nov 21

maltrato

 Et vaig veure de lluny i em vas agradar…

El vent de mica en mica t’apropava.

Com un núvol suau em vas embolcallar.

Fugia de la teva empenta però m’arrossegaves.

Fins que la teva força em va atrapar…

Tant contundent i dominant que em vas anul·lar.

Vas trencar els meus somnis.

Em vas ficar en un món petit, reduït, empobrit…

Amb privacions…negacions continuades…

Caminant sense esma, avorrida, angoixada.

Temps perdut, temps buit, temps sense vida…

Closa en un pou fosc sense sortida

Sóc jo el jonc que es doblega.

Que no té l’orgull de fer marxa enrere.

Fins que un dia el vent et va endur.

Portant-te ben lluny, d’on mai més tornaràs.

Però els costums deixen empremtes molt ben arrelades.

Continuo atordida, dolguda, callada…

I, malgrat la teva absència

Sento que encara em domines.

 

 

Joana Nevado.

Etiquetes:
set 17

Boira

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 1 Comentari »

boira

BOIRA

Estic immers em un núvol

I un xic, potser desorientat

Dons endavant no veig res

Enrere, tot es gris  esglaiat

A l’esquerra com si plores

Cap la dreta, estic atabalat

Mirar amunt, com si sures

Avall els peus no he trobat

 

Haig de sortir d’aquest enrenou

Però tinc grans dubtes de com

Per endavant pot ser es l’avern

Enrere por de trobar penya-segats

Cap l’esquerra, por d’un cercle tancat

O cap la dreta, por al buit immens

A amunt si hi troba l’infinit

I avall no puc, tinc els peus barrats

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 07

Dejadme ya

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 4 Comentaris »

vela

DEJADME YA

Amanece otro día

estoy cansado y sin vida

nadie se da cuenta

sin alma mi cuerpo está

Todo es negra penumbra

la luz mis ojos ya no ciega

todo quedó en la cuneta

aquella noche nefasta

Mi yo, de un hilo cuelga

deshilachado, no aguantara

le queda una sola hebra

¿Para que la desigual lucha?

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 05

La Nit

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 3 Comentaris »

nit

LA NIT

 

            Arriba la nit amb les seves penombres

             l’empenta de la ciutat el ritme perd

               s’apaga el soroll estrident del dia

             envaeix el soroll reprimit de la nit

 

                Els vividors nocturns prenen el lloc    

            als orfes diürns que han perdut el llum   

                 es l’altra cara amagada del joc

             també la nit té vida envoltada de fum

 

            La misèria humana sense rumb s’arrastra

               per tota riquesa, una caixa de cartró

             Oferta de carn humana a qualsevol cantó

              empedreït del sexe,  a la cita no falta 

 

              El borratxo a la seva estimada canta  

                   el que fa, no es cantar es bramar

               L’Enganxat  tremola, la dosi  busca,

          és urgent, té necessitat, acaba tirat a terra

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 07

Foscor

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

tunel-2

FOSCOR

 

Un gran llaç groc sura en l’espai,

símbol d’un vestit ratllat

que pesa com una llosa.

De tristor es tenyeix la vida

en els braços de la boira,

les matinades no tenen fi

I el temps s’allarga.

 

És un buit immens,

és un llençol de cendra

perdut en el temps,

presagi de soledat.

 

S’imposa el silenci

que l’enteniment pertorba,

ja no brilla el sol en el cel

ni en les nits la lluna.

 

Tot és incert.

Foscor absoluta.

 F. Guardiola

Febrer de 2018

 

Etiquetes:
mar 08

Dia de la Dona

Escrit per Blogueres Arxivat a: Dones Cap comentari »

Dia de la Dona 2018

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria-Mercè Marçal

Etiquetes:
des 19

Navidad

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

57d9e507939d5f9e0dcc1d42451cbb9f

Navidad preñada de nostalgias,

bajo un disfraz de alegría,

balsamo de  pesares antigüos.

a

Navidad de sillas vacías,

de recuerdos tristes

y ausencias definitivas.

a

Navidad de escaparates

vendiendo a plazos

sucedáneos de felicidad.

a

Navidad de luces palpitantes,

advirtiendo que otro año termina,

y nuestro tiempo inicia la cuenta atrás.

                                                                                            Mª Jesús Mandianes

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress