Per parlar de la soledat, primer en hauríem de qüestionar què és. La soledat és sentir-se sol? O més bé és estar sol? També es poden combinar les dues coses?

En el primer cas, sentir-se sol li pot passar a qualsevol, sigui infant, adolescent o adult. És propi de les persones que tenen una ment una mica rígida i en determinades ocasions, creuen que l’entorn no respon a les seves necessitats. Els passa als nens que viuen en una família mancada d’empatia que no saben caminar al costat del creixement de l’infant, als adolescents que davant les noves perspectives que li veuen a la vida, estan insegurs i no es senten recolzats, a vegades ni tant sols pels amics perquè l’evolució de tots ells no va al mateix ritme i es senten molt sols. I també els passa als adults. Uns es senten sols perquè recau a sobre d’ells la responsabilitat de ser el motor de la família, d’haver d’omplir les expectatives econòmiques o de organització dintre de la llar, altres perquè no troben el que busquen i desitgen de la vida.

Estar sol és una altra situació. Una persona pot estar sola perquè li agrada la seva pròpia soledat que comporta una llibertat infinita per fer el que vol, qual vol o ho necessita i no ha de donar comptes a ningú. També es dona el cas de qui no té família i pel motiu que sigui, tampoc té amics.

LLegiu-ne més »

 Et vaig veure de lluny i em vas agradar…

El vent de mica en mica t’apropava.

Com un núvol suau em vas embolcallar.

Fugia de la teva empenta però m’arrossegaves.

Fins que la teva força em va atrapar…

Tant contundent i dominant que em vas anul·lar.

Vas trencar els meus somnis.

Em vas ficar en un món petit, reduït, empobrit…

Amb privacions…negacions continuades…

Caminant sense esma, avorrida, angoixada.

Temps perdut, temps buit, temps sense vida…

Closa en un pou fosc sense sortida

Sóc jo el jonc que es doblega.

Que no té l’orgull de fer marxa enrere.

Fins que un dia el vent et va endur.

Portant-te ben lluny, d’on mai més tornaràs.

Però els costums deixen empremtes molt ben arrelades.

Continuo atordida, dolguda, callada…

I, malgrat la teva absència

Sento que encara em domines.

Joana Nevado.

A ningún hombre consiento
que dicte mi sentencia.
Sólo Dios puede juzgarme,
sólo a él debo obediencia.

Hasta que fuiste carcelero,
yo era tuya, compañero,
hasta que fuiste carcelero.

Voy a tatuarme en la piel
tu inicial porque es la mía,
pa’ acordarme para siempre
de lo que me hiciste un día,
de lo que me hiciste un día.

Voy a tatuarme en la piel
tu inicial porque es la mía,
pa’ acordarme para siempre
y recordarlo toda la vida,
de lo que me hiciste un día,
de lo que me hiciste un día.

Avui he rebut un WatsApp que deia:
Em venen pernil envasat en plàstic, llet en ampolles de plàstic, oli en bidons o ampolles de plàstic, iogurts en plàstic, I després em diuen a caixa que he de pagar la bossa de plàstic perquè perjudico al planeta.

Primer m’he posat a riure, l’he trobat divertit, però després me n’he adonat que en aquest país, la llei de l’embut funciona en tots els àmbits perquè en definitiva, el planeta està pràcticament igual de brut amb els plàstics que generen les empreses, però només el consumidor ha de pagar per una ridícula bossa.

Els aliments estan envasats en plàstic, als mercats et cobren la bossa però no l’import de les bosses de plàstic que utilitzen per posar-hi dintre el peix, els fruits secs, etc, etc. Si anem a comprar determinades peces de roba van envasades en plàstic, si anem a la farmàcia els medicaments estan envasats en pots de plàstic, si anem a la ferreteria, claus, eines, llanternes, etc envasades en plàstic. I així podríem seguir fins l’infinit.

LLegiu-ne més »

Casas que hablan… guardan historias…rompen silencios…amasan recuerdos…diversos escenarios, distintos actores.

Casa rústica, casa rural, casa de campo, casa modernista, casa de pueblo, casa adosada…, etc.

Tu función no  es  tu nombre, ni tu estado ni tu categoría. Fuiste concebida como refugio y guarida de las personas. Naciste de la mano del hombre dejándote moldear a su modo y deseos. Con el tiempo y para muchos eres artículo difícil de soportar . Si las casas hablaran y explicaran sus historias, no habrían suficientes escritores para poderlas contar .Historias gloriosas, familias unidas, harmonía en sus estancias, risas en el patio, pan caliente en la cocina. Otras no tan gloriosas, bañadas de tristeza y soledad, privación y necesidad.

Casas abandonadas sin personas, personas desahuciadas de sus casas. La perversión del poder tomando como prenda las casas, sin importarles con ello dejar a familias destrozadas, al amparo del desamparo.

 Joana Nevado

S’acosta el mes de desembre i ja començo a sentir un neguit dintre meu. Cada any passa el mateix. Mentre passen els mesos, la feina i les obligacions, que a vegades són feixugues,  però que no et deixen molt espai a pensar, tot i que el nostre entorn està ple de notícies de tota mena, moltes de elles molt emprenyadores, altres també neguitejants com les relacionades amb la violència a les dones, llavors penso que caldria que d’un cop per sempre, tots els homes se n’adonessin que home i dona són iguals. Per això m’empipa que el més de desembre comenci amb la festa de l ’Immaculada Concepció.

No es tracta de ser creient o no. Es tracta d’adonar-se que a la pobre Maria, mare de Jesús, li han negat el dret a sentir plaer durant la concepció del seu fill. I no solament passa això en la nostra cultura marcada pel sentiment de culpa que des de el meu punt de vista, posa de manifest el sentiment d’inseguretat vers la dona, la manca de coneixença que l’home té de l’altre sexe, sinó que aquest fet es dona en totes les cultures, només cal veure les que mutilen el sexe de les dones perquè no puguin sentir plaer.

Només li veig una solució. Caldria igualar els drets d’homes i dones i sobretot fer que en totes les religions els sacerdots o els equivalents a aquests, no fossin solament homes, sinó que cada un d’ells estes obligat a conviure i a prendre decisions en parella. I si un home o dona vol ser cèlibe, evidentment ha de tenir el dret a ser-ho, però llavors no hauria d’intervenir en la creació de lleis, normes, etc. LLegiu-ne més »