mai 12

La mirada

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 2 Comentaris »

A mitja escala, tapada amb una flassada, una persona es protegia del fred, asseguda, arraconada, la única cosa visible d’ella era una ma, una ma estesa de cara enlaire demanant pietat .

Feia molt fred i un vent gelat circulava mes depresa que les mateixes persones que a aquell hora corren a agafar el metro com cada dia . Una d´aquelles persones era jo, que feia tard per anar a casa la filla, sempre faig tard per tot .

Tot d’una vaig sentir la seva veu. Una veu apagada, tremolosa, esporuguida, -Deme algo… tengo mucho frio…- Vaig recobrar el graó que amb separava d´ella i al mateix temps la vaig mirar als ulls uns ulls grans, foscos, tristos, molt tristos.

Sense adonar-men li vaig dir -No hauries de ser aquí, et posaràs malalta, a l´altre costat del carrer hi ha un centre social … i ella va dir -No tienen sitio, està todo lleno, ya lo he mirado . LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 01

Tras la ventana

Escrit per Neus Navarro Arxivat a: Literatura i Ficció 6 Comentaris »

Hacía frio, fuera la escarcha cubría los campos.  A lo lejos la silueta de las montañas se divisaban ténuamente, la niebla impedía la visivilidad con nitidad. Estrella mí perra se acurrucaba encima de su manta, sus ojos me miraban como diciéndome… ¿Qué pasa? siempre atenta a mis ademanes, a mis movimientos, era una excelente compañera, !cuanto la quería¡ Dejé de mirar tras la ventana, me venía de gusto algo caliente, me dirigí a la cocina y me preparé un té; mientras en la sala donde había la chimenea, el fuego se estaba apagando sin que yó lo advirtiera.

Con la taza de té en la mano fuí hacia la sala de estar y…  Me quedé perpleja, mi perra no estaba, el fuego se había apagado; !Como podía ser¡ si solo habían pasado cinco minutos desde que me había ido a la cocina. ¿Y mi perra donde estaba? La puerta estaba cerrada, las ventanas también !Qué estaba pasando! todo aquello no tenía sentido.

Empecé a llamar a Estrella, repetí varias veces su nombre pero no obtuve respuesta. La busque por toda la casa y no estaba. ¿ Donde se había metido? Empecé a preocuparme, volví a la sala de estar para serenarme, me senté en el sofá cogí la taza de té y me dispuse a beber,  al primer sorbo mi mirada se dirigió a la ventana, cuando ví un cuervo negro que en su pico llevaba el collar de mi perra. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 30

La Bugadera

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Dones, Literatura i Ficció 7 Comentaris »

La Fina tenia 16 anys quant la van obligar a casar-se amb el seu cunyat que havia quedat viudo i amb dues nenes petites.  El seu cunyat tenia terres de conreu i la mare li va aconsellar que es cases amb ell perquè així podria criar a les seves nebodes millor que si ho fes una estranya i les terres quedarien dins de la família. La Fina com a bona filla va obeir i li va donar quatre fills mes.

La Fina va quedar vídua amb sis criatures. Feia anys que s’havien desplaçat des de Benicarló a Barcelona. El seu marit gastava pràcticament tot el seu sou a la taberna i la Fina per aconseguir un plat calent a taula,  anava a recollir la roba bruta d’algunes senyores que vivien a l’Eixample de Barcelona un cop per setmana.  El seu crit de guerra era: Qui té roba per rentar? Rentava la roba més delicada al safareig de pedra que tenia a la cuina de casa. Els llençols, les vànoves, les tovalles, les estovalles i tota l roba de més envergadura la portava a rentar al safareig públic.  Ella mateixa fabricava de forma casolana el sabó que desprès utilitzava per fer la bugada. Els estris que utilitzava eren un cubell on poder posar-la i un picador de fusta, per picar- la un cop ja estava ensabonada. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 24

Navidad, Navidad

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 4 Comentaris »

A ver que hora es? – Madre mía, si ya son las 12!  Debo darme prisa si quiero que esté todo preparado antes de que vengan mis hijos.

A ver Pili, no te pongas nerviosa, el caldo de verduras ya está hecho, solo falta añadir a última hora la pasta de galets, los tronquitos de champiñones y el par de huevos duros troceados. Esto ya lo tengo controlado. Hay que ver lo que gusta este caldo a la familia porque cada año me piden lo mismo.

Ahora  voy a cortar los filetes de “Seitán” y los pondré en la cazuela junto con los champiñones las ciruelas sin hueso, los piñones y el sofrito de cebolla, tomate y  zanahoria, y  lo dejaré cinco minutos a fuego lento para que vaya haciendo “chup-chup” .

Bueno esto ya está, ahora voy a por el “Tofu”. Esta vez lo cortaré a dados y lo saltearé a la plancha espolvoreado con una mezcla de polvo de canela, romero y jengibre y  lo serviré en una bandejita rodeado de aceitunas verdes y negras deshuesadas. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 29

La camara oculta

Escrit per Carmen Gómez Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid vamos ha apretar el cinturón a los ciudadanos para salir de esta puta crisis.

Lo primero que vamos hacer es recortar en educación “porque al fin y al cabo tampoco hace falta que sepan tanto” ¡un poquito mas ignorantes nos vienen mejor! Que ya están sacando bastante los pies fuera del tiesto. Echamos a la calle a un montón de profesores  y los que dejemos que se organicen más. ¡Joder! Tampoco se matan trabajando. ¡Oye, y que hagan de todo, como en botica! Que para eso les pagamos. Si, al final, solo van a trabajar 23 minutos más de lo que hacen siempre, no creo que se vayan a romper del esfuerzo. Al que no le convenga, sin problemas, que se vaya al paro.

Después le vamos a dar un buen vapuleo a la sanidad. ¡Tú sabes el agujero que hay ahí!, es impresionante. “Las vacas sagradas” mueven el cotarro como les da la gana. Tienen más privilegios que un ministro, y más fiestas que una verbena. Hacen creer que se preocupan por los  pacientes pero la realidad  es que están más pendientes de quien se acuesta con quien, de los viajes que hacen o van hacer, de los trapos sucios de cada cual y de los modelitos que se ponen, que de su trabajo. La sanidad interna es como un Sálvame gigante y sin Jorge Javier para que los dirija.  ¡En fin, todo un putiferio! Estos son los primeros a los que se le ha acabado el chollo. Ale, a currar de verdad como cualquier otro ciudadano. ¡Verás como ninguno se despide para irse a trabajar a otro sitio! LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 26

El diario de Camille

Escrit per Magui Turnes Arxivat a: Literatura i Ficció 6 Comentaris »

Dejó caer su vestido de seda estampado sobre el sofá de suave terciopelo verde que había en la habitación, medio desnuda Camille tomo su  diario entre las manos estaba dispuesta a escribir  la última página y cerrarlo para siempre, partir lejos y olvidarlo allí como único legado que a modo de herencia dejaría a su madre. Su historia, su vida, la de verdad, una vida llena de engaños, mentiras y frustraciones. Necesitaba que Charlotte (su madre) lo  supiera.

Se sentía vacía más sola que nunca. Aquel pequeño diario de tapas rojas y letras troqueladas en oro era su único confidente, solo a el era capaz de confesarle todo lo que pasaba en su vida, con el estaba segura, tranquila. Había preparado su pequeño maletín de cuero marrón desgatado por el paso del tiempo, con lo que creyó que sería suficiente: una muda, un viejo camisón blanco de raso adornado con una delicada puntilla de organza en las sisas que su abuela le había regalado, un neceser con los utensilios de aseo y aquella pequeña botellita de cristal tallado y boca de plata grabada que contenía su perfume favorito, nunca lo había utilizado lo guardaba para una ocasión especial que no llegó, no necesitaba nada mas, nada le pertenecía ni nada quería de aquella casa, de aquel lugar que le había hecho sentir tan desdichada. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 30

NINA DE PORCELLANA

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 8 Comentaris »

El passat dia 20 d’agost es va localitzar el vaixell de l’advocat criminalista Mateu Regoma. L’advocat junt amb la seva família realitzava un viatge per les illes gregues. Les autoritats costaneres no saben donar cap resposta al fet que a bord del vaixell no es va trobar cap dels seus ocupants. El vaixell no presentava cap signe de violència. Tampoc van saber explicar com havia arribat fins la costa amb el motor en marxa i sense cap tripulació. La investigació continua oberta. L’única pista que te la policia es el diari de navegació on Mateu Regoma anotava la ruta a seguir i les incidències del viatge, per tal d’esbrinar els  fets i trobar una explicació a aquesta desaparició.

Preparant el viatge

Dia 5 de juliol: Marxem de vacances. El pare ha llogat un llot i farem una travessia per les illes gregues durant un mes.

Dia 12 de juliol: No sé què endur-me de roba. La mare diu que roba còmoda i que no buidi l’armari. Un mes són molts dies i potser m’avorreixo. Primer em va fer molta il·lusió, però ara començo a tenir els meus dubtes. El pare diu que ens ensenyarà a navegar i que cada un de nosaltres tindrà una responsabilitat al vaixell. Mentre no em toqui cuinar… LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress