abr 22

NOVIEMBRE 147-Amunt dormilegues!, cridà suaument la mare mentre aixecava la persiana de la finestra.

Un raig tebi de sol anà pujant per les cares del Dídac i l’Agnès tot fent que quedessin enlluernats per aquella meravellosa llum.

-Ràpid, vestiu-vos i veniu a esmorzar. És Sant Jordi i anirem a passejar.

I dit i fet, un cop les panxetes plenes, , els nens sortiren al carrer amb els seus pares.

-Ara anirem cap el Passeig de Gràcia, digué el pare. Comprarem llibres per tots i a les senyores, la mare i l’Agnès, els hi regalarem una rosa.

-Pare, digué el Dídac, les roses també agraden als nois i aquest any jo també vull que me’n regalis una. La necessito.

- No sé perquè la vols, digué el pare, però te la compraré perquè de les flors en podem fruir tots. Són boniques i quan no són d’hivernacle, la seva fragància és exquisida. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 22

Un libro y una rosa

Escrit per Magui Turnes Arxivat a: Literatura i Ficció 8 Comentaris »

image

Ni soldado ni caballero

ni princesa ni dragón

No se necesitan espadas

para celebrar el amor

Un libro y una flor

la libertad, escrita con palabras

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 22

Aquel 23 de abril

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Literatura i Ficció 8 Comentaris »

keniaAmanece a orillas del lago Naivasha (Kenia), los rayos del sol perturban la tranquila placidez de sus aguas con mil destellos dorados, realzando el colorido malva del tapiz de jacintos acuáticos que cubre su superficie. Bordeando ese lugar mágico gigantescas acacias amarillas y papiros de esbeltas siluetas se elevan hacia el intenso azul del cielo africano.

A pocos metros, rompiendo la armonía del paisaje, el mar de plástico de los invernaderos deja entrever la sinfonía multicolor de rosas, lirios y claveles, a los que dedican su vida miles de mujeres. Son flores de piel negra, trabajando de sol a sol para conseguir rosas de tallo largo, sin espinas, con apretadas corolas color rojo aterciopelado, de una belleza casi idéntica, pero sin aroma.

El ejercito de trabajadoras avanza ligero desde los poblados de barracas que rodean las plantaciones, deben de llegar puntuales a la faena y obedecer sin rechistar las ordenes del patrón. Han aprendido a ser humildes y dóciles, si no quieren ser despidas por cualquier motivo, saben bien que su sueldo es el sostén de la familia. Entre ellas caminan Evolet y su hija Yaretzi dispuestas para un duro día de trabajo. Hay que cortar las rosas, prepararlas para seducir vistiéndolas de papel celofán, adornadas por un lazo pintado con los colores de una bandera solo les falta un toque de perfume. Después deben empaquetarlas con especial cuidado para ser transportadas al aeropuerto de Nairobi. Desde allí, cuatro horas más tarde, llegaran a su punto de destino, Cataluña. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 23

El drac petrificat

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

Drac Casa BatllóSabeu perquè al Passeig de Gracia només hi ha edificis singulars ocupats per oficines, bancs i botigues d’alt  estanding?. Diuen que no és un barri molt recomanable per viure, ni per passejar a la nit, ni per iure en família amb criatures que trepitgin el carrer a segons quines hores del vespre. A partir de las sis de la tarda, la vida va desapareixent. Tanquen els cinemes, les botigues, els restaurants, les oficines…

 Vaig arribar a la “ciutat comtal” des de el meu petit llogaret, per ocupar un lloc d’administratiu en una entitat d’assegurances. No podia imaginar-me en cap moment, trobar-me un fet com el que em varem narrar. I es que veritablement els dracs existeixen. Jo l’he vist.

 Al principi no volia creure les històries que s’explicaven a cau d’orella. Primer només eren una serie de insinuacions, després les converses es van anar ampliant i vaig anar coneixent de mica en mica tots els detalls.

 Primer creia que es tractava d’una broma entre companys de feina per prendre’m el pel, per ser el nouvingut a les oficines del Passeig de Gràcia, just davant la Casa Batlló. Fins que un dia els companys em van proposar una aposta. Si realment no creia en les històries que dia a dia no es cansaven de repetir-me, l’única solució és que jo accedís a passar una nit sencera a les oficines. D’aquesta manera podria comprovar per mi mateix si m’estaven prenent el pel o si totes aquelles històries eren certes. No se perquè, però vaig accedir. Estava convençut que tot formava part d’una gran broma. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 23

 Dragon EsmeraldaEn un país molt llunyà, al mig d’un frondós bosc, hi havia una cova o hi vivia tranquil·lament un gegantesc drac. El seu aspecte era magnífic: Tenia una alçada de tres pisos i la seva pell era verdosa amb diferents tonalitats, la seva enorme boca ensenyava una esgarrifosa filera de dents molt punxegudes que per mantenir-les en bon estat, el feia rossegar troncs tot el dia. Es dedicava a conrear les verdures d’un petit hortet i cuidava d’unes poques gallines que li proporcionaven ous, única proteïna de la que s’alimentava.

A dalt d’un turó, per sobre d’un poblet, hi havia un palau habitat pel rei i la seva filla Emersenda.

El rei com que no teia mai res a fer perquè vivia a costa del treball i dels impostos que pagaven els vilatans , coneixent l’existència del drac, com que li agradava molt anar de cacera, va decidir convocar a tots els homes fornits del poble per anar a caçar-lo. Com excusa va dir als vilatans que el drac es volia cruspir a la princesa Emersenda.

La princesa era una noia molt com cal: llesta, feminista i sempre avorrida perquè el seu pare mai li deixava fer res interessant i així que va escoltar la notícia, va decidir que havia de desfer tota aquella ximpleria. Intentà convèncer al seu pare, però aquest, estava massa avorrit per cancel·lar la cacera, així que l’Emersenda va decidir aturar-ho ella mateixa. Va anar cap el bosc per parlar amb el drac i se’l va trobar collint patates. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress