Primera part

Les seves cames mai paraven quietes, ni tan sols quan deixava de treballar, sempre el veien capficat buscant per tot arreu qui sap que, entrava a les cases abandonades mirant per terra, pels racons més insòlits. Preguntava a la gent qui havia viscut allà buscava per tot arreu, jo crec que va arribar a mirar sota les pedres. Estava obsessionat, deia que tenia el pressentiment de què ell no pertanyia a aquest món o bé ho havia somiat o bé era cert i que l’entrada havia de ser en el lloc més inesperat.

Us he de dir també que en Jaumet no tenia família mai li havíem sentit dir que en tingués, vivia sol i pel seu aspecte no podien dir els anys que podia tenir, a vegades tenia un aspecte juvenil altres dies el veien com si els anys se li haguessin posat a sobre de cop, ni tampoc sabien quan va arribar al poble, ja que sempre l’havien vist. Era ben bé un tipus pintoresc, estrany… però es feia estimar i tenia una virtut, sempre estava disposat a ajudar a la gent.

Un dia en” Jaumet” no va anar a treballar, ni a l’endemà ni a l’altre… Els dies anaven passant i el poble patia, es preocupava per ell, El van  buscar per tot arreu, però no sabien a on anar. Tan angoixats estaven que van decidir entrar a la seva casa amb el permís del batlle i per fer-ho d’una manera legal i no com un intrusisme. Ningú mai havia entrat a la seva casa, mai havia invitat a ningú, les finestres sempre tancades, però podia més voler saber d’ell que el respecta que’ls produia  entrar a la casa, por, sorpresa?

I van entrar…

Segona part.

Es va despertar de sobte, tremolós, les cames no suportaven el seu pes, esgotat va mirar el seu entorn, tot era desert. De sobtà,  va sentir una remor. D’on venia? Va notar que els peus li tremolaven, no de fred sinó que el terra tremolava.

En aquest moment li va venir al pensament records del seu passat del qual no era conscient. Estava desorientat. Tancava els ulls i veia un immens llac, meravellós amb una flora d’una intensitat de color que el deixava fascinat. Els éssers que hi habitaven eren humans, com ell, però anaven nus, només els hi tapava el cos una espècie de túnica d’un material que no podia definir si era roba o un material teixit amb les algues que creixien al fons del llac.

Per un moment va pensar que s’havia tornat boix. No va tenir temps a reaccionar quan de sobte va notar que la roba desapareixia del seu cos i els seus peus i tot ell era engolit a una profunditat immensa i va veure amb claredat, el que moments abans li havia vingut al cap, les imatges d’aquell fabulós llac.

Mai va saber quin era el seu món real el del llac? La vida mundana del que havia deixat enrere?

 Tercera part

Decidits van entrar a la casa i varen quedar boca-vedats les parets estaven cobertes de petxines, algues i flors d’aigua que amb el temps s’havien assecat. D’on va poder portar en Jaumet tota aquesta maravella?

Ii… en Jaumet mai més el varen tornar a veure.

Febrer 2023

C.B.R.