Cadascú de nosaltres té la seva pròpia BSO (Banda Sonora Original). Són aquelles cançons que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida i que d’una manera o altre han tingut un significat especial per a nosaltres. Avui em ve de gust escriure sobre aquelles BSO que m’han quedat gravades en la memòria i que estan relacionades amb el cinema, l’altra gran passió que tinc.
Procuraré realitzar l’enumeració cronològicament, però demano disculpes, si faig algun salt en el temps. També voldria aclarir, que potser hi haurà alguna BSO que no necessàriament he visionat la pel·lícula, però sí que em va impressionar la seva música, com és el cas de “Carros de Fuego”.
La primera que em va “marcar” en negatiu va ser la música de “Psicosis”, en la mítica escena de la dutxa, jo tenia set anys i des de llavors tinc pànic als ganivets i a les cortines de la dutxa. Les que a continuació detallo, m’han marcat molt positivament
Començaré pels musicals. La primera que vaig veure va ser “Siete novias para siete hermanos”, després vindria “West Side Story”, “Cantando bajo la lluvia”, “Cabaret” “La leyenda de la ciudad sin nombre”, “Los Miserables”, “Mamma Mia” i l’última que he vist “Bohemian Rhapsody”.
Algunes en blanc i negre del Fred Astaire i la Ginger Rogers, em van agradar més, pels números de ball de la parella, que no pas per la música, encara que reconec que d’alguna d’aquestes pel·lícules van sortir cançons inoblidables. Altres musicals com: “Fiebre de sabado noche”, “Grease”, Dirti Dancing” o “Sister Act”, no em van impressionar de la mateixa manera, encara que reconec l’èxit que varen tenir en el seu moment. LLegiu-ne més »