des 05

Bastein-Lepage_Diogenes
Durante mi carrera como periodista, tuve la oportunidad de viajar al inframundo -cosas de la ficción- para mantener una entrevista con un personaje que siempre me ha impresionado y por el que siento una profunda admiración
– Es cierto que fue desterrado de su ciudad por falsificar moneda.
– Sí, fui cómplice de mi padre, que era banquero y falsificaba moneda, pero desgraciadamente nos descubrieron y tuvimos que exiliarnos a Atenas. Allí aprendí a falsificar o mejor dicho desfigurar la “moneda”
– En Atenas quiso hacerse discípulo de Antistenes y tengo entendido que esté lo rechazo en innumerables ocasiones, incluso creo que llego a darle algún que otro bastonazo
– Llegue a Atenas con un esclavo llamado Manes, que me abandonó poco más tarde. Afronte mi mala suerte estoicamente: “si Manes puede vivir sin Diógenes, ¿por qué Diógenes no va a poder sin Manes?”. Quise ser coherente y me burlaba de la relación de extrema dependencia entre las personas. Encontré un maestro, que no hacía nada para sí mismo, pero rechace su ayuda. Quise ser discípulo de Antístenes, però mi fama me precedía. Finalmente, viendo mi perseverancia me acepto como discípulo LLegiu-ne més »
Etiquetes: Narració • Personatges
nov 28
Amb la màquina del temps inventada per un savi, en un tres i no res, em vaig plantar als bells jardins del palau de Cleòpatra VII, a Alexandria per fer-li una entrevista.
La vaig trobar, asseguda i bellament vestida entremig dels seus servents escrivint, en jeroglífics, el seu testament.
-Bon dia, gran Faraó, vaig dir sense fer cap tipus de reverència ja que ho considerava un gest estúpid per molt important que es sentis la reina.
-D’on vens estrangera?
-De Catalunya, gran senyora, un país que a la teva època encara no existeix. És un conjunt de quatre províncies que pertanyen a Espanya.
-Val, ja me n’adono que poc han canviat les coses al llarg del temps. Només canvien els noms. Veig que existirà un imperi que es dirà Espanya i que tindrà províncies, com el romà.
-Exacte, però jo he vingut a entrevistar-vos a vos, no a l’inrevés,
-D’acord. Les dones ens hem d’ajudar perquè sempre estem a remolc de les fal•làcies conqueridores, guerreres i estúpides dels homes. Què em vols preguntar?
M’agradaria que fessis una valoració de la teva vida
-Doncs mira, ha estat una vida de decepcions . Diuen que sóc atractiva, bella, seductora, intel•ligent i interessant. Parlo 7 idiomes, entre ells el faraònic , i no tindria perquè saber-lo perquè jo descendeixo d’Alexandre el Gran, no tinc ascendència egípcia sinó grega, sóc una gran estratega i domino l’art de la política així com l’art de conquerir els homes i amb tot i això ja sabràs que en un futur molt proper, he de morir per la dignitat que mereix el meu país. Amb 39 anys, m’hauré de suïcidar posant-me els meus millors vestits i fent-me mossegar per un àspid, la mateixa cobra egípcia que simbolitza la deessa UTO que durant més de 3000 anys ha protegit els reis d’Egipte i que per això sempre la portem a la corona o diadema.
LLegiu-ne més »
Etiquetes: Narració • Personatges