El Día Mundial de la Poesía, celebrado cada año el 21 de marzo, conmemora una de las formas más preciadas de la expresión e identidad lingüística de la humanidad. La poesía, practicada a lo largo de la historia en todas las culturas y en todos los continentes, habla de nuestra humanidad común y de nuestros valores compartidos, transformando el poema más simple en un poderoso catalizador del diálogo y la paz. [Unesco: Día Mundial de la Poesía]

Pero ¿porque se celebra el Dia Mundial de la Poesia?

Con la celebración de dicho día se quiere apoyar la diversidad lingüística a través de la expresión poética y fomentar la visibilidad de aquellas lenguas que se encuentran en peligro. Ahora bien, ¿por qué ese día y no cualquier otro? La explicación, o el motivo principal, tiene que ver con el inicio de la primavera en el hemisferio norte.  El motivo principal de elegir ese día tiene que ver con que es el día del inicio de la primavera en el hemisferio septentrional. Sin duda que la influencia de esta estación del año en la creación literaria y poética tiene un gran peso en la decisión. Y pese a coincidir en fecha con el Día Internacional de la Eliminación de la Discriminación Racial, el día 21 de marzo gozó del consenso necesario ante la dificultad de hallar otra fecha significativa.

QUERIDO HIJO

Vuelve a casa.

Ven y deja las armas.

Sólo la paz labra el camino.

Yo tedi el alma y la vida.

No la pierdas por nada.

A

Ninguna guerra,

ninguna causa,

ningún político acomodado

y con buenas palabras.

Ninguna religión mal

entendida

¿nada! vale una vida.

A

Vuelve hijo mío,

vuelve a casa sin armas.

ANGELA

TEMA: escriu sobre un arbre situat entre ruïnes

Reconec que m’agrada perdrem per diferents llocs de la meva ciutat i caminar sense rumb per indrets que són lluny del barri on visc. Descobrir nous indrets amb l’entramat dels seus carrers, places i racons ho visc amb l’ànim d’emprendre tota una aventura.

Així i tot aquest cop he decidit no allunyar-me massa. El fred i la grisor matinal d’aquest diumenge ha motivat que dirigís les meves passes cap als carrers que conformen la part més antiga i extrema de la Vila d’Horta, uns espais que m’atrauen de manera especial. Aquí m’he sentit a gust i a raser del vent, protegida pel traçat dels seus carrerons.

Ha estat tot passejant ben d’hora per aquestes emmandrides calçades de botigues i finestres tancades quan més m’he fixat en els interessants detalls que perseveren en les façanes d’algunes de les cases i en les baranes de ferro forjat dels vells balcons. LLegiu-ne més »

La cerimònia dels 60ns Premis Sant Martí va tenir lloc divendres 11 de novembre, diada de Sant Martí. S’hi van entregar tres premis en les modalitats Individual, Col·lectiu i Promoció Econòmica; tres medalles temàtiques, Món de Treball, Justícia Social i Cultura; i quatre medalles commemoratives, tres de Bronze i una d’Or.

L’acte, que es va celebrar a l’Auditori de Sant Martí, va ser emès per streaming i seguit en directeper tota la ciutadania dels barris de Sant Martí, va ser conduït per la periodista Ruth Jiménez, amb la col·laboració de l’actriu d’improvisació Rocío Raval. Les intervencions artístiques van fer-les el cantautor Guillem Bautista i Aitor Penak. A més, el pianista Martí Castelló va posar fil musical a cada lliurament de guardó.

La presidenta del Consell de Districte, Marilén Barceló, va donar la benvinguda a l’acte anunciant els guanyadors i guanyadors d’aquesta seixantena edició. De la seva banda, el regidor del Districte, David Escudé, el va cloure ressaltant la feina de les entitats i veïns i veïnes: “Al llarg d’aquests 60 anys vosaltres heu sigut la raó de ser de la nostra feina. Amb la vostra crítica constructiva feu que avancem”.

La cerimònia va comptar amb servei d’interpretació de llenguatge de signes i subtitulat en directe, es pot visualitzar a posteriori a través del canal YouTube del Districte de Sant Martí (vegeu l’espai Més informació). LLegiu-ne més »

en algun moment hem anat al cementiri per enterrar algun ésser estimat o per cortesia,  hi ha qui té per norma fer una visita als seus difunts més d’algun cop l’any. Jo no soc d’anar-hi, tot i tenir algun ésser estimat, penso que han de reposar en pau. Reconec, però, que quan hi vaig, a l’anar caminant he sentit com una mena de pau i tranquil·litat…, veig el conjunt de ninxos com una petita ciutat o poble -tot depèn de l’extensió- amb les finestres tancades, amb les seves flors que han deixat els seus estimats.

Ah, peró no és el mateix en la festivitat del primer de novembre que es dedica als difunts. Els pobres deuen està boixos, tan d’enrenou. Potser sí que alguns esperin amb alegria les visites, però altres potser no tant.

En fi, tant si anem o no sagú que no ens oblidem d’ells i tampoc ens ho tindran en compte.

Clara Bruguera

Novembre 2022

Amb el nostre afany per arribar a algun lloc que generalment no tenim gens clar, ens passem la vida intentant pujar escales amunt.

A vegades ens veiem com a personatges fantàstics posats en el món de fantasia dels contes i no ens importa construir escales inconsistents. Podem fer-les apilant, de forma insegura, un llibre sobre un altre, sabem de bon començament que aquella pila caurà i el nostre món de fantasia només ens portarà a rebre una bona patacada, però potser necessitem estar estabornits una estona per situar-nos a la realitat i veure quin camí o escala hem de seguir, si una que puja o una que baixa, ja que no tenim clar on ens portarà cadascuna i no ens adonem, que si pugem molt o baixem molt, sortint dels límits de la terra, ens trobarem al mateix lloc: al mig de l’univers.

També ens podem empolainar molt i posar-nos un barret de copa per passar per la porta que veiem a dalt de tot de l’escala. On portarà? Què hi trobarem a l’altre costat? Potser una altra escala que seguirà pujant o baixant…Ens agrada aquesta porta perquè sembla que s’ obri per trobar noves aventures, però cal preguntar-se: per què buscar una aventura nova? Realment ja hem paït i superat la que vivim ara? O potser la nostra incapacitat per superar el present, ens porta a abandonar-lo i anar a buscar noves quimeres? LLegiu-ne més »

Sant Jordi és una llegenda que ve de molt lluny, sempre s’ha explicat de la mateixa manera, el que vull dir és que sempre l’hem situada en un ambient masclista que al llarg dels anys mai ha evolucionat.

Sempre s’ha parlat d’un país dominat per un rei, mai s’ha dit que pogués ser una reina, disposat a sacrificar la seva única filla en el seu propi benefici, amb l’argument de què també beneficiava els seus súbdits, homes també, ja que les dones estaven a disposició del drac.

Aquest gran rei descarrega en el pobre Sant Jordi la responsabilitat d’arreglar la situació, de matar al drac i al mateix temps de treure’s de sobre la seva filla perquè si Sant Jordi guanyava la batalla amb el drac, la pobra princesa a qui no se li donava veu ni vot, s’havia de casar amb ell, el rei li donava aquest privilegi partint de la base de què la filla era un objecte seu, ja que la llegenda en cap moment diu que li consultés la seva decisió i si Sant Jordi perdia, el drac es menjava la princesa o sigui que també desapareixia. LLegiu-ne més »