abr 22

NOVIEMBRE 147-Amunt dormilegues!, cridà suaument la mare mentre aixecava la persiana de la finestra.

Un raig tebi de sol anà pujant per les cares del Dídac i l’Agnès tot fent que quedessin enlluernats per aquella meravellosa llum.

-Ràpid, vestiu-vos i veniu a esmorzar. És Sant Jordi i anirem a passejar.

I dit i fet, un cop les panxetes plenes, , els nens sortiren al carrer amb els seus pares.

-Ara anirem cap el Passeig de Gràcia, digué el pare. Comprarem llibres per tots i a les senyores, la mare i l’Agnès, els hi regalarem una rosa.

-Pare, digué el Dídac, les roses també agraden als nois i aquest any jo també vull que me’n regalis una. La necessito.

- No sé perquè la vols, digué el pare, però te la compraré perquè de les flors en podem fruir tots. Són boniques i quan no són d’hivernacle, la seva fragància és exquisida.

Arribaren a la zona més alta de la Rambla Catalunya. El solet proporcionava l’agradable escalfor de la primavera, mentre es notava un oreig , que si l’escoltaves semblava que entonés, molt fluixet, una bella melodia.

Mirant Rambla avall, tot eren taques de color, entre les roses, els llibres i la vestimenta dels passejants. Semblava, ben bé, un quadre de Van Gogh.

Quan arribaren a la Rambla de les Flors, un cop comprades les roses i remenats tots els llibres, la mare els proposà anar a veure la Plaça de Sant Jaume però l’Agnès i en Dídac digueren:

- No, nosaltres volem anar al port i pujar a una Golondrina.

-Molt bé, digué el pare que es sentia molt obsequiós en un dia tan feliç com aquell, i en un tres i no res, arribaren al port i pujaren a una Golondrina.

L’embarcació navegà mar endins i quan arribaren a alta mar, amb gran sorpresa dels pares, els nens llençaren a l’aigua les seves roses.

-Perquè ho heu fet ?demanaren els pares. L’Agnès, més parladora que el seu germà , els digué: – -Són per tots els centenars o milers de nens que reposen al mar perquè les seves barques, que fugien de les guerres i d’altres calamitats, es van enfonsar o bé no van arribar a cap port perquè ningú els va voler.

- I en Dídac afegí: ells ja mai podran viure un alegre Sant Jordi, així que al menys els deixem les nostres roses perque sàpiguen que mai seran oblidats i perque volem donar les gràcies a la mar que aixopluga a tothom per igual, prescindint d’ètnies, religions i cultures.

Davant d’aquestes respostes, la mare, amb una llàgrima als ulls, també llançà la seva rosa al mar.

Montserrat Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

5 Comentaris a “23 d’abril, Sant Jordi”

  1. Esther escrigué:

    Molt emotiu Montserrat, un gran relat amb un misatge culpidor. Gracies

  2. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Montse, desde esta Europa tan civilizada, tan comoda y tan burguesa, a veces nos parecen increible las injusticias que sufren unos niños como los nuestros. Hace tiempo escuché a un misionero decir, “por aquí se piensan que solo hay que evitarles traumas a los niños rubios y de ojos azules, mientras donde yo trabajo niños de piel negra pasan hambre, son explotados, traficados o mueren en el mar tratando huir del terror”

  3. Martina del Clot escrigué:

    Un relat colpidor per el drama que descrius, tan quotidià que ja practicament no donem cap importancia quan sentim o llegim la noticia. Gracies per fer que encara els meus ulls agafin un cert grau d’humitat

  4. Magui escrigué:

    Gracias por este recuerdo a tantas y tantas personas que sufren y viven algo que no se merecen ante la impasibilidad de muchos de esos que tienen la sartén por el mango y que deberían tomar cartas en el asunto para que esto dejará de suceder de una puñetera vez.

  5. Pili Z. escrigué:

    Montse el teu relat m’ha arribat al fons del cor. Descrius una realitat tan dolorosa i crua que fins i tot els infants que no la viuen son capassos d’adonar-se de la maldad de tots aquells que miren cap a un altre banda per no haber d’assumir la seva responsabilitat, tot i ser conscients del sufriment, i fins i tot dels milers de morts, que la seva ineptitud i crueltat extrema segueix generant dia darrera dia.
    Un petó

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress