Marcel va rebre en el seu sisé aniversari, entre ells un acolorit estel, un novedós parxis i una baldufa musical. Acompanyat del seu pare va pujar al terrat i es va quedar bocabadat veient com l’estel, empés pel vent matiner, dansava ágil i delicat com el més bonic ocell.

Pilar Zabala

 

 

tarde de domingoUna tarda de diumenge

La tarda dels diumenges ens reunim la familia a casa dels pares. Mentre alguns dels menuts juguen al carrer amb una vella baldufa de fusta, altres es distreuen confeccionant un estel amb canyes i paper de seda i els grans juguem una partida de parxis amb l’avia. L’avia diu que no hi sent i que no hi veu, però quan “mata” una fitxa, somriu maliciosament i amb un fil de veu es disculpa -“Uy, em sap greu”-, però mai s’equivoca quan conta les vint caselles camí de casa.

Rosa Carrillo

 

bailarinas

Bailarinas

Danza la peonza vanidosa vestida con todos los colores del parchís. Alocada da vueltas sobre si misma derrochando sin medida su energía, hasta que incapaz de mantener el ritmo,  cae al suelo agotada. Observa la cometa altiva desde las nubes, ella sabe bailar al compás del viento que sopla a su favor. Se deja llevar suavemente para no cansarse, cada vez más alto, cada vez más lejos, soñando que es “una estrella fugaz”

Mª Jesús Mandianes

 

bailarinaLa danza

Era una estrella encima del escenario, todos admiraban su danza. Su cuerpo daba vueltas y vueltas con la elegancia de una peonza deslizándose en la madera. Era muy popular hasta que comenzó a sentirse como un objeto, como una ficha de parchís, que después de salir debía alcanzar la meta aunque para ello en el camino tendría que comerse a los demás y sería la primera, la ganadora. No le gustó lo que vio, saltó la barrera, cogió su triunfo personal y se fue a casa. Lo intentaría en otra compañía. Se sintió como cometa en el cielo.

Magui Turnes

Etiquetes:
abr 14

Lamentem haver de comunicar el traspàs de l’Annna Collado, ocorregut pocs dies després que ens fes arribar aquest  relat per col.laborar  amb la nostre prosposta de “Joc de paraules”.

Vaig conèixer personalment a l’Anna en el taller d’escripura “Escriguinarda”, on jo també participo i puc dir d’ella, sense cap mena de dubte, que va ser una dona decidida, valenta i molt lluitadora  tot i ser conscient de les seves limitacions físiques davant la gran quantitat de barreres arquitectòniques que li sortien al pas, moltes d’elles insalvables, va tenir molt clar que res ni ningú li posaría pals a les rodes, és per això que es desplaçava allà on calia, tant per fer sentir la seva veu com  per gaudir de tot allò que l’apassionava. L’Anna va marxar quan encara no tocava i ho va fer sobtadament, sense avisar.

 Pilar Zabala

 parxis 1—Vols fer el favor d’obrir el pont d’una vegada?

L’Andreu remena el cubilet blau i deixa caure el dau. L’hi surt un sis.

—Noooo… —es lamenta l’Andreu.

—Sííí! Ara ja no tens excusa, obre’l, obre’l! —crida l’Ariadna mentre pica de mans i

comença a remenar el cubilet de color groc. El deixa anar amb un efecte parabòlic i surt un

sis.— Sis! Un, dos, tres, quatre, cinc i sis! —diu mentre mou la fitxa groga amb la que esperava

de feia estona enganxada al pont de l’Andreu —I ara un u, dauet, un u…

L’Ariadna mou el cubilet i mira l’Andreu amb cara de “venjança”. Finalment deixa anar

el dau. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress