mai 09

índiceggggEm preocupa l’afany, al meu entendre desmesurat, que ha sorgit per part d’algunes escoles, de demonitzar i ocultar als ulls de la canalla molts dels contes, llegendes i llibres infantils que fins ara formaven part del seu món, igual que abans ho havien estat de nosaltres i també dels nostres pares i avis.

De debò cal emprendre una tasca tan exhaustiva, buidant prestatgeries i armaris i llençar a les flames de l’oblit una llarga llista de títols, perquè ara ens hem adonat que són  masclistes com “La llegenda de Sant Jordi” o massa ensucrades, com “La Ventafocs”? O fins i tot les que a més de ser sexistes poden arribar a fer por com “La Blancaneus” ?, per citar  només algunes.

Em pregunto quina serà la següent acció que amagarem als ulls dels nens. Potser pel·lícules  com “Mickey Mouse”,  “La dama y el vagabundo”, “La bella i la bèstia” , “El llibre de la Selva”?   Realment la feina pot ser llarga i esgotadora.

Estic plenament  d’acord  amb la coeducació i amb tot allò que doni impuls a  un treball igualitari, jo mateixa he escrit algun relat on intercanvio  personatges que sempre havien estat mascles per femelles heroïnes. Per a mi es tracta de fer un clic, o sigui, transformar (sense caure en un parany ultra feminista) en lloc d’amagar. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 30

Resiliencia i admiracion

Escrit per Angeles Bosch Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

IMG-20190411-WA0002Las Fallas de Valencia 2019 hace tiempo que han terminado pero yo tengo un ritmo para escribir bastante anárquico, no sé bien el motivo, pero he aprendido, porque me equivoco en muchas ocasiones, a dejar que llegue ese momento en que, relajada, vaya saliendo lo que mi corazón me dicte. Sin embargo he de aclarar que con los miembros de la falla y el calor todavía vivo de mis emociones, me comprometí a enviarles el texto lo antes posible y así lo hice,  pero, ya de nuevo en Barcelona, donde resido, a la hora de pasarlo al blog, sentí que debía expresarlo  con más calma.

 Hace años yo hubiese interpretado mi encuentro con los miembros de la Comisión de Arrancapins, de una agradable casualidad pero todo cambió. Al instante descubrí la afinidad que experimenté al conocerlos, gracias a  que, meses atrás unos amigos me hablaron de la FEDERACIÓN PENSIONISTAS CCOO.PV, y de todas las actividades culturales que se hacían y con ellos, que tan bien me acogieron, asistí a las dos visitas, programadas para el 7 y 16/3/2019. En la primera para ver el trabajo que se hacia entre todos los falleros/as y colaboradores y en la segunda disfrutar de la falla terminada y plantada y del recital de música de un Trío de cuerda femenino, en plena calle, donde interpretaron composiciones preciosas de las que L’Estaca,  me situó en un momento social-político de mi juventud.

Mi reacción ante el sugestivo título que representaría a la falla “DESAPAREGUDES, IGNORADES, INVISIBLES” me impactó tanto que sin dudarlo un segundo pedí permiso a la persona que aquel 7/3/2019, Pep Romero, nos recibía y explicaba el funcionamiento de la Comisión y el tema de la falla, para trasladar por escrito esta vivencia a blogueresdesantmarti.net, donde en ocasiones colaboro.

Hoy día sé que no es casualidad, que todo lo que he sentido es el resultado consciente de abrir mi mente, mi corazón y todo mi ser a lo que la VIDA, en el sentido más pleno de unidad con ella, me ha regalado. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 22

Nadal

Escrit per Teresa Vidal Arxivat a: Articles d'Opinió 2 Comentaris »

belenJa ha arribat. El tenim aquí i com cada any quan s’acosten aquest dies, retornen amb força aquelles imatges que durant molts mesos s’havien quedat arraconades.

Els records de com preparàvem a casa el pessebre. El cel es feia amb aquell paper blau fort que fèiem servir per resguardar el llibres- cosa que ens obligaven a l’escola- ara era el tros que tapava la paret del menjador de casa. D’entre els estels tots grocs,  n´havia un amb cua que cridava l’atenció. Després venien les muntanyes que eren trossos d’escorça d’arbres que posats de manera coherent feien tanmateix la sensació del que volien semblar. No podia faltar un pont que passava pel damunt d’aquell paper “de plata” que volia semblar un riu. Moltes figuretes escampades per aquella improvisada estampa bucòlica. Pastorets amb xais camí de la cova, d’altres menjant sota un arbre, on un àngel anunciava la bona nova del naixement. Cases de suro simulant un petit poble, i finalment el pessebre, on destacaven els principals protagonistes del moment que es representava. No hi mancava ningú, una mula i un bou volien donar escalfor al acabat de nàixer i els posàvem tapant una mica l’entrada volent  frenar el vent,  i un àngel posat miraculosament, gracies a les agulles llargues clavades a la cova, el fèiem semblar que es mantingués surant al espai.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 19

images hierba de san juanAquests són alguns dels paràgrafs que la seva autora Cristina Chapela ha publicat en la revista “Plantas y bienestar” amb el títol “Ritual mágico a base de plantas para la noche de San Juan” i que jo em permeto exposar a continuació.

“En el seu origen la nit del 23 de Juny era una festivitat pagana que celebrava el solstici d’estiu, encara que en realitat aquest es produeix un parell de dies abans.

Molts són els llocs que, en aquesta nit màgica, donen cabuda a la celebració d’unes tradicions ancestrals que han sobreviscut al pas dels temps i que es basen en infinitat de creences referents a la nit, la bruixeria i la salut del cos i de l’ànima. La fantasia i la realitat es donen la mà i es fonen en el foc de les fogueres per espantar bruixes, follets, mals d’ull i qualsevol mal auguri.

Són nombroses les tradicions que es basen en el poder curatiu de les plantes medicinals, i és que les seves propietats terapèutiques i netejadores les converteixen en una de les eines bàsiques  per els “ritus” que en aquesta nit es celebren a tot el llarg i ample del territori.

El costum més famós i que es repeteix en varis països europeus, especialmente en la vertent atlàntica, és el de preparar un gibrell  amb les nomenades “herbes de sant Joan”. Segons la tradició han de ser les dones les que recullin les herbes i les posin en remull dins l’aigua que hagin dut de set fonts. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 20

La_Grieta_El_Clot-678x455“La Grieta”, una d’aquestes activitats, es desenvolupa en el barri del Clot, on els veïns del barri del Clot fabriquen mel artificial al llarg de diverses sessions de treball conduïdes per Alfonso Borragán, pare i creador de la idea, en què la comunitat, com si fos un rusc humà, connecta amb la història del barri, que pren el seu nom del Clot de la Mel, un topònim medieval. Part d’aquesta “mel” vessa periòdicament per l’escletxa d’un mur del barri (carrer del Concili de Trento,5), tot rememorant una llegenda de Cantàbria, d’on és originari Borragán. En el projecte hi han col·laborat el Taller Història del Clot-Camp de l’Arpa i l’Espai Antoni Miró Peris de La Farinera del Clot.

En aquest sentit, el diumenge 13 de maig, coincidint en el cap de setmana en què se celebra Sant Ponç, patró dels herbolaris i els apicultors, l’activitat de la Grieta s’ha desenvolupat a la plaça del Mercat del Clot, on la fabricació de mel (que es distribueix a la pastisseria La Palma del carrer del Clot, 72-74) ha anat acompanyada de la interpretació, a càrrec d’Aina Vallès, Josh Climent, Èlia Ribas i Adrián Bernal, del Madrigal de les abelles, la partitura del qual va ser inclosa en l’edició de 1623 del llibre La monarquía femenina, de Charles Butler (1571 – 29 de març de 1647), escriptor, filòleg i sacerdot britànic, un dels pares de l’apicultura moderna i un dels descobridors que els ruscs d’abelles estaven controlats per una abella reina i no un mascle. A continuació s’ha presentat l’auca La balada del Clot de la Mel, creada per l’escriptor Oriol Canosa (Llibreria Pebre Negre) i l’il·lustrador Jordi Sunyer; una mostra de refranys sobre les abelles i la mel, seleccionada pel paremiòleg Víctor Pàmies.

La darrera col·laboració al projecte és la publicació “Quan el Clot rajava mel”, d’Enric H. March, un relat protagonitzat per la Remei, una remeiera que, entre la llegenda i la crònica, ens porta per deu segles de vida clotenca i barcelonina al voltant de la mel i les herbes remeieres, des del barri d’Horta fins a Ciutat Vella passant especialment pel barri del Clot i recuperant, entre molts altres fets, les històries inèdites del Clot de la Mel, el Clotum Melis medieval que dóna nom al barri, i del Jardí Botànic de la Florida, situat prop dels límits entre Barcelona i Sant Martí de Provençals, a la vora del Rec Comtal, entre abelles i sangoneres.

Per saber més clica aquí

 

Etiquetes:
abr 30

Plantes de la bona sort

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

images lirio 2El seguent  escrit correspond al article que la terapeuta Audrey Gauduchon va publicar en la revista “Plantas & Bienestar”.

 El petit Lliri de maig o “muguet”,  creix en el sotabosc segons avança la primavera. Es diu que a Grècia, en el mont Parnàs, Apol.lo va teixí amb ell una suau estora per els peus de les seves nou muses. I en l´antiga Roma es feien garlandes de Lliris de maig en honor a Flora, la ninfa de la floració.

Els celtes, per la seva part, celebraven dins el primer dia de maig la gran festivitat de la primavera i, per a ells, aquest  lliri era sobretot un arma contra els esperits malignes i també  l’anunci del retorn de la abundància. Per aquest motiu, el posaven tant en els coneguts “arbres de maig” com en les portes de les cases.

Segons els cristians, el Lliri de maig va néixer al peu de la creu per les llàgrimes vesades per la Verge. Sembla ser també que aquesta planta tintineja a les portes del Paradís a l’entrada dels homes justos.

La popularitat d’aquesta planta ja ve del temps del Renaixement, quan es va convertir de nou, un primer de maig, en un veritable amulet de la sort en la cort del rei gal Carles IX. Aquest rei, encantat amb el regal que va rebre d’un cavaller, va demanar que a l’any següent totes les dames de la seva cort rebessin un ram d’aquelles flors. Així va ser com la tradició ha arribat fins els nostres dies.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 22

 

 

DSC00089arce blancoFullejant les pàgines de la revista “Plantas i Bienestar” he trobat un article de Claire Bonnet que m’ha semblat molt curiós i interessant i és per això que, amb l’ànim de contribuïr a la seva divulgació,  m’he permès transcriure els  paràgrafs que exposo a continuació:

“De la mà del calendari dels arbres es troben multitud de camins per recórrer l’any. De similituds a convergències, combina ciència i conciència per aquells que busquen respostes en la natura. Connecta arbres, persones i déus a diferents nivells, però  sempre buscant l’armonia.

En les societats antigues l’arbre ocupava un lloc privilegiat i és que, va ser a resultes del coneixement de la natura, que els nostres avanpassats van entendre les lleis fonamentals que organitzen la vida de la Terra. El culte a les plantes, molt antic a Europa, pertany  als ancestrals  ritus dedicats a la naturalesa. En ells l’arbre il.lustra la idea del pas del temps amb les seves metamorfosis. El ser humà, que també pertany a la natura, es nodreix de les mateixes forces que la papallona o un bri d’herba,  només que cada un les rep de manera diferent a la seva pròpia naturalesa. Per tant aquest calendari es pot observar des de diferents perspectives: fisiològica, emocional, psicològica, espiritual o simplement poètica.

Ens situem en el període que va del 24 de Desembre al 20 de Gener. El solstici d’hivern ja ha passat. El sol recupera el seu curs ascendent i el Galanto (campaneta d’hivern) mostra la punta de la seva campaneta. És temps de renovació, de retornar amb noves forces, de plantejar futurs projectes… i les qualitats del BEDOLL (abedul) ens conviden a netejar-nos i a regenerar-nos psicològicament.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress