mar 31

Un malson

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Articles d'Opinió 2 Comentaris »

coronavirus

Divendres tretze de març, dia en què va començar el nostre segrest i presoners a la nostra pròpia llar per uns intrusos tant minúsculs com destructors.

Que volen de nosaltres? Ens volen destruir. Donar-nos una lliçó? Fer un món millor?

Disposem de poques armes per combatre’ls, la principal i més efectiva (diuen els experts) és seguir enclaustrats a casa i que vegin els petits “monstres” que no podran amb nosaltres, que morin els que s’han escampat dins de molts de nosaltres, ja us heu endut masses víctimes que han caigut a les vostres “urpes”. Encara no en teniu prou?

Surto de casa uns minuts per adquirir el que crec necessari. Els carrers deserts, un parell o tres de persones que surten amb el gos i d’altres com jo, per necessitat.

No hi ha coloms, per un moment sento un ocell que canta, o millor piula de tristor. Tot està trist, dóna la sensació d’haver passat una catàstrofe, però no, la catàstrofe l’estem passant ara…

La gent està trista, ens mirem o parlem a distància, però no hi ha alegria, hi ha fredor, tristor, sembla que els pensaments són mutus, i ens preguntem: Que està passant?

Torno a casa amb aquella dèria de desinfectar el poc que he comprat, amb l’angoixa de què no s’hagi impregnat cap “enemic”.

Això és el dia a dia, crec, de tots nosaltres. Esperem “despertar” aviat. No ens quedem amb la por i amb l’angoixa del que passarà, és possible (pot ser absurd) que d’aquesta situació hàgim après alguna cosa.

 

Clara Bruguera

Març 2020

Etiquetes:
mar 16

Comunicat

Escrit per Blogueres Arxivat a: Informació Cap comentari »

LOGO BLOGUERESPels motius que tots coneixem, el Casal de Barri Espai Antoni Miro Peris, romandrà tancat  de manera preventiva durant els propers 15 dies. Aquesta actuació forma part de les mesures adoptades per l’Ajuntament de Barcelona i orientades a contenir l’expansió del coronavirus per tal de protegir als col·lectius més vulnerables.

El grup de Blogueres de Sant Martí deixarem de trobar-nos a l’EAMP fins que sigui possible reiniciar la nostra activitat. Tot i això, seguirem publicant els nostres escrits, comentaris i opinions en el nostre bloc de Blogueres de Sant Martí.

Gràcies per la vostra col·laboració

Etiquetes:
mar 02

181122_AF_ActeXAPSLL_1522-190x107

La perspectiva de gènere s’incorpora a les polítiques per fer front al sensellarisme amb una nova mesura de govern que aprofundeix en les condicions específiques de les dones sense llar. El document recull una vintena de propostes que inclouen l’adequació dels equipaments i l’ampliació de les places d’acollida per a dones.

En el darrer informe de persones sense llar a Barcelona, corresponent a l’any 2018, es van comptabilitzar 329 dones que dormien al carrer, un 13% del total. Tot i que el percentatge de sensellarisme femení és sensiblement inferior al masculí, les dades d’atenció dels serveis municipals mostren que les dones pateixen més situacions d’infrahabitatge, abús i violència abans de quedar-se sense llar, fet que comporta que les seves condicions físiques i emocionals són més greus que les que presenten els homes. Aquesta situació de desigualtat coincideix amb la que es mostra als estudis sobre sensellarisme femení que s’han fet arreu del món, en què també s’observa el problema específic de les dones que viuen al carrer i que, per motius estadístics, queda invisibilitzat.

Etiquetes:
feb 28

katherine_johnson_john_glennHasta 2016, Katherine Johnson era una de esas heroínas invisibles de la historia, y sin embargo, fue  la matemática de la NASA que fue clave para la llegada del hombre a la Luna. Ha muerto a la edad de 101 años.

Gracias a los cálculos de esta matemática, un estadounidense pudo darle por primera vez la vuelta a la Tierra desde el espacio y el hombre pudo llegar a la Luna. Pero sobre todo, ella fue una de las primeras mujeres afroestadounidenses en trabajar como ingeniera en la Agencia Espacial de Estados Unidos (NASA).

Johnson fue condecorada por el presidente de EE.UU. Barack Obama con la medalla presidencial de la libertad, la máxima condecoración civil de ese país.

También recibió una conmovedora ovación a sus 98 años cuando salió al escenario de los premios Oscar de 2017, el año en que “Hidden Figures”  fue nominada a mejor película. Es a partir de esta pelicula, que se conoció la verdadera dimensión del aporte de Johnson a la gesta espacial estadounidense. Por eso su muerte, ocurrida este lunes a los 101 años, no ha pasado desapercibida.

FuenteLa increíble historia de las ingenieras negras que fueron clave para que la NASA pudiera mandar al hombre a la Luna

Etiquetes:
des 03

La soledat

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Articles d'Opinió 2 Comentaris »

soledad2Per parlar de la soledat, primer en hauríem de qüestionar què és. La soledat és sentir-se sol? O més bé és estar sol? També es poden combinar les dues coses?

En el primer cas, sentir-se sol li pot passar a qualsevol, sigui infant, adolescent o adult. És propi de les persones que tenen una ment una mica rígida i en determinades ocasions, creuen que l’entorn no respon a les seves necessitats. Els passa als nens que viuen en una família mancada d’empatia que no saben caminar al costat del creixement de l’infant, als adolescents que davant les noves perspectives que li veuen a la vida, estan insegurs i no es senten recolzats, a vegades ni tant sols pels amics perquè l’evolució de tots ells no va al mateix ritme i es senten molt sols. I també els passa als adults. Uns es senten sols perquè recau a sobre d’ells la responsabilitat de ser el motor de la família, d’haver d’omplir les expectatives econòmiques o de organització dintre de la llar, altres perquè no troben el que busquen i desitgen de la vida.

Estar sol és una altra situació. Una persona pot estar sola perquè li agrada la seva pròpia soledat que comporta una llibertat infinita per fer el que vol, qual vol o ho necessita i no ha de donar comptes a ningú. També es dona el cas de qui no té família i pel motiu que sigui, tampoc té amics.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 23

Dones

 

Cada any, amb motiu del 25 de novembre, Dia internacional contra la Violència de Gènere, la Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis consensuen un manifest per commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.

Enguany es posen en relleu les violències sexuals advertint que una agressió sexual a una dona “no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llança un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones”.

Per la qual cosa, el document fa una crida a seguir treballant conjuntament i coordinadament amb la implicació de totes les administracions i agents socials per erradicar totes les violències masclistes i reparar les supervivents; destaca la lluita constant i incansable dels moviments feministes, i reconeix la força, el coratge i la valentia de les dones que es troben en una situació de violència masclista, les que l’han superada o les que han estat assassinades.

Una data per reivindicar i per recordar

El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la Violència de Gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981.

En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc.

Adela (‘Dedé’) Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

 

 

Etiquetes:
nov 21

maltrato

 Et vaig veure de lluny i em vas agradar…

El vent de mica en mica t’apropava.

Com un núvol suau em vas embolcallar.

Fugia de la teva empenta però m’arrossegaves.

Fins que la teva força em va atrapar…

Tant contundent i dominant que em vas anul·lar.

Vas trencar els meus somnis.

Em vas ficar en un món petit, reduït, empobrit…

Amb privacions…negacions continuades…

Caminant sense esma, avorrida, angoixada.

Temps perdut, temps buit, temps sense vida…

Closa en un pou fosc sense sortida

Sóc jo el jonc que es doblega.

Que no té l’orgull de fer marxa enrere.

Fins que un dia el vent et va endur.

Portant-te ben lluny, d’on mai més tornaràs.

Però els costums deixen empremtes molt ben arrelades.

Continuo atordida, dolguda, callada…

I, malgrat la teva absència

Sento que encara em domines.

 

 

Joana Nevado.

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress