nov 08

Rogativas

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

sorderaQue santa Lucia me conserve la vista. Así rezaba el refrán que yo había oído toda mi vida, hasta que un gracioso añadió el siguiente epitafio: Que santa Lucia me conserve la vista,  porque el oído ya lo he perdido. Bien, pues este día me ha llegado.

El oído hace tiempo que me empezó a fallar. Primero me decía el doctor, que eran tapones de cera y me mandaba inyectar agua caliente a presión –por la enfermera, claro está- con una enorme jeringuilla metálica, que daba miedo pensar que aquello me lo iban a meter por la oreja. Las dos primeras veces la cosa funciono. Volvía a oír perfectamente, sin aquella sensación tan desagradable de los oídos taponados, como si estuviera sumergida en el fondo del mar.

La tercera vez que fui, me dijo que ya no me podían sacar los tapones porque la cera se había “solidificado”. ¿Qué quiere decir que no me los puede sacar? Pregunte alarmada…, Pues que deberemos reblandecer la cera para poder extraerla. Y ahí empezaron los baños matinales con agua oxigenada, o con los productos que me iban recetando el doctor o la propia farmacéutica. Finalmente me acostumbre a oír este sonido de olas, estos pitidos en mi oído o a preguntar cada vez que perdía alguna palabra en los diálogos de la tv.  LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 06

Prec a santa Bàrbara

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

images llamps 4Santa Bàrbara beneïda, tú que ets al costat dels sants més sol·licitats et prego els diguis de part nostre que ja en tenim prou de pluja, que estem més que satisfets i agraïts per l’abundància dels seus dons, però que si us plau posin fi a la petició que els vàrem fer perquè amb la quantitat d’aigua que ens està caient ja en tenim més que suficient per un llarg temps.

Saps molt bé que durant una vuitena de dies vàrem sortir de matinada en processó demanant  compassió per nosaltres  i els nostres camps assedegats.  Tingues en compte que, a cada nou dia que passava es veien més secs i aterrossats. La llarga sequera ens estava colpejant  de mala manera en malbaratar  la nostra feina i el que haviem esperat rebre d’ella.

És ben clar que sense aigua no es pot aconseguir cap collita, però tot ha de tenir  la seva mesura. L’excés també es contraproduent i fins i tot pot arribar a ser desastrós.

Santeta meva, t’hauràs adonat que portem vuit dies de pluja, la mateixa quantitat de matinades que  vàrem sortir a implorar l’atenció dels teus companys i companyes  més influents. Ara, amb els camps anegats i els animals de granja tancats a l´estable, no tenim  cap dubte que els nostres precs han estat escoltats i fins i tot sobrepassats.  LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 04

La verema

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

varema“Santa Eulàlia assolellada, collita de vi assegurada”, així xiuxiuejava la Maria tot mirant el cel on hi brillava un sol que enamorava. Caminava entre les vinyes tot pensant en l’angunia que li produiria quan fessin la verema, xafar el raïm amb els peus nus, l’únic al•licient que tenia era fer-ho agafada de la ma d’en Ramon, un noi ben plantat que li agradava molt. Cada any esperava com una bleda a que ell li proposes sortir, tot iniciant una amorosa relació, però el Ramon callava i mai li feia cap oferta per anar plegats a algun lloc.

Es quedà pensant sota aquell solet de febrer i se n’adonà que ella també era tímida i callada i una mica antiquada en quan als rols establerts d’homes i dones. Llavors decidí que aquest cop seria ella la que li proposaria de sortir. Segur que el Ramon, al menys per educació, li diria que si i després al anar-se coneixent, ja es veuria si sortia dels seus cors, aquella espurna d’amor que ella esperava.

Amb tots aquests pensaments se’n tornà cap el mas, tot fent saltironets entre les vinyes, mentre menjava grans de raïm del formós gotim que havia collit…

Montserrat Sales
Octubre 2020

Etiquetes:
nov 01

abuelitaLa Sala estava plena a besar, tota la gent del la petita comunitat no es va voler perdre aquell judici, que tenia al poble dividit. L’acusació era d’assassinat.

Una part es decantava per la hipòtesi, que era impossible que aquella dona menuda i complaent fos una assassina. Una dona que davant del Jutge, semblava estar més interessada en posar be les agulles que retenien els cabells al seu lloc, que no pas de les preguntes que li feien.

 Els altres deien que era massa casualitat que tota la família i els amics íntims, que vivien al costat de casa seva,  haguessin mort en poques hores de diferencia. Les preguntes del jutge semblava que ella no les entengués,  perquè es limitava a encongir les espatlles i dir que no entenia res de res. Repetia una i altra vegada que havia fet el que acostumava fer, quan es dedicava a cuinar aquell plat exquisit que totes li deien que tenia la ma trencada, per lo bo que li sortia.

A taula  d’aquell dia programat tenia a quasi tota la família, tots menjaven amb gana alabant lo bo que li havia quedat, -com sempre afegien la majoria-  i van repetir. Alabaven aquell toc picant del bitxo que feia aquell menjar tan atractiu al paladar.

 A l’endemà, van aparèixer morts. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 31

cementiri 2L’Anna estava a punt de fer els 18 anys. Es sentia major d’edat i creia que es podia menjar els món. Va decidir fer una festa per celebrar-lo amb la seva colla, i pensant que era la nit de Tots Sants, per fer-la més atractiva, va demanar als pares les claus de la cabana que tenien en un poble abandonat al mig del bosc. Seria una nit de festa i de por, el millor, per celebrar els 18 anys!.

Es trobaren a la vesprada, agafaren tots els queviures que havien comprat, pastís inclòs, i començaren a caminar cap a la cabana. El camí ple de fulles seques que anaven cruixint sota els seus peus, anava serpentejant muntanya amunt, emmarcat amb un sol rogenc que poc a poc anava desapareixent deixant al seu voltant un munt d’ ombres inquietants barrejades amb un silenci sepulcral només acompanyat del suau soroll del vent.

En arribar al poble, tot fosc, veieren unes llums que venien del cementiri acompanyades d’una música molt suau .Van sentir que un calfred els resseguia tota la columna vertebral però van decidir seguir endavant i anar a veure que passava. A l’arribar-hi el cor quasi se’ls para de l’ensurt. Les làpides estaven guarnides de acolorides estovalles on s’hi podien veure castanyes, panellets, moniatos i uns bols plens de brou ben calent. Però el que els hi va semblar més terrible era que al seu voltant hi seien cossos amb sudaris esmicolats pels anys, esquelets , una espècie de zombis i altres criatures mortes. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 31

la castanyera.Mentre esmorzo llegeixo aquesta notícia a la premsa: Troben morta dins de la seva parada a l’última castanyera de Barcelona. El telèfon vibra sobre la taula, és el meu cap i em demana que em traslladi immediatament a la comissaria

– Inspector, vaig demanar uns dies d’assumptes propis.

– Escolta López, no t’ho estic demanant, és una ordre. T’espero abans d’una hora. Tenim un cas d’homicidi i vull que siguis tu qui el porti.

Segueixo llegint el diari, la fotografia que acompanya a la notícia, em resulta força familiar. Efectivament, és d’un lloc molt conegut per a mi, és la plaça de l’Oca, un lloc molt carismàtic del barri on vaig viure durant molts anys. Acabo el meu suc i dono l’últim mos al croissant que tan a gust m’estava cruspint. Surto disparada i abans d’una hora estic davant del meu cap, l’inspector Miralles. Em fa entrar al seu despatx i tanca la porta darrera meu.

– No vull que lo que ara t’explicaré sortí d’aquest despatx.

– Vostè dirà.

– Has llegit el diari?

– Sí, i tan.

– Bé, doncs ja saps perquè vull que siguis tu qui es faci càrrec d’aquest cas. Coneixes molt bé el barri i la gent que hi viu. Tothom et coneix i no hi haurà cap problema quan comencis a fer la investigació. Parlaran abans amb tu, que amb un altre “polí” que no coneguin. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 31

Nit de les ànimes

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 8 Comentaris »

 

Cementiri-4-1000x456 sement. 4Avui, nit de les ànimes, s’abat damunt el poble una tempesta com mai abans ha estat recordada. El seguit de llamps i trons fan tremolar les muntanyes i cruixir les branques dels arbres, fins i tot el vent xiula amb gran destemplança.

La llar de foc és encesa per intentar atemperar la casa i propiciar a la família la sensació de calma. També, com en aquest dia no podía ser d’altra manera, per fer brasa on coure els moniatos i torrar les castanyes. Els troncs de fusta cremen espategant amb força i provocant un incontrolat vòmit d’espurnes. Alhora tremoloses llambregades, ara vermelles, ara grogues, foragiten la grisor d’un fum que s’enfila fins a desaparèixer  xameneia amunt.

Després d’un breu parpadeig  la llum acaba marxant, com passa  gairebé sempre que el temps és mostra inclement. Una sola espelma damunt la taula  afegeix la seva esmorteïda claror a la més vital lluïssor de les flames, lo que provoca un pertorbador joc d’ombres i penombres clarobscures en tot l’espai.

A fora, els  lladrucs dels gossos s’uneix als persistents cops de la desajustada finestra que hi ha dalt les golfes, on s’amunteguen un munt de rampoines i trastos vells, provinents  d’èpoques anteriors. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress