mai 07

 

ABECEDARIOHi han coses que hem acabat acceptant com a fets inamobibles i, talment com si fossin un “dogma”, segueixen estant en el mateix ordre que es va establir en el seu  dia.

Un d’aquest casos és el de l´anomenat “Abecedari”. Totes les lletres, de la “A” a la “Z” es troben  encadenades de manera fixe i inalterable, és així com ens hem acostumat a veure-les, una darrera de l’altre, com soldadets en una desfilada des que ens les varen fer aprendre i recitar de  memòria en el parvulari. A,B,C,D,E,F,G,H.I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R,S,T,U,V,X,,Z.

Després d’aquest inmobilisme perpetuat a través dels anys penso que ja va sent hora que li donem un gir més original i innovador al “abecedari”. La meva proposta és que li concedim a la lletra “Z”  l’oportunitat de passar a ser la primera i que darrera d’ella es vagin col.locant totes les que ara són al seu davant.  Per que m’entengueu tots millor; es tracta simplement d’invertir el seu ordre, que a partir d’ara seria: Z,,X,V,U,T,S,R,Q,P,O,N,M,L,K,J,I,H,G,F,E,D,C,B,A.

Sé perfectament que aquest canvi significaria un gran d’altabaix en l ´obscur i laberíntic món dels arxius i un gran maldecap per tots els arxivers. És ben segur també que una impressionant aturada es produirïa en tots els despatxos, oficines bancàries, comerços, arxius, registres, etc. etc. i dies i més dies de feina pesada i força laboriosa, però… tindria  l’avantatge que, durant un temps, donaria feina i un sou a gent que, sense ells voler-ho, es trobessin desesperadament a l’atur, la majoria amb les mans buides i els plans d’ajuda  vergonyosament caducats. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 03

NO RES

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Cabories i altres reflexions 1 Comentari »

camiSap que està tancat en un casa plena de gent. Quan es desperta sempre veu la mateixa porta tancada al costat d’un finestral. Pensa que està presoner i que no ha de relacionar-se amb la gent que es troba a prop, una mica més enllà de la seva habitació. El seu pensament des del matí fins a la nit, és com poder obrir aquella porta, com sortir cap el camí que des de la finestra, veu avançar fins l`horitzó, tot envoltat d’arbres i flors.

Com desitja sortir i caminar per aquell camí fins el seu final! Mentre passa el dia, va fent suposicions sobre cap a on deu anar, que hi ha quan s’acaba el camí…

Menja just el que cada dia li porten per tal de mantenir-se viu, per tenir forces per pensar com fugir… Les persones que entren a la seva habitació i que contínuament li parlen, les veu desdibuixades, no li agrada sentir la remor de les seves veus, no les escolta perquè el distreuen de la seva fita: FUGIR!

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 28

 

images roba brutaAquesta nit he dormit a trompicons. De debò que he tingut  una nit ben agitada, quasi bé no ha deixat de ploure en tota l’estona i els llamps i els trons s’han deixat sentir de valent.

No em pensava que després de tan enrenou el pas del dia fos millor però, sorprenentment, l’albada ha mostrat un trencadís de nuvolades que han acabat deixant pas a un cel  esplèndid i un sol radiant.

Amb l’esperança de que no tornaria a ploure en les pròximes hores he decidit posar la roba bruta dins de la rentadora i, un cop ha acabat de completar el seu cicle normal,  m’he disposat a penjar-la als estenedors perquè s’acabés d’eixugar.

Abans que tot he escollit les tovalloles marrons seguides de les de color beix, després els pijames, els tovallons, les calces i els calçotets, els draps de cuina, el xandall i per últim les mitges i els mitjons. De mitjons n´hi havia tres parells i ves per on, m’he adonat que a un li faltava el seu bessó.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 23

650_149269288617991016_795457957277459_7812206753779490425_n

Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules oi, que ho has vist?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d’admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com tu et penses, no fràgils i etèries i volàtils. Algunes, saps?, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura. Per això no podem deixar de mirar-les, i ens arrosseguen amb una força més obscura encara, com l’aigua negra del riu. Algunes princeses tenen una bellesa terrible que xucla l’ànima i la buida. Són boniques, d’acord, totes ho són. Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?, per ser princesa no cal que hi hagi un príncep.

Tampoc no totes les princeses duen sabatetes de taló ni es deixen fotografiar el cul al costat del cul d’altres princeses que vénen a visitar-les mentre pugen les escales d’un palau ben visible. Les princeses que no coneixes agafen l’espasa quan cal i van a cavall i viuen en palaus invisibles i defensen regnes que no són de cap rei pare, sinó d’elles, només d’elles, i si cal tallen caps i rebenten cuirasses.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 22

Mes enllà del parany

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

 

images  tartera 5Amb els ulls mirant a terra i el cor bategant com un cavall desbocat m’aturo un moment, el suficient per agafar un nou alè i omplir d’aire els meus pulmons. Després segueixo pujant.

 —Ànim Pepa, una mica més, no et deixis defallir, has de ser forta,  darrera d’aquest maleït pedregar hi ha d’haver el refugi, segur que ens hi acostem… Aquestes i altres paraules semblants  és el que em dedico a mi mateixa, i de debò que intento assimilar-les i creure-ho, però la crua realitat es fa present a cada passa que dono. Estic al límit de les meves forces, no puc més; estic cansada, esgotada, sufocada i, a més, esllomada sota el pes cada cop més insoportable de la meva motxilla. De debò que em venen ganes de llençarla tartera avall.  Penso en els cargols i la arrossegada vida que porten. Sóc un llastimós cargol a punt de defallir.

Em pregunto què estic fent jo aquí, en aquest parany pedregós, lluny de casa meva? Perquè m’he deixat convèncer? On és la meva butaca, el ventilador, el te amb gel de mitja tarda i el meu apreciat balcó? Tot plegat fa que em senti contrariada i molt enfadada amb mi mateixa.

Em costa seguir el  ritme, ja he dit que estic esgotada, i a més la bota del peu dret em refrega a sobre el taló i és ben segur que  m’ha fet una ferida, perquè el dolor que sento és tan viu que gairebé em fa caminar de puntetes.   LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 14

images 99Enrera han quedat les festes del Nadal, fins l’any que ve no tornarà la gatzara i el malversament que desgraciadament l’acompanyen. Ara, allunyada de tots els inconvenients que comporta viure en una ciutat tan turística com Barcelona, reposo damunt la fina sorra de la platja. Estant aquí experimento una profunda sensació de serenor i plaer, el plaer d’haver aconseguit a la fi una petita parcel.la  d’aillament i tranquil.litat. Amb els  ulls tancats aixeco uns instants el meu rostre cap  els atemperats rajos d’aquest sol d’hivern que tan m’agrada, la seva escalfor em reconforta, la meva ànima es calma i els pensaments neguitosos fugen tan depressa que acaben diluint-se dins les entranyes d’un núvol vaporós.

La platja és gaire bé deserta aquest matí. En un extrem i assegut damunt les roques un pacient pescador  és a l’aguait del més petit moviment de la seva canya, una petita galleda i un sarró són la seva companyia.  Més enllà un gos joganer es fica a l’aigua per recollir el bastonet que un xicot pel roig li llença una vegada i un altre. De tant en tant algú passa corrent o a peu lleuger a ran de mar i es perd en la distància. Són escenes que apareixen i desapareixen per deixar lloc a unes altres de semblants però cap d’elles em molesta, cap d’elles distreu la meva ment capficada tant sols a admirar la mar i el  constant moviment  de les seves aigües, unes aigües que avui són serenes  però qui sap si la força del vent les arrauxarà demà.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 28

joc-de-paraules-300x200Un cop més ens hem engrescat a jugar amb les paraules que per mitja de la  “telepatia” entre totes les Blogueres hem aconseguit possar sobre la taula…, millor dit,  sobre el paper. Amb aquestes paraules cadascuna de nosaltres ha elaborat una petita narració. Vols jugar amb nosaltres? Dons busca les paraules “màgiques”.

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress