gen 17

si

Me gusta leer. Hasta tal extremo que hay temporadas que leo dos o tres libros a la vez, y no solo eso, sino que tengo horarios adecuados para cada uno, debido quizá a mi particular funcionamiento cerebral, y vario mi elección si voy en tren a un viaje largo, para la noche, la mañana, el atardecer… casi siempre ganan terreno a la TV. Hoy he terminado uno muy diferente a los leídos anteriormente e incluso llegué a pensar que fue un error comprarlo: “Resurrecciones” del Dr. Sam Parnia, director del proyecto AWARE, donde explica después de una profunda investigación científica, la diferencia entre experiencias cercanas a la muerte y experiencias de muerte real.

Hubo un momento en que la lectura resultaba tan diferente a mis expectativas que di un salto de varias páginas, pero no lo dejé, eso no entra en mis planes cuando empiezo un libro. Poco a poco iba comprendiendo lo que el autor quería hacerme descubrir y vislumbrar; un avance tan importante en la investigación médica que, como dice la portada: “es la ciencia que está borrando la frontera entre la vida y la muerte”

Zambullida de pleno en la lectura y tomando nota de dudas y certezas, necesité repasar apuntes, o mejor dicho, coger uno de los libros anteriormente leído, que  en este caso era “La danza de los Maestros de Wu Li” de Gary Zukav, y encontré lo que buscaba pues allá donde leo, por poco espacio que haya, escribo lo que opino, lo que no entiendo, y muchas veces lo que me impacta y hace inmensamente feliz.

Al terminar de leer “Resurrecciones” y sin darme tiempo a dejar escapar una certeza que me invade, sin pretender que alguien la comparta, la he plasmado en la media página que quedaba libre al terminar el capítulo, y que ahora transcribo sabiéndome muy ingenua pero libre para expresar lo que siento. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 23

Dones

 

Cada any, amb motiu del 25 de novembre, Dia internacional contra la Violència de Gènere, la Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis consensuen un manifest per commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.

Enguany es posen en relleu les violències sexuals advertint que una agressió sexual a una dona “no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llança un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones”.

Per la qual cosa, el document fa una crida a seguir treballant conjuntament i coordinadament amb la implicació de totes les administracions i agents socials per erradicar totes les violències masclistes i reparar les supervivents; destaca la lluita constant i incansable dels moviments feministes, i reconeix la força, el coratge i la valentia de les dones que es troben en una situació de violència masclista, les que l’han superada o les que han estat assassinades.

Una data per reivindicar i per recordar

El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la Violència de Gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981.

En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc.

Adela (‘Dedé’) Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

 

 

Etiquetes:
nov 21

maltrato

 Et vaig veure de lluny i em vas agradar…

El vent de mica en mica t’apropava.

Com un núvol suau em vas embolcallar.

Fugia de la teva empenta però m’arrossegaves.

Fins que la teva força em va atrapar…

Tant contundent i dominant que em vas anul·lar.

Vas trencar els meus somnis.

Em vas ficar en un món petit, reduït, empobrit…

Amb privacions…negacions continuades…

Caminant sense esma, avorrida, angoixada.

Temps perdut, temps buit, temps sense vida…

Closa en un pou fosc sense sortida

Sóc jo el jonc que es doblega.

Que no té l’orgull de fer marxa enrere.

Fins que un dia el vent et va endur.

Portant-te ben lluny, d’on mai més tornaràs.

Però els costums deixen empremtes molt ben arrelades.

Continuo atordida, dolguda, callada…

I, malgrat la teva absència

Sento que encara em domines.

 

 

Joana Nevado.

Etiquetes:
nov 19

ROSALIA: A ningún hombre

Escrit per Blogueres Arxivat a: Dones, Videos Cap comentari »

 

A ningún hombre consiento
que dicte mi sentencia.
Sólo Dios puede juzgarme,
sólo a él debo obediencia.

Hasta que fuiste carcelero,
yo era tuya, compañero,
hasta que fuiste carcelero.

Voy a tatuarme en la piel
tu inicial porque es la mía,
pa’ acordarme para siempre
de lo que me hiciste un día,
de lo que me hiciste un día.

Voy a tatuarme en la piel
tu inicial porque es la mía,
pa’ acordarme para siempre
y recordarlo toda la vida,
de lo que me hiciste un día,
de lo que me hiciste un día.

Etiquetes:
oct 11

el turo de les creusAquest estiu he tingut la sort de poder fer un viatge de vuit dies visitant les ciutats bàltiques de Estònia, Letònia, Lituània i Helsinki.

Feia temps que em delia per conèixer aquest països i, ara que he acomplert aquest desig, puc dir que tot el que he vist ha superat les espectatives que hi tenia. Són països plens de contrastos, cada un amb particularitats diferents dins els seus idiomes i costums, a més de posseir un excel.lent patrimoni artístic i cultural molt ric i interessant.

La meva intenció ara no és descriure els llocs i tot allò que més m’ha agradat, perquè la llista és força llarga i necessito  temps suficient per poder-m’hi  dedicar amb detall,  però el que sí puc i vull comentar és el meu sentiment davant el panorama que vaig veure en un indret anomenat “El Turó de les Creus”. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 20

pobreçaEs pot fugir de les mirades?

No tenia cap remei. Ni aquell dia ni cap altra, no podia fugir dels ulls de la gent, no podia fugir de les seves mirades.

Ni aquelles infinites mirades, que ens trobem un dia si i un altre també, al peu de tantes escales. A la porta dels magatzems, mirades que ens semblen totes iguals, ombres encongides, ocupant el mateix espai, com si fos un lema après: ‘no fer nosa, no acaparar espai, no molestar.”

No molestar per res del món aquells que, en un moment determinat, et poden, d’una manera rutinària, llençar-te alguna moneda.

Aquells que en un moment determinat et poden mirar a la cara. Aquells que moltes vegades procuren, precisament no mirar-te-la, per escapar del mal, que aquella mirada els pot fer si s’instal·la en el seu cor. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 15

Temps de Nadal

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

 

images manos 3Nadal, temps de celebració i joia, de repartir petons i abraçades, de desitjos de pau i armonia. Temps de retrobar vells amics, de fer regals i compartir taula amb la família. Temps de tornar a fer bullir l’olla grossa, preparar canalons i altres menges  delicioses. Temps d’escollir un bon vi i alçar la copa del cava i, com no pot ser d’altre manera, acabar l´atipamenta amb varietat de neules i torrons i una caixa de bombons.

És temps de tornar a construir un petit poble amb escorça d’alzina surera, molsa, branquillons, un pont i un riuet de  paper de plata.  No hi faltarà la representació d’un humil naixement del tot extraordinari,  envoltat de bestiar, gent pagesa, un parell d’àngels i tres Reis Mags vinguts de l’orient, tots ells a tocar d’un cel blau de paper cobert d’estrelles.

És temps de posar garlandes de llums en carrers i places. És temps de cantar cançons, recitar poemes i encendre  espelmes per els que ja no hi són. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress