des 05
Bastein-Lepage_Diogenes

Bastein-Lepage_Diogenes

Durante mi carrera como periodista, tuve la oportunidad de viajar al inframundo -cosas de la ficción-  para mantener una entrevista con un personaje que siempre me ha impresionado y por el que siento una profunda admiración

– Es cierto que fue desterrado de su ciudad por falsificar moneda.

– Sí, fui cómplice de mi padre, que era banquero y falsificaba moneda, pero desgraciadamente nos descubrieron y tuvimos que exiliarnos a Atenas. Allí aprendí a falsificar o mejor dicho desfigurar la “moneda”

– En Atenas quiso hacerse discípulo de Antistenes y tengo entendido que esté lo rechazo en innumerables ocasiones, incluso creo que llego a darle algún que otro bastonazo

– Llegue a Atenas con un esclavo llamado Manes, que me abandonó poco más tarde. Afronte mi mala suerte estoicamente: “si Manes puede vivir sin Diógenes, ¿por qué Diógenes no va a poder sin Manes?”. Quise ser coherente y me burlaba de la relación de extrema dependencia entre las personas. Encontré un maestro, que no hacía nada para sí mismo, pero rechace su ayuda. Quise ser discípulo de Antístenes, però mi fama me precedía. Finalmente, viendo mi perseverancia me acepto como discípulo LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 28

CleopatraAmb la màquina del temps inventada per un savi, en un tres i no res, em vaig plantar als bells jardins del palau de Cleòpatra VII, a Alexandria per fer-li una entrevista.
La vaig trobar, asseguda i bellament vestida entremig dels seus servents escrivint, en jeroglífics, el seu testament.
-Bon dia, gran Faraó, vaig dir sense fer cap tipus de reverència ja que ho considerava un gest estúpid per molt important que es sentis la reina.
-D’on vens estrangera?
-De Catalunya, gran senyora, un país que a la teva època encara no existeix. És un conjunt de quatre províncies que pertanyen a Espanya.
-Val, ja me n’adono que poc han canviat les coses al llarg del temps. Només canvien els noms. Veig que existirà un imperi que es dirà Espanya i que tindrà províncies, com el romà.
-Exacte, però jo he vingut a entrevistar-vos a vos, no a l’inrevés,
-D’acord. Les dones ens hem d’ajudar perquè sempre estem a remolc de les fal•làcies conqueridores, guerreres i estúpides dels homes. Què em vols preguntar?
M’agradaria que fessis una valoració de la teva vida
-Doncs mira, ha estat una vida de decepcions . Diuen que sóc atractiva, bella, seductora, intel•ligent i interessant. Parlo 7 idiomes, entre ells el faraònic , i no tindria perquè saber-lo perquè jo descendeixo d’Alexandre el Gran, no tinc ascendència egípcia sinó grega, sóc una gran estratega i domino l’art de la política així com l’art de conquerir els homes i amb tot i això ja sabràs que en un futur molt proper, he de morir per la dignitat que mereix el meu país. Amb 39 anys, m’hauré de suïcidar posant-me els meus millors vestits i fent-me mossegar per un àspid, la mateixa cobra egípcia que simbolitza la deessa UTO que durant més de 3000 anys ha protegit els reis d’Egipte i que per això sempre la portem a la corona o diadema.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 21

El despertar

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

 

images tic tacJa sé que és absurd que cada nit, en el moment d’anar a dormir, activi el botó del despertador per a que soni a les vuit del matí. És absurd perquè estic jubilada i ja no em cal marcar l’hora per anar a treballar. És absurd perquè ara dormo menys; tant és així que, la majoria de vegades em desperto cap a les sis del matí i ja no aconsegueixo  dormir més. Cada vespre sóc conscient de l’absurd que resulta el meu gest però, no ho puc evitar. Necessito saber que el despertador vetlla per mí, no fos cas que m’aixequés massa tard, sobretot a l’hivern, quan les matinades son més fosques.

El despertador… aquest objecte posseidor en altres dies d’una odiosa estridència metàl·lica, va ser la causa de que durant molts anys el considerés tan valuós i necessari com menyspreable.  Recordo que, en despertar-me cada matí no festiu, li dedicava els meus  pitjors pensaments per atrevir-se a destorbar l’imperiosa necessitat que jo sentia de  dormir una mica més. Llavors, quan era jove i bonica,  mai en tenia prou de dormir. És ben cert que amb el pas del temps tot canvia. Ara el so constant, acompassat i discret del seu tic- tac, acompanya les meves vigílies abans de submergir-me dins les flonges nebuloses de Morfeu, però… cosa extranya,  avui ja a prop de les tres de la matinada, encara vagareixo desperta per l’espai sideral més aixerida que un ginjol.

Au vinga, Claudina, deixa ja de donar voltes i més voltes com una croqueta a mig rebossar. Deixa que els pensaments passin sens més davant teu, no et distreguis i intenta centrar-te en el buit, en el no res. Ommmmmm…  No hi ha res a fer, ho he provat una vegada i un altre però no em funciona, i allò de les ovelles tampoc ha resultat;  les molt impertinents intenten saltar la tanca totes a l’hora i així no tinc manera de   poguer-les comptar. Impotent davant la llarga vigília em deixo atrapar  pel conjunt d’imatges que agafen el relleu. Són imatges que ocupen i distreuen la meva ment amb una successió de  situacions  que,  estic segura,  perdran importància a la llum del sol, però que ara, en aquest moment, em mantenen lligada a una sèrie de pensaments  que avancen enganxats com els vagons d’un llarg tren de mercaderies.     LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 07

Realitats

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

 

imagesmujeres i espejo 4El fil dels meus enrebessats pensaments nocturns es desvien vers una realitat més present tan aviat com surto de la dutxa. Ja ben desperta i relaxada embolico el meu cap amb una tovallola de color blau cel, en conjunt amb el barnús que cobreix el meu cos. Una tènue cortina de vapor vagareja lentament per tot l’espai del  bany  fins a  formar un  baf ploraner que abraça el mirall.  La temptativa de dispersar amb la mà el tel que encega aquest vidre no dóna bons resultats. Tan sols aconsegueixo que la meva imatge es reflexi precàriament confosa uns instants, per tornar a ser engolida ràpidament per la boirina.  No és fins que obro la finestra que l’aire fresc del matí retorna la normalitat a l’estança. Llavors eixugo i pentino bé els meus  llargs  cabells, alhora que examino amb molta atenció la meva aparença. I haig d’admetre que la imatge que em torna el mirall no és precisament tan engrescadora com per a tirar coets.

Que lluny han quedat els anys de jovenesa de la Dina, quan les sabates de taló d’agulla i l’estretor de les faldilles que duia feien cimbrejar el seu cos com un jonc.  La cintura normalment  comprimida sota la pressió d’amples cinturons, de cuir o de roba, per allò d’aconseguir treure més pit. El ulls sempre ombrejats i pintats amb una atrevida ratlla, resseguida a pinzell amb un “eyeline” negre anti-al·lèrgic, provinent d’Andorra.  Els pòmuls realçats amb una lleugera capa de pólvores de color siena clar, per imprimir més realç i vivesa al rostre. Els cabells pentinats segons la moda del moment; agafats amb una cua dalt del cap, deixats anar ben llisos, o tot al contrari, ben rinxolats. El “crepat” que incloïa un monyo a l’estil Grace Kelly, o un altre que  acabava en forma de “bucle”.  Alguns d’aquests pentinats els aconseguia a força de dormir tota la nit amb els “rulos” posats.  No hi ha dubte que amb tot aquest envernissat la Dina feia una certa patxoca.    LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 10

 

 imagesbien 4Tancades dins d’un moble sabater, comprimides i sense prou aire per poder respirar, hem passat molts mesos a les fosques. La noia que se’ns va endur de la sabateria amb tant d’entusiasme ha acabat utilitzant-nos tan sols unes poques vegades, cosa que evidencia de manera molt clara que ha perdut tot l’interès que sentia per nosaltres.

Encara que una mica tard, faré les presentacions. La meva companya i jo formem un parell de sabates de pell fina molt elegants, de color vermell i amb un taló de sis centímetres d’alçada. A ella li correspon un peu del costat dret i a mi un de l’esquerre.

Són moltes les vegades que ens hem preguntat per què altres companys de menys qualitat tenen la sort de ser acceptats i nosaltres no?  El cert és que no ho acabem d’entendre…

Calla, espera un moment! La noia ha obert el calaix i sembla que aquest cop ens mira amb atenció. Sí, per fi s’ha decidit i ens treu d’aquesta presó, però… què fa ara? Per què ens fica dins d’una bossa? Vaja, ja tornem a ser a les fosques.

Oh, ara ens treu de la bossa, ens deixa al carrer i s’en va. Això no m’ho esperava.

—No, no te´n vagis, per què ens abandones? potser no som del teu gust? t’hem fet cap mal? Torna, ens adaptarem als teus peus, t’ho prometo.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 26

La playa

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

CatedralesVengo de una tierra reseca y agrietada donde solo crecen matojos y espinos, donde el agua navega a quinientos metros bajo tierra y su consumo se realiza con un cuentagotas.  Llegue a esta ciudad,  hace muchos años, para poder ganarme la vida  y  dejar de sentirme como una esclava en una fábrica de conservas. También aquí tuve que luchar para abrirme camino, pero logre con los años tener mi propio negocio, formar una familia i ver crecer a mi nieta.

Este año he cumplido 60 años y mi hija quiso celebrarlo regalándome un viaje. Era una sorpresa. Yo no podía saber el lugar donde íbamos. Así que un buen día se presenta ella su marido y mi nieta y me dicen que prepare la maleta que nos vamos.  El viaje lo hicimos en su coche –creo que se llama “un todoterreno”-  amplio y cómodo. Yo iba detrás con mi nieta que viajaba en su silleta adaptada. Fue una delicia de viaje- Cantando, explicando cuentos, dando alguna cabezada. Y finalmente llegamos.

No me dijeron nada, ni el sitio donde estábamos ni a donde íbamos a ir andando porque no podíamos llegar con el coche. Delante solo se veía una gran extensión de terreno cubierta de un manto frondoso de verde hierba con el cielo al fondo, como un gran decorado. Mi yerno se quedo con la pequeña  y mi hija cogiéndome del brazo me llevo hasta el borde del precipicio. A medida que nos acercábamos fui descubriendo el mar que lamia los acantilados y acariciaba la playa que se hallaba a nuestros pies.  Nunca había visto el mar y nunca había pisado una playa. Sin poder contenerme, llore de emoción ante tanta grandeza.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 07

 

ABECEDARIOHi han coses que hem acabat acceptant com a fets inamobibles i, talment com si fossin un “dogma”, segueixen estant en el mateix ordre que es va establir en el seu  dia.

Un d’aquest casos és el de l´anomenat “Abecedari”. Totes les lletres, de la “A” a la “Z” es troben  encadenades de manera fixe i inalterable, és així com ens hem acostumat a veure-les, una darrera de l’altre, com soldadets en una desfilada des que ens les varen fer aprendre i recitar de  memòria en el parvulari. A,B,C,D,E,F,G,H.I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R,S,T,U,V,X,,Z.

Després d’aquest inmobilisme perpetuat a través dels anys penso que ja va sent hora que li donem un gir més original i innovador al “abecedari”. La meva proposta és que li concedim a la lletra “Z”  l’oportunitat de passar a ser la primera i que darrera d’ella es vagin col.locant totes les que ara són al seu davant.  Per que m’entengueu tots millor; es tracta simplement d’invertir el seu ordre, que a partir d’ara seria: Z,,X,V,U,T,S,R,Q,P,O,N,M,L,K,J,I,H,G,F,E,D,C,B,A.

Sé perfectament que aquest canvi significaria un gran d’altabaix en l ´obscur i laberíntic món dels arxius i un gran maldecap per tots els arxivers. És ben segur també que una impressionant aturada es produirïa en tots els despatxos, oficines bancàries, comerços, arxius, registres, etc. etc. i dies i més dies de feina pesada i força laboriosa, però… tindria  l’avantatge que, durant un temps, donaria feina i un sou a gent que, sense ells voler-ho, es trobessin desesperadament a l’atur, la majoria amb les mans buides i els plans d’ajuda  vergonyosament caducats. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress