abr 23

El drac petrificat

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

Drac Casa BatllóSabeu perquè al Passeig de Gracia només hi ha edificis singulars ocupats per oficines, bancs i botigues d’alt  estanding?. Diuen que no és un barri molt recomanable per viure, ni per passejar a la nit, ni per iure en família amb criatures que trepitgin el carrer a segons quines hores del vespre. A partir de las sis de la tarda, la vida va desapareixent. Tanquen els cinemes, les botigues, els restaurants, les oficines…

 Vaig arribar a la “ciutat comtal” des de el meu petit llogaret, per ocupar un lloc d’administratiu en una entitat d’assegurances. No podia imaginar-me en cap moment, trobar-me un fet com el que em varem narrar. I es que veritablement els dracs existeixen. Jo l’he vist.

 Al principi no volia creure les històries que s’explicaven a cau d’orella. Primer només eren una serie de insinuacions, després les converses es van anar ampliant i vaig anar coneixent de mica en mica tots els detalls.

 Primer creia que es tractava d’una broma entre companys de feina per prendre’m el pel, per ser el nouvingut a les oficines del Passeig de Gràcia, just davant la Casa Batlló. Fins que un dia els companys em van proposar una aposta. Si realment no creia en les històries que dia a dia no es cansaven de repetir-me, l’única solució és que jo accedís a passar una nit sencera a les oficines. D’aquesta manera podria comprovar per mi mateix si m’estaven prenent el pel o si totes aquelles històries eren certes. No se perquè, però vaig accedir. Estava convençut que tot formava part d’una gran broma. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 23

 Dragon EsmeraldaEn un país molt llunyà, al mig d’un frondós bosc, hi havia una cova o hi vivia tranquil·lament un gegantesc drac. El seu aspecte era magnífic: Tenia una alçada de tres pisos i la seva pell era verdosa amb diferents tonalitats, la seva enorme boca ensenyava una esgarrifosa filera de dents molt punxegudes que per mantenir-les en bon estat, el feia rossegar troncs tot el dia. Es dedicava a conrear les verdures d’un petit hortet i cuidava d’unes poques gallines que li proporcionaven ous, única proteïna de la que s’alimentava.

A dalt d’un turó, per sobre d’un poblet, hi havia un palau habitat pel rei i la seva filla Emersenda.

El rei com que no teia mai res a fer perquè vivia a costa del treball i dels impostos que pagaven els vilatans , coneixent l’existència del drac, com que li agradava molt anar de cacera, va decidir convocar a tots els homes fornits del poble per anar a caçar-lo. Com excusa va dir als vilatans que el drac es volia cruspir a la princesa Emersenda.

La princesa era una noia molt com cal: llesta, feminista i sempre avorrida perquè el seu pare mai li deixava fer res interessant i així que va escoltar la notícia, va decidir que havia de desfer tota aquella ximpleria. Intentà convèncer al seu pare, però aquest, estava massa avorrit per cancel·lar la cacera, així que l’Emersenda va decidir aturar-ho ella mateixa. Va anar cap el bosc per parlar amb el drac i se’l va trobar collint patates. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress