Aquests dies he aprés a caminar pel meu jardí

Comptant els passos he mesurat el temps invertit

Són catorze voltes, equivalent a trenta minuts

És un espai diferent a l’habitual

Però més intens per  aprofundir

Camino observant les petites coses ignorades

Precioses flos nascudes sense plantar-les

Sense cures, sense regar-les

Són acaronades pel sol, la pluja, la rosada

Confiant en la naturalesa

Que sempre tendeix les seves ales

Joana Nevado

26-3-2020

Tirada de daus: Casa, arbre, llibres, pany, daus. interrogant

 Joc del Parchís i l’Oca

No en tenim prou amb aquest confinament que ens manté tancats a casa que, a sobre, la grisor dels núvols ens beneeix amb uns dies de pluja fina

Benvinguda la pluja que rega els camps i les collites, que fa fora de la ciutats la pol.lució i les plagues dels arbres.  Benvinguda sigui, tot i que no sent sabonosa, ens  pugui ajudar a combatre aquest corona-virus que  ens està colpejant fort.

El mal temps no convida a seure al balcó (soc afortunada, tinc balcó) més enllà de quan surto a  fer un aplaudiment a tots els herois sanitaris.

Els meus dies són ara força monòtons, amb poques variacions. Avui és igual que ahir i semblant a com ho ser demà, feinejo per casa, m’ocupo del dinar i camino pel passadís al so de ritmes “bailongos”, obres musicals, o temes clàssics, segons sigui el meu estat d’anim.

LLegiu-ne més »

Un altre cop és 23 d’abril, aquest any el celebrem molt diferent perquè no podem donar voltes pels carrers tot consumint llibres que a vegades ni ens interessen, només estan de moda, comprant roses, moltes d’elles mes o menys pansides, però ho fem perquè toca, comprem i comprem i seguim pensant que hi ha una princesa a qui salvar perquè un drac dolent se la vol menjar.

De bon matí ja he rebut forces wapps, parlant de com crear roses de paper, o d’altres materials, equiparant el drac amb els virus que ens fa estar confinats a casa i veien la manera de reproduir aquesta festa en una altra data.

Sempre m’he qüestionat el paper que han jugat, al llarg dels anys, tots els personatges d’aquesta història , el significat d’un poble que necessita matar el drac per salvar la vida d’una princesa però que en cap moment ens parla de l’hambruna dels seus habitants quan les collites són dolentes, de l’acceptació de sers que poden ser molt diferents, per no pensar com ells o bé per tenir unes prioritats diferents en quan a valors, per intentar incloure la tolerància, el pensament diferent etc.

Certament podem equipara el drac que tot s’ho vol menjar amb el coronavirus que ja ha propiciat molts morts, masses però que té un component positiu que hauríem d’aprofitar tots.

LLegiu-ne més »

Pels motius que tots coneixem, el Casal de Barri Espai Antoni Miro Peris, romandrà tancat  de manera preventiva durant els propers 15 dies. Aquesta actuació forma part de les mesures adoptades per l’Ajuntament de Barcelona i orientades a contenir l’expansió del coronavirus per tal de protegir als col·lectius més vulnerables.

El grup de Blogueres de Sant Martí deixarem de trobar-nos a l’EAMP fins que sigui possible reiniciar la nostra activitat. Tot i això, seguirem publicant els nostres escrits, comentaris i opinions en el nostre bloc de Blogueres de Sant Martí.

Gràcies per la vostra col·laboració

Hasta 2016, Katherine Johnson era una de esas heroínas invisibles de la historia, y sin embargo, fue  la matemática de la NASA que fue clave para la llegada del hombre a la Luna. Ha muerto a la edad de 101 años.

Gracias a los cálculos de esta matemática, un estadounidense pudo darle por primera vez la vuelta a la Tierra desde el espacio y el hombre pudo llegar a la Luna. Pero sobre todo, ella fue una de las primeras mujeres afroestadounidenses en trabajar como ingeniera en la Agencia Espacial de Estados Unidos (NASA).

Johnson fue condecorada por el presidente de EE.UU. Barack Obama con la medalla presidencial de la libertad, la máxima condecoración civil de ese país.

También recibió una conmovedora ovación a sus 98 años cuando salió al escenario de los premios Oscar de 2017, el año en que “Hidden Figures”  fue nominada a mejor película. Es a partir de esta pelicula, que se conoció la verdadera dimensión del aporte de Johnson a la gesta espacial estadounidense. Por eso su muerte, ocurrida este lunes a los 101 años, no ha pasado desapercibida.

Fuente: La increíble historia de las ingenieras negras que fueron clave para que la NASA pudiera mandar al hombre a la Luna

Per parlar de la soledat, primer en hauríem de qüestionar què és. La soledat és sentir-se sol? O més bé és estar sol? També es poden combinar les dues coses?

En el primer cas, sentir-se sol li pot passar a qualsevol, sigui infant, adolescent o adult. És propi de les persones que tenen una ment una mica rígida i en determinades ocasions, creuen que l’entorn no respon a les seves necessitats. Els passa als nens que viuen en una família mancada d’empatia que no saben caminar al costat del creixement de l’infant, als adolescents que davant les noves perspectives que li veuen a la vida, estan insegurs i no es senten recolzats, a vegades ni tant sols pels amics perquè l’evolució de tots ells no va al mateix ritme i es senten molt sols. I també els passa als adults. Uns es senten sols perquè recau a sobre d’ells la responsabilitat de ser el motor de la família, d’haver d’omplir les expectatives econòmiques o de organització dintre de la llar, altres perquè no troben el que busquen i desitgen de la vida.

Estar sol és una altra situació. Una persona pot estar sola perquè li agrada la seva pròpia soledat que comporta una llibertat infinita per fer el que vol, qual vol o ho necessita i no ha de donar comptes a ningú. També es dona el cas de qui no té família i pel motiu que sigui, tampoc té amics.

LLegiu-ne més »