mai 27

Barba AzulEl l duc Barbablava i la seva nova muller s’acaben de casar, Judith n’és la quarta esposa, i va al castell de Barbablava per primera vegada. Allà, Judith coneix tots els misteris de l’ànima humana que encara li eren estranys degut a la seva joventut. Demana i obté del seu estimat les claus de set portes misterioses, i les obre una per una.  Judith, a causa de la seva inclinació per aquest home estrany li demana també l’última clau. D’aquesta manera descobreix a la setena estança a les dones anteriors de Barbablava

Això seria un breu resum d’aquest conte de Charles Perrault i que ens serveix per fer la introducció del nou tema o monogràfic que hem estat treballant Les Blogueres, despres d’un petit parentesis.  Esperem que os agradin!.

Etiquetes:
mai 26

La porta secreta

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

puerta secretaEl concepte de “vacances” no era gaire conegut a casa. El més agosarat que recordo es l’arribada del pare a casa, tot just plegant de la fabrica i dient a la mare: – afanyat i prepara la maleta que marxem a València -. I sortíem aquella mateixa tarda des de l’estació de França. Fèiem transbord a Tortosa per connectar amb el tren que arribava a la matinada a València, on havíem d’esperar fins les vuit per agafar un trenet que ens portava fins un poblet anomenat: Benaguacil. I sense  avisar fent una trucad ao escribint una petita misiva anunciant la nostra arribada, aterrizavem a casa de la tia Josepa i el tio Batiste.

No vaig saber mai quin parentiu tenien amb la nostra família i encara que en el poble vivia família directa, amb la que anàvem a dinar, a sopar o a donar un tomb per el poble o per els camps de conreu, sempre acabàvem a casa d’ells per pasar la nit.

L’entrada era una portalada de fusta enorme que s’obria de bat a bat per deixar entrar el carro i les mules al capvespre. Aquesta portalada, tenia una altre porta més petita per on entravem les persones, quan la gran estaba tancada. Sempre em va cridar l’atenció que la porta petita sempre tenia posada la clau al pany, però per la banda que donava al carrer.  A continuació venia la cuina, el lloc principal de la casa on es feia la vida diaria, A continuació venia el pati amb la quadra al fons, les gabies per els conills i les gallines, els porcs, el cavall i el lloc on dormien els gossos que el tio Batiste tenia entrenats per anar a caçar.

En una de les parets de la cuina hi havia una cortina de tela de sac, que tapava una porteta que donava a una escala estreta i amb esglaons desiguals que s’enroscaven amunt fins arribar a un replà que donava a les habitacions. Les escales seguien amunt, però aquell indret el tenia prohibit. No hi arribava la llum i mai podia saber que hi havia al final de l’escala.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 24

Obrint portes

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció, Monográfics 2 Comentaris »

portesQuan era petita, un home molt saberut, hem va dir: la felicitat i tot el que desitges a la vida ho trobaràs si t’atreveixes a obrir portes. N’hi ha moltes: la de la felicitat, la de l’amistat, la de la tendresa, la de la sexualitat… Jo el vaig escoltar atentament i me’l vaig creure.

Seguint el camí de la vida vaig trobar una porta amb un cartell que deia: Felicitat. Amb molta emoció la vaig obrir però a l’ entrar, la porta va girar i altre cop em vaig trobar a l’entrada. Per molts cops que ho intentés, la porta girava i sempre anava a parar a fora. No hi havia trobat res, en aquella porta, només desconcert.

Després de caminar una bona estona, a pocs metres d’on estava hi veié una altra porta. El seu cartell hi deia Amor. Les meves cames van córrer lleugeres pensant que darrera la porta hi trobaria la meva mitja taronja, amb qui seguir fent camí, però la porta també era giratòria així que em vaig trobar altre cop al punt d’entrada, sense haver trobat l’amor que tant necessitava.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 22

La Felicidad

Escrit per Angeles Bosch Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

portesLa felicidad. Pufff… ¿Dónde la puedo encontrar, qué puerta abrir y en qué sentido; hacia adentro o hacia fuera? ¿Qué buscan mis ojos, qué busca mi corazón?, ¿una mirada limpia, una palabra, un abrazo? Sí; muchas veces he abierto esa puerta llamada del amor buscando todo eso y mucho más. He buscado reconocimiento, dinero, compañía, ternura, comprensión, pero si no lo encuentras o peor; si en el momento que lo necesitas no te lo dan ¿qué ocurre, son los otros los que me impiden ser feliz? ¿Por qué necesito su aprobación? ¿Dónde está la clave de la felicidad? ¿Por qué espero que los demás llenen mi vacío para ser feliz?

Hoy llueve. Una suave lluvia que invita a quedarte en casa por aburrimiento, a estar en silencio, a amargarte y regodearte en tu soledad.

Después de un buen rato absorta y atascada en un laberinto lleno de puertas, he decidido abrir una que no tiene nombre pero la manivela brillante, que es la que ha llamado mi atención me obliga a abrir hacia dentro y bajar muy despacito, a tientas, escalón tras escalón al sótano de mi propia casa y allí en un rincón he visto mi corazón ¡mi propio corazón al que podía observar como un espectador! Sus acelerados latidos poco a poco se han ido suavizando rítmicamente, hasta convertirse en un suave monólogo instándome a prestarle atención como atraída por una fuerza superior, similar a un canto de sirena. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 20

La porta de la felicidad

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

imagesCAPHP3CSAvui m’agradaria explicar-vos un secret. Fa molt de temps, just quan feia divuit anys, vaig descobrir la porta de la felicitat. Tot i que segurament no em creureu, és veritat, la porta existeix, jo la vaig tocar, de fet vaig estar a punt de traspassar-.la, però en va faltar decisió i he passat la resta de la meva vida somiant arribar a l’altre costat.

Fora una tarda d’estiu, quan havia anat a passejar per la platja acompanyada pel meu xicot. Una suau brisa ens despentinava els cabells, els nostres peus descalços es deixaven acaronar per l’aigua, jugant amb el seu constant vaivé; la joia ens omplia els cors d’esperança.

Van decidir pujar fins al penya-segat que s’aixecava sobre el mar, seguin el camí que ascendia ondulant entre joncs i cactus. En arribar a dalt descobrim envoltada de pins una cabanya, la seva porta entornada ens invitava a entrar. En Joan, decidit, agafant-me la mà, en va convidar a seguir-lo, però jo atemorida em vaig quedar allà plantada, mirant-la amb ansietat i sense atrevir-me a donar el pas.

Llavors vaig sentir com em parlava: LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 18

La puerta

Escrit per Magui Turnes Arxivat a: Literatura i Ficció 6 Comentaris »

UNA PUERTA

Abre la puerta cerrada

dejala abierta a la vida

libera de la condena a esa vida vacía

 

puerta de madre vagina, puerta de vida

en el crematorio de muerte, puerta cerrada que olvida

estamos de paso en la vida

 

abrir y cerrar puertas al amor, de entrada y salida

cerrada a cal y canto de pecado, de pasión,

de bacanal y de orgia LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 16

images0Entre moltes altres coses he après que la vida ens posa portes de tota mena al llarg del camí. M’he adonat que aquestes portes són diferents per a cadascú i per això conformen una extensa varietat de mides i colors. N’hi ha de gruixudes, primes, grans, petites, amples, estretes  i fins i tot de molt estretes. Algunes són obertes o mig obertes, altres són tancades amb pany i clau i d’altres es troben ajustades i prou.

Recordo que jo nomès era una nena de pocs anys quan em vaig adonar per primer cop que hi havia una porta amb forrellat que em barrava el pas.  La percepció que jo tenia d’aquest fet era motivada per la contundent i fosca alçada d’una muntanya, la del Tibidabo. Per a mi era com una gran i potent porta tancada. Fins allà podia arribar la meva visió i també el meu coneixement, però jo no en tenia prou, em delia per saber què hi havia a l’altre costat. Només podia fer una cosa, imaginar que es tractava d’un paisatge esplèndid i ple de meravelles, just com els que mostraven els contes de fades de l’època, amb animalets i prínceps inclosos. Em vaig dir que quan fos gran viatjaria  per tot món . El que llavors no sabia és que desprès d’aquesta porta en vindrien força més.

Després d’aquest fet innocent, he anat trobant al llarg dels anys diferents models de portes, algunes d’elles molt atraients i sugeridores, però amb uns continguts que no m’interessaven gens. Davant d’altres he dubtat un temps perquè resultaven molt feixugues d’obrir però, a la fi, el voler descobrir què hi havia al seu darrera m’ha empès a tenir coratge, seguir endevant i no defallir. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress