feb 27

índice50Es comenta que en un temps passat, i en un  indret incert de l’Aitxuri, la muntanya més alta del país vasc, va existir una gran diversitat d’éssers força estranys, que vivien amagats en obscurs amagatalls, ben protegits  per espessos i espinosos boscos.

Entre tots aquelles éssers, alguns d’ells veritablement lletjos i fins i tot monstruosos, hi havia una criatura de dolça aparenca i rostre bellíssim que cada dia, just a mitja nit, es dirigia vers una font propera per emmirallar-se en les seves cristal·lines aigües i pentinar els seus  abundosos i llargs cabells daurats.

La nostra protagonista pertanyia a l’estirp de les Làmies i, igual que  totes elles, lluïa un cos cimbrejant i esbelt com un jonc. Es pot dir que hauria  passat ben bé per una fada si els seus peus deformats, semblants als d’un ànec, no delatessin  la seva veritable condició.

El cas és que no entrava en els plans d’aquella Làmia passar la resta dels seus dies a l’ombra de la nit. Ella desitjava contemplar els boscos i els rius amb la plena lluïssor del sol, sense haver de patir constantment la por a ser  condemnada si la sorprenien les primeres llums de l’alba. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 24

El Tió de Nadal

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

cagatioUn diumenge de tardor, passejava amb els amics per un camí d’un bosc que anava seguint el curs d’un rierol. El dia era esplèndid,i esperonava els sentits, amb l’escalfor del sol, el soroll de l’aigua i una gran varietat de colors que anaven des de el verd al vermell passant pel groc, marró i taronja segons la personalitat de cada arbre. Si estava tan bé que varem seure al peu d’un arbre a fer un mos mentre gaudíem d’aquells pau

Mentre notàvem aquell solet tan agradable, de sobte, sentirem uns gemecs. Després de mirar per tot arreu, a sota d’un munt de fulles d’un castanyer i trobarem un vell i gros tronc. En veure gemegar un tronc no ens ho podíem creure.

  • Com potser que ploris?
  • Ah! Digué el tronc, a sobre d’adults, no saben res, ni tan sol la mitologia del seu país. I mirant-nos amb ulls tristos, ens digué:
  • Ara, si podeu estar calladets una estona, us explicaré la meva història.

Quan acaba la tardor i comença el fred, arriba el solstici d’hivern. Fa molt, molt de temps jo només era un tronc que servia per cremar a les llars de les cases i el meu objectiu era obsequiar els seus habitants. Primer, quan estava encès a la llar, els obsequiava amb llum i escalfor, després hi vaig afegir torrons, neules i llaminadures i últimament inclús petites joguines LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 22

El Trasgo

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 6 Comentaris »

TrasguVerano del 72. Mis padres me han dado permiso para ir de vacaciones con mi prima Gloria a Galicia. Iremos en tren y luego allí nos moveremos en autoestop, para que nos alcance el presupuesto tan ajustado que tenemos. Dormiremos en albergues juveniles y comeremos a base de bocatas. Quizás algún dia nos llegue para comer en alguna fonda.

Ya hemos llegado. Estamos en Cambados, en un albergue. Hemos conocido a dos chicos muy majos de Burgos. Son profesores y están con un grupo de alumnos en unos campeonatos infantiles de fútbol. Nos han invitado a salir esta noche para visitar el pueblo y tomar unas sidras.

En la tasca del pueblo hemos conocido a un señor muy mayor que contaba historias a quien quisiera escuchar, por unas cuantas pesetas. Me he acercado y sentada cerca de la lumbre me he dejado llevar por su relato.

Ha empezado explicando lo que es un trasgo. Parece ser que se trata de un ser mitológico propio de la mitología clásica gallega, aunque también está presente en la tradición de muchas culturas del norte de España, como pueden ser la asturiana, la castellana o la cántabra. En algunos lugares de Europa se le conoce como gnomo. Vive en el hogar y tiene un carácter travieso e inquieto. Se le representa como un hombre pequeño y cojo de la pierna derecha, con la piel morena y vestido de rojo y tocado de un gorro picudo también rojo. Parece ser que tiene un agujero, en la mano izquierda. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 22

La hadas-preciosas-15393Campaneta se sentia feliç, ja havien quedat enrera aquells llunyans dies que l’havien dut a mostrar un caràcter ofès i rabiüt a Piter Pan perquè ell havia escollit la companyia de Wendy. No sabia ni l’importava ja saber si Piter era encara a l’illa de “Nunca Jamás”, visquent amb d’altres companys un sens fi d’aventures darrera d’uns obsessius i malgirbats pirates, o bé havia decidit tornar al seu veritable país i compartir amb la Wendy la resta dels seus dies, encara que això li suposés haver de créixer i madurar en tots els aspectes. Aquesta missió  ja no li pertanyia a ella.

Estava molt clar que, en aquest cas, l’inexperiència de la Campaneta l’havia dut a extralimitar-se en les seves funcions, però a la fí  havia après que la missió de les fades era acompanyar i protegir els més menuts, no dirigir els seus camins, i en acomplir aquesta regla dedicava ara tota la seva atenció.

Per fi era arribat ja el moment que la Campaneta havia esperat amb gran il.lusió. La reina Mab li donava permís per accedir a unes ales superiors. El moment escollit per celebrar la festa d’aquest esdeveniment prometia ser molt lluïda. Va ser en una clara nit en què la lluna plena mostrava la seva esplèndida rodonesa quan, de la part més amagada del bosc, es va sentir una fregadissa frenètica acompanyada del rumoreig d’unes veus apagades.

Sota una esplèndida morera els cucs de seda feia estona que filaven delerosos sens parar perquè les fades teixidores disposessin del fil encomanat. Dins el llac, les fades d’aigua collien nenúfars per confeccionar  corones trenades amb cintes de colors i les cuques de llum s’afanyaven a prendre posicions al voltant del magnífic teix mil·lenari. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 22

La tertulia de las brujas

Escrit per Angeles Bosch Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

 

imagesHabía una vez, hace miles de años, cuando empezaron a existir las brujas, una isla deshabitada, muy pequeñita, al norte de un gran país.  Los árboles que poblaban el bosque eran tan frondosos, que cuando los pájaros cantaban, el sonido bailaba alegremente en el aire, como si estuviese protegido bajo una hermosa cúpula de seda.

A las cinco brujas que llegaron desde muy lejos en esta primera inspección del lugar, les encantó pero debían resolver un problema: En el encuentro mundial que se proponían celebrar, no todas las brujas sabían desplazarse de un lugar a otro sin ser vistas, porque eran novatas, Pero claro, era muy importante pasar desapercibidas ante  los habitantes de las otras islas pues, si las descubrían, no gozarían de la tranquilidad necesaria para debatir todos los temas que aportaría la grandísima familia brujeril.

Urgía encontrar una fórmula mágica para solucionar el desplazamiento.

Llevaban un buen rato buscando el lugar más apropiado, cuando descubrieron una explanada protegida por los grandiosos árboles. Eran tan grandes que parecía que todas las ramas se buscaban para unirse. Como cuando ellas unían sus cabezas inclinadas hacia el suelo, y entrelazaban sus brazos, para hablar de sus secretos y que ningún brujopirujo avispado se enterase.

Muy contentas por el hallazgo, decidieron sentarse en círculo, como en los grandes acontecimientos y así tranquilamente, ver de qué forma resolverían el traslado de sus compañeras.   LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 22

ondinaSe levanta de madrugada. Se enfunda en su peto de neopreno color verde y sus botas de agua. Baja las escaleras despacio, con sigilo intentando evitar el crujido de sus pisadas en el suelo de madera. Después de apurar un vaso de leche, coge la vieja caña que el abuelo Pedro le regaló y sale camino del embarcadero del lago. Allí le espera “Luna”, la barca que su padre le dejó en herencia antes de morir, es una embarcación pequeña y algo anticuada, pero Tomás la cuida y la mima como si se tratara del objeto mas valioso que jamás hubiera tenido.

Saca de su bolsa la plomada que usa junto con la lombriz, su señuelo preferido; “Carnada fresca o viva, Un anzuelo pequeño pesca más que uno grande.; Si el anzuelo es muy grande no va a caber en la boca del pez”. Los consejos del abuelo se agolpan en su cabeza. Rema despacio en su bote, consiguiendo así engañar con facilidad a salmones y sardinas de agua dulce, sus preferidas. En poco tiempo llena el cesto.

Antes de regresar a casa, mira a su alrededor, siempre tiene la sensación de que alguien le observa. Cuando era pequeño su madre le explicó una historia que nunca olvidaría. “El Lago era una pequeña y preciosa aldea, sus habitantes eran todos pescadores, a excepción de dos, hombre y mujer que ni tan sólo tenían barca para salir a pescar. Solo su humilde casucha un poco apartada de las demás en una de las alturas próximas. Cierto día apareció por allí, una mujer de aspecto descuidado cubierta de harapos, y pidió alojamiento donde le pareció que había más abundancia, pero el dueño de la casa, llamándole vagabunda y pícara despreciable, le respondió que procurase trabajar si quería comer. Intentó llamar a otras puertas pero siempre le daban la misma respuesta. Resignada prosiguió su camino hasta que llegó a la casucha. Aquella buena gente le dio de comer, después se acostó sobre unas pajas cerca del rescoldo del hogar y se durmió. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 22

imagesEn alguns llocs hi ha històries que estan tan arrelades que ja formen part de la cultura popular de molts pobles. A Espanya -i de manera especial entre la gent camperola d’Astúries, Cantàbria i Galícia, que ja fa bastants anys vivien en ple contacte amb una natura gairebé verge- hi havia la creença que, a l’interior més profund dels boscos, existien una gran varietat d’éssers màgics diminuts que s’amagaven sota les arrels d’alguns arbres.

Tot i així, en alguns països, encara avui en dia hi ha gent que està convençuda de l’èxistència real d’aquestes criatures. Concretament en el plànol de carrers i places de la ciutat portuària de Hafnarfjördur, a Islàndia, també hi figuren assenyalats alguns  dels llocs on es creu que habiten les més de vint varietats de petits éssers, entre els que es troben quatre tipus de follets i tota mena d’elfs.

A Islàndia ningú s´estranya que a l’hora de construir noves cases o fer una carretera es tingui en compte el “poble amagat”, una situació que realment sorprèn si ho comparem amb el nostre país. És difícil d’imaginar aquí el desviament d’una autovia o un traçat ferroviari perquè en algun lloc del recorregut viuen Blancaneus i els set nans. També és impensable perquè ja no ens queda ni un pam de natura verge ni som en un lloc on es respecti la tranquil·litat dels altres. La tala masiva d’arbres i la plaga d’incendis forestals provocats han foragitat els últims que quedaven. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress