jul 04
¿Por qué hay minutos que permanecen eternos en nuestra memoria? ¿Por qué hay horas y horas, años incluso que parecen un suspiro? Dicen que el tiempo es relativo y supongo que debe ser verdad.
La arena del tiempo cubre inexorable el camino de la vida y sólo estás aquí y ahora. No hay más que tú y la arena que ha enterrado tus días llenos de recuerdos.
Pero hay instantes, instantes fugaces, quizá, que son eternos, y aunque enterrados, quedan grabados a fuego y permanecen indelebles. Son instantes que dejan huella, que marcan una muesca en alguna parte de nuestro ser. Tiempos fugaces como el cometa que pasa veloz ante nuestros ojos pero que siempre recordamos y que nos ayudan a superar los malos tiempos.
Hoy, cuando ya he sobrepasado con creces el ecuador de mi vida, recuerdo tantas y tantas horas de relleno y que apenas existieron. Tiempo en barbecho –pensaba- que luego serviría para recoger la mejor de las cosechas. LLegiu-ne més »
Etiquetes: Sensibilització
jun 10
No patiu germanes, els desaprensius destructors del nostre reducte marítim no se’n sortiran tan feliços i contents com altres vegades. Aquest cop he pogut apropiar-me del ganivet d’un d’ells nuant-lo diverses vegades a les meves tiges més fortes, de manera que ja no l’ha pogut recuperar.
El millor de tot és que davant del seu neguit per tornar a agafar la seva arma letal he aconseguit fer un bon tall a la mà d’aquest usurpador d’algues, un tall que sense ser greu, trigarà uns quants dies a curar abans no es pugui tornar a capbussar dins del mar. Això donarà temps als nostres brots més tendres, els més cobejats especialment per les farmacèutiques, a créixer i escapar de morir trinxats dins un miserable robot per extreure’ls fins a l’última gota de suc.
Ja sé que la meva intervenció és ben insignificant i no va més enllà d’un fet puntual, però penseu un moment el que podríem aconseguir si estiguéssim d’acord en unir les nostres forces. Ens podríem convertir en un moviment mundial capaç de fer reflexionar tots aquells que creuen que emprant cremes amb els nostres components esborraran les arrugues de la seva pell. És inútil obviar que el pas del temps deixa petjada per molt que es capfiquin en voler-ho evitar. LLegiu-ne més »
Etiquetes: Sensibilització
mar 21

QUERIDO HIJO
Vuelve a casa.
Ven y deja las armas.
Sólo la paz labra el camino.
Yo tedi el alma y la vida.
No la pierdas por nada.
A
Ninguna guerra,
ninguna causa,
ningún político acomodado
y con buenas palabras.
Ninguna religión mal
entendida
¿nada! vale una vida.
A
Vuelve hijo mío,
vuelve a casa sin armas.
ANGELA
Etiquetes: Guerra • Poemes • Sensibilització • Societat
gen 25

TEMA: escriu sobre un arbre situat entre ruïnes
Reconec que m’agrada perdrem per diferents llocs de la meva ciutat i caminar sense rumb per indrets que són lluny del barri on visc. Descobrir nous indrets amb l’entramat dels seus carrers, places i racons ho visc amb l’ànim d’emprendre tota una aventura.
Així i tot aquest cop he decidit no allunyar-me massa. El fred i la grisor matinal d’aquest diumenge ha motivat que dirigís les meves passes cap als carrers que conformen la part més antiga i extrema de la Vila d’Horta, uns espais que m’atrauen de manera especial. Aquí m’he sentit a gust i a raser del vent, protegida pel traçat dels seus carrerons.
Ha estat tot passejant ben d’hora per aquestes emmandrides calçades de botigues i finestres tancades quan més m’he fixat en els interessants detalls que perseveren en les façanes d’algunes de les cases i en les baranes de ferro forjat dels vells balcons. LLegiu-ne més »
Etiquetes: Sensibilització • Societat
mar 15

Monumento de los zapatos de Budapest
En diem sabatilles a aquests objectes que ens posem als peus per caminar, així que ens aixequem del llit. Són objectes que ens protegeixen de la fredor del terra i també eviten que ens fem mal amb alguna d’aquelles sorretes punxadisses que portem a casa enganxades a les soles de les sabates, quan tornem del carrer.
Sabatilles… em pregunto que ves a saber d’on li ve aquest nom tan bonic però, sigui com sigui, és una paraula que m’agrada pronunciar, és suau i tendra i em du cap a una recorrent fantasia plena de màgia i misteri.
Així mateix, si parlem de sabates, botes i botins, avui dia no cal patir. Hi ha un fotimer de models, formes, colors i qualitats on poder escollir segons sigui el poder adquisitiu de cadascú., i pel que fa al tema de l’esport, l’adaptació per a cadascun d’ells ofereix infinites possibilitats. Una altra cosa són les circumstàncies que aconsellen acudir a algun centre ortopèdic quan els peus pateixen una problemàtica delicada. Llavors cal deixar de banda els gustos particulars i acceptar el que més convé si es vol caminar sense sofrir. LLegiu-ne més »
Etiquetes: Reptes • Sensibilització
des 23
Cuando este escrito salga en Blogueres, lo que deseaba compartir con aquellas personas que lo lean, es posible que esté fuera de contexto pero no fuera de nuestras mentes. Asumiendo que soy muy rápida para tomar unas decisiones y muy lenta para otras, me consuela pensar que dispongo de este espacio en el que compartir “mis cabòries” con quienes tengan la inquietud de ver el mundo con otra mirada.
Este año es muy especial pues a la mínima atención que pongamos, ya sea escuchando conversaciones fortuitas en alguna terraza mientras tomamos un café, o en los mensajes que con frecuencia intercambiamos con nuestros contactos por Whats-App, generalmente o hacemos bromas con las disposiciones sanitario-políticas o el desánimo se transmite rápidamente al ver alterados nuestros hábitos de encuentro familiares; encuentros rotativos de toda la familia, elaboración de exquisitos menús buscados por internet para sorprender a todos…,y quizá también olvidar que no podremos pedirle a la yaya o a la tia-abuela que por favor nos haga los canelones de siempre ¡y muchos! Que si sobran ya nos los repartiremos. Pero han muerto.
También dábamos por hecho que nos queremos, que los pequeños roces entre unos y otros se pueden evaporar con un brindis de buen cava, con un fuerte abrazo, con una sonrisa, una guitarra, pandereta, y si hay abuelos mayores rasgando la botella de cristal con un cubierto. Y todos acompañando a toda voz, aunque desentonemos, los clásicos villancicos. ¡Qué recuerdos tan bonitos! Es cierto, que este año recordamos el pasado con añoranza. Las grandes familias que unían tres mesas para compartir un momento tan especial han de cambiar radicalmente la forma. Ahora nos dividiremos en burbujas, no deberíamos cantar, aunque haga frío es conveniente abrir alguna ventana, si es la Nochevieja y teníamos costumbre de celebrarlo tomando las uvas en los puntos clave de nuestras ciudades, este año no se puede celebrar por el riesgo de contagios que ya sabemos la gravedad…Y la cabalgata de Reyes que con tanta ilusión disfrutaban los pequeños cogiendo caramelos, entregando su carta a los pajes, también cambiará. ¡Maldito COVID 19 que de forma tan drástica nos ha alterado la vida!
Así pensaba yo en algunos momentos bajos hasta que un día en el metro… LLegiu-ne més »
Etiquetes: Coronavirus • Gent Gran • Sensibilització • Societat