feb 21

El Karma

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

 buen karmaMariano  nunca tuvo  un buen karma en esta vida. Triste, solo y amargado decidió un buen día suicidarse. Estaba convencido de que su reloj biológico debía dar las últimas campanadas.

Se puso unos cuernos de alce y se fue a un coto de caza, para ver si lo confundían con una gran pieza y le daban una buena perdigonada, pero habían decretado la veda del alce.

Con la ayuda de la lupa consulto en el listín telefónico –porque tenían que hacer las letras y los números con un tamaño tan reducido?- Buscaba una agencia de alquiler de avionetas para lanzarse en paracaídas sin monitor. Estaba  decidido a no tirar de la anilla, pero solo consiguió romperse una pierna y la clavícula.

La doctora que lo recompuso había sido su “novia” del instituto. Empezaron a salir y el karma de Mariano cambio de color.

Rosa C.L.

Etiquetes:
feb 20

Petit relat

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

rellotge vintageNo soc massa amant de canviar de rellotges, penso que per controlar l’hora en que vius no cal que sigui massa sofisticat , que per cert n’hi ha molts, i gent que se els va canviant depenent de la situació.

Jo només en tinc un (malament) tenia una cita amb la meva parella que em volia sorprendre amb una nova experiència, i…oh !!! el rellotge no funciona, la pila s’ha esgotat. Jo soc incapaç de anar sense, m’agrada mirar el temps en que succeeixen les petites coses del dia a dia, què faig ?.

En aquell moment vaig recordar que en tenia un de la meva mare (aquells que s’havia de donar corda), eral tant petit que no veia en claredat les hores (la vista no na tinc gaire fina) una lupa m’ajudarà, però.. no aniré amb la lupa a la butxaca !!!. En fi, em posaré el meu encara que no funcioni.

La cita va ser espectacular,una baixada amb paracaigudes !!!. En aquell moment vaig pensar: Per que vols el rellotge i controlar el temps? Si el que volia en aquell moment de felicitat era aturar-lo com es va aturar el meu rellotge ?

 

Clara Bruguera

Etiquetes:
feb 19

Petit relat

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

detener-el-tiempo

No sóc massa amant de canviar de rellotges, penso que per controlar l’hora en què vius no cal que sigui massa sofisticat , que per cert n’hi ha molts, i gent que se’ls va canviant depenent de la situació.

Jo només en tinc un (malament) tenia una cita amb la meva parella que em volia sorprendre amb una nova experiència, i… oh!, el rellotge no funciona, la pila s’ha esgotat. Jo sóc incapaç d’anar sense, m’agrada mirar el temps en què succeeixen les petites coses del dia a dia, què faig?.

En aquell moment vaig recordar que en tenia un de la meva mare (aquells que s’havia de donar corda), era tan petit que no veia en claredat les hores (la vista no la tinc gaire fina) una lupa m’ajudarà, però, no aniré amb la lupa a la butxaca! En fi, em posaré el meu encara que no funcioni.

La cita va ser espectacular, una baixada amb paracaigudes!

En aquell moment vaig pensar: per què vols el rellotge i controlar el temps? Si el que volia en aquell moment de felicitat era aturar-lo com es va aturar el meu rellotge.

 

Clara Bruguera

Gener 2019

Etiquetes:
feb 14

Què ha passat?

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

rellotgeQuè ha passat?

Què un helicòpter s’ha estavellat a dalt de la muntanya. El pilot no portava paracaigudes i amb la patacada només ha quedat sencer el rellotge. La resta no es podia reconèixer ni mirant amb lupa.

 

Montse Sales

Etiquetes:
feb 12

El vol

Escrit per Teresa Vidal Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

paracaigudesSe’n adonava que estava mes nerviosa del normal.

Però tenia els seus motius. Quan has de fer alguna cosa per primera vegada sempre tens aquella por al desconegut. Mai havia saltat  amb un paracaigudes al buit fins ara, era cert que ja tenia unes hores de vol amb aquella avioneta i que el seu instructor, li havia dit que estava preparada per aquell esdeveniment. Volar sempre li havia cridat l’atenció, i poder-ho fer com un ocell, sentir l’aire de ple en el seu rostre, era el que mes desitjava. I estava a punt d’aconseguir-ho.

Per enèsima vegada va mirar el rellotge. Li semblava que no es movien les agulles, i se’l va  quedar mirant fixament amb aquella lupa que tenia a l’abast. Tot funcionava bé, era ella la que estava molt nerviosa per l’espera obligada. El monitor que saltaria amb ella la tenia que trucar, per passar-la a buscar. Així havien quedat el dia abans.  D’aquí li venien tots els nervis, aquell home jove i ben plantat seria qui l’acompanyaria en aquella nova experiència. Perquè una cosa era tenir-lo davant mentre escoltava les instruccions, i l’altre era saber que seria ell, qui la sostindria mentre dures el vol. No sabia que li feia mes neguit, si saber que estarien quasi abraçats mentre durés el descens, o la intriga davant d’aquella nova sensació, per altra part tan desitjada.

Va pensar que la vida estava plena d’interrogants. ¿Ara en tenia un al davant? Quan hagués tret l’entrellat de tot, podria esplaiar-se a gust en el seu quadern on escrivia totes les coses importants que li anaven passant.

Dintre d’unes hores ja sabria què l’havia impressionat mes, si volar, o tenir tan a la vora l’instructor de vol.

 

Teresa Vidal

Gener 2019

Etiquetes:
feb 07

soñar¿Qué concepto tienes de mi? sabiendo que soy amigo de…

Yo no te dejé terminar la frase poniendo en mis labios un dedo indicándote silencio. Nuestras miradas se cruzaron como ha ocurrido habitualmente cuando hablamos, y que te agradezco inmensamente, porque no se ni hablar ni escuchar si no existe esta conexión con mi interlocutor. Me siento totalmente perdida.

Baja el tono de voz que a nadie le interesa lo que hablamos, te dije, y brevemente y con menos palabras de las que ahora utilizo, intenté transmitirte que lo que hayas sido hasta el día que la vida nos ha llevado al mismo camino, es cosa del pasado y lo que cuenta hoy, es tu respeto para conmigo, la puntualidad cuando te comprometes, tu sensibilidad y tu interés en solucionar todo aquello que a mí me desborda. Inmediatamente y sin más palabras seguiste con tu tarea. Yo te hubiese dicho muchas más pero desconectaste y fue perfecto. Lo sé ahora, porque suelo quedarme sin respuestas adecuadas, si antes no he tenido el tiempo necesario para desbrozar mis sensaciones. Mi cerebro capta imágenes, emociones, sentimientos… captó tu pregunta. No reacciono, soy lenta; o me equivoco si soy rápida, que también me ocurre. Solo cuando en silencio me elevo de mi entorno, descubro “eso” que en milésimas de segundo ha hecho vibrar mi corazón y entonces a través de la escritura me permito rebobinar, subir, bajar, planear a mi ritmo y ¿por qué no? tener poderes. Escribir me facilita interiorizar y además sabiendo que para ti mi respuesta fue suficiente y no vas a leerlo, evitaré la duda y la consiguiente desazón de si tanta explicación a ti te bloquea.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 05

Com un estel volador

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

índice COMETAPobre de mi, és molt clar que ahir a la nit em vaig confondre en marcar l’hora del rellotge. Volia que em despertés a les sis del matí  però resulta que ho ha fet a les set. Ara em tocarà córrer de valent si vull arribar a temps.

Abans que tot una dutxa ràpida. Ara…, baja, perquè no vaig deixar preparada la roba que m’haig de posar? No tinc solució, sempre ho deixo tot pel darrer moment i, si resulta que després em distrec perquè tinc masses coses al cap o vaig massa cansada, com em va passar ahir, el resultat final és aquest gol que ara em toca encaixar.

Sigui com sigui el cas és que no estaria gens malament que em comprés una bona lupa d’augment, per allò de veure bé els números i poder encertar millor la posició de les agulles del despertador, entre altres coses.

Sort que se´m va ocorrer de comprar anticipadament el billet  perquè si m’hagués d’afegir a la filera de gent que espera torn davant la finestreta, és ben segur que no hi seria a temps d’agafar ni l’últim vagó. El cert és que si perdés aquest tren també perdria l’oportunitat de fer realitat el meu somni:  Anar a un heliport, pujar a una avioneta i llençar-me al buit per descobrir noves sensacions. És un desig que ja de petita em duia a fer volar estels i ara que  sóc juvilada el vull satisfer.

Allà vaig, aaaaaiiiiiiiiiiii mareeeeeta meeeeeva. Huala!, quina panorámica més extraordinaria es veu des d´aquí dalt. Oooh! quina sensació de llibertat més reconfortant. .. soc un ocell baixant en vertical a gran velocitat i la meva boca és plena d’aire com un globus. Ara només cal estirar el cordonet i confiar que es desplegui el paracaigudes.

Pilar Zabala

 

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress