mar 21

Querido hijo

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

Estos dibujos muestran por qué la guerra no tiene que ser parte de nuestra  vida diaria

QUERIDO HIJO

Vuelve a casa.

Ven y deja las armas.

Sólo la paz labra el camino.

Yo tedi el alma y la vida.

No la pierdas por nada.

A

Ninguna guerra,

ninguna causa,

ningún político acomodado

y con buenas palabras.

Ninguna religión mal

entendida

¿nada! vale una vida.

A

Vuelve hijo mío,

vuelve a casa sin armas.

ANGELA

Etiquetes:
gen 25

AlzinaPlaDeConill-4-1024x788 Alzina singular

TEMA: escriu sobre un arbre situat entre ruïnes

Reconec que m’agrada perdrem per diferents llocs de la meva ciutat i caminar sense rumb per indrets que són lluny del barri on visc. Descobrir nous indrets amb l’entramat dels seus carrers, places i racons ho visc amb l’ànim d’emprendre tota una aventura.

Així i tot aquest cop he decidit no allunyar-me massa. El fred i la grisor matinal d’aquest diumenge ha motivat que dirigís les meves passes cap als carrers que conformen la part més antiga i extrema de la Vila d’Horta, uns espais que m’atrauen de manera especial. Aquí m’he sentit a gust i a raser del vent, protegida pel traçat dels seus carrerons.

Ha estat tot passejant ben d’hora per aquestes emmandrides calçades de botigues i finestres tancades quan més m’he fixat en els interessants detalls que perseveren en les façanes d’algunes de les cases i en les baranes de ferro forjat dels vells balcons. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 23

poema-joana-raspall ELS LLIBRES SANT JORDI

Etiquetes:
mar 15

Parlem de sabales

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Articles d'Opinió Cap comentari »
Monumento de los zapatos de Budapest

Monumento de los zapatos de Budapest

En diem sabatilles a aquests objectes que ens posem als peus per caminar, així que ens aixequem del llit. Són objectes que ens protegeixen de la fredor del terra i també eviten que ens fem mal amb alguna d’aquelles sorretes punxadisses que portem a casa enganxades a les soles de les sabates, quan tornem del carrer.

Sabatilles… em pregunto que ves a saber d’on li ve aquest nom tan bonic però, sigui com sigui, és una paraula que m’agrada pronunciar, és suau i tendra i em du cap a una recorrent fantasia plena de màgia i misteri.

Així mateix, si parlem de sabates, botes i botins, avui dia no cal patir. Hi ha un fotimer de models, formes, colors i qualitats on poder escollir segons sigui el poder adquisitiu de cadascú., i pel que fa al tema de l’esport, l’adaptació per a cadascun d’ells ofereix infinites possibilitats. Una altra cosa són les circumstàncies que aconsellen acudir a algun centre ortopèdic quan els peus pateixen una problemàtica delicada. Llavors cal deixar de banda els gustos particulars i acceptar el que més convé si es vol caminar sense sofrir. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 23

La Navidad de 2020

Escrit per Angeles Bosch Arxivat a: Cabories i altres reflexions 1 Comentari »

mascarillaCuando este escrito salga en Blogueres, lo que deseaba compartir con aquellas personas que lo lean, es posible que esté fuera de contexto pero no fuera de nuestras mentes. Asumiendo que soy muy rápida para tomar unas decisiones y muy lenta para otras, me consuela pensar que dispongo de este espacio en el que compartir “mis cabòries” con quienes tengan la inquietud de ver el mundo con otra mirada.

Este año es muy especial pues a la mínima atención que pongamos, ya sea escuchando conversaciones fortuitas en alguna terraza mientras tomamos un café, o en los mensajes que con frecuencia intercambiamos con nuestros contactos por Whats-App, generalmente o hacemos bromas con las disposiciones sanitario-políticas o el desánimo se transmite rápidamente al ver alterados nuestros hábitos de encuentro familiares; encuentros rotativos de toda la familia, elaboración de exquisitos menús buscados por internet para sorprender a todos…,y quizá también olvidar que no podremos pedirle a la yaya o a la tia-abuela que por favor nos haga los canelones de siempre ¡y muchos! Que si sobran ya nos los repartiremos. Pero han muerto.

También dábamos por hecho que nos queremos, que los pequeños roces entre unos y otros se pueden evaporar con un brindis de buen cava, con un fuerte abrazo, con una sonrisa, una guitarra, pandereta, y si hay abuelos mayores rasgando la botella de cristal con un cubierto. Y todos acompañando a toda voz, aunque desentonemos, los clásicos villancicos. ¡Qué recuerdos tan bonitos! Es cierto, que este año recordamos el pasado con añoranza. Las grandes familias que unían tres mesas para compartir un momento tan especial han de cambiar radicalmente la forma. Ahora nos dividiremos en burbujas, no deberíamos cantar, aunque haga frío es conveniente abrir alguna ventana, si es la Nochevieja y teníamos costumbre de celebrarlo tomando las uvas en los puntos clave de nuestras ciudades, este año no se puede celebrar por el riesgo de contagios que ya sabemos la gravedad…Y la cabalgata de Reyes que con tanta ilusión disfrutaban los pequeños cogiendo caramelos, entregando su carta a los pajes, también cambiará. ¡Maldito COVID 19 que de forma tan drástica nos ha alterado la vida!

Así pensaba yo en algunos momentos bajos hasta que un día en el metro… LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 17

si

Me gusta leer. Hasta tal extremo que hay temporadas que leo dos o tres libros a la vez, y no solo eso, sino que tengo horarios adecuados para cada uno, debido quizá a mi particular funcionamiento cerebral, y vario mi elección si voy en tren a un viaje largo, para la noche, la mañana, el atardecer… casi siempre ganan terreno a la TV. Hoy he terminado uno muy diferente a los leídos anteriormente e incluso llegué a pensar que fue un error comprarlo: “Resurrecciones” del Dr. Sam Parnia, director del proyecto AWARE, donde explica después de una profunda investigación científica, la diferencia entre experiencias cercanas a la muerte y experiencias de muerte real.

Hubo un momento en que la lectura resultaba tan diferente a mis expectativas que di un salto de varias páginas, pero no lo dejé, eso no entra en mis planes cuando empiezo un libro. Poco a poco iba comprendiendo lo que el autor quería hacerme descubrir y vislumbrar; un avance tan importante en la investigación médica que, como dice la portada: “es la ciencia que está borrando la frontera entre la vida y la muerte”

Zambullida de pleno en la lectura y tomando nota de dudas y certezas, necesité repasar apuntes, o mejor dicho, coger uno de los libros anteriormente leído, que  en este caso era “La danza de los Maestros de Wu Li” de Gary Zukav, y encontré lo que buscaba pues allá donde leo, por poco espacio que haya, escribo lo que opino, lo que no entiendo, y muchas veces lo que me impacta y hace inmensamente feliz.

Al terminar de leer “Resurrecciones” y sin darme tiempo a dejar escapar una certeza que me invade, sin pretender que alguien la comparta, la he plasmado en la media página que quedaba libre al terminar el capítulo, y que ahora transcribo sabiéndome muy ingenua pero libre para expresar lo que siento. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 23

Dones

 

Cada any, amb motiu del 25 de novembre, Dia internacional contra la Violència de Gènere, la Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis consensuen un manifest per commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.

Enguany es posen en relleu les violències sexuals advertint que una agressió sexual a una dona “no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llança un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones”.

Per la qual cosa, el document fa una crida a seguir treballant conjuntament i coordinadament amb la implicació de totes les administracions i agents socials per erradicar totes les violències masclistes i reparar les supervivents; destaca la lluita constant i incansable dels moviments feministes, i reconeix la força, el coratge i la valentia de les dones que es troben en una situació de violència masclista, les que l’han superada o les que han estat assassinades.

Una data per reivindicar i per recordar

El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la Violència de Gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981.

En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc.

Adela (‘Dedé’) Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

 

 

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress