jul 10

cocineroAlgun cop heu vist a un fill demanar una recepta de cuina a la seva mare i les explicacions que aquesta li dona? Sona el telefon i comença la conversa entre mare i fill.

-Pela les patates, que siguin grans i agafa una per persona o dues si son més petites i les talles fines o trossos molt petits. Utilitza un recipient fondo per batre els ous, dos per persona i un de “propina”.

Fins aquí tot be. Ell va prenent nota (suposo)

-Agafa la paella i tira l’oli fins que vegis que n’hi ha prou. A ull…

-Quant és a ull, mare?

-Dons fins que tu vegis que n’hi ha prou

Problema nº 1

A ull”, és una expressió massa inexacte. Pot passar-se per massa o per massa poc. L’oli que fa falta per fer una truita de patates ha de ser “medible” dir “a ull” o “tu mateix”… no son instruccions prou precises per un fill emancipat.

Ho que la mare vol expressar és que l’oli ha de cobrir completament les patates. La quantitat dependrà de la profunditat de la paella. Per fer-nos una idea més precisa, caldrà indicar que s’omple fins la meitat el recipient de la paella amb l’oli per fregir, tenint en conta aquell principi d’Arquimedes, per tal de no fer un enrenou a la cuina quant es tirin les patates.

-Tira les patates i deixa que es vagin fent. Quant estiguin les treus de la paella, escorregudes del oli i les afegeixes al ou.

-Quant tardaran en fer-se?

-Una estona, ja ho veuràs… tu mateix.

Problema nº 2

Una estona? Ja ho veuràs? … a ull? tu mateix?Que ha de passar perquè el seu ull s’ha n’adoni que les patates ja estan a punt d’ajuntar-se amb l’ou? Canviaran de color? S’encendra una llumeta vermella al fons de la paella per indicar que les patates ja estan a punt?.

Segons com s’hagin tallat les patates necessitara entre 15 i 20 minuts perquè estiguin “a punt”. El truc es que el color blanquet de la patata crua anirà agafant un color groguenc durat típic de la patata que comença a estar “al punt”. Per confirmar-ho del tot caldrà agafar una forquilla i punxar una patata. Si es trenca amb facilitat quan intentem aixafar-la es que ja està “a punt” i és el moment de treure-les.

-Afegeix les patates a l’ou i remena amb la forquilla, fins que quedin les patates ben untades amb l’ou i aixafa-les una mica fins forma una massa. Després nomes tens que fregir-la amb una mica d’oli i amb precaució, quant li donis la volta.

Finalment hem arribat al final del consell culinari, però arriba l’última recomanació de la mare.

-Recorda que les patates s’ha de coure amb l’oli, no que quedin fregidas.

La mare ha penjat el telefon i una suor fresa començar a regalimar per la seva esquena.

Problema nº 3

Tota la vida s’han cuit amb aigua i no amb oli, llavors, que vol dir això? La teva mare s’està referint a que l’oli no ha d’estar massa calent, i això ho sabràs, perquè quan tiris les patates a l’oli no s’ha de sentir aquell esporreig típic de l’oli al fregir. Nomes veuràs sortir unes quantes bombolles. Mica a mica veures que la cocció és fa més forta, l’oli “ballara” més i farà més soroll. La cocció ha de ser lenta i aquí hi tenim la diferencia entre “coure” i “fregir” que t’ha fet la mare. La diferencia es que al “coure” les patates, no ens quedara aquesta capa cruixent en las patates que tan molesta trobar en una truita.

Esperem que amb aquestes explicacions sortí una truita decent. Ah! I no t’oblidis de la sal, perquè encara que la mare s’oblidat de comentar-ho, és important.

Rosa C.L.

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

5 Comentaris a “A ull…”

  1. Pilar Zabala escrigué:

    Cuantes vegades em dit o em sentit “es que no sap fer ni una truita”. Es com si pensesim que fer una truita és la cosa més fàcil del mon, però l’evidència d’alguns resultats ens diu que no ho és pas; te el seu “intringulis”. Segur que, igual com hem fet nosaltres, tard o d’hora els nostres fills també ho descubriràn.
    El teu relat és una molt bona lliçó de cuina. Et felicito Rosa.

  2. Dhorko escrigué:

    ¡¡Jajajajajaja!!Com a filla emancipada he de dir que m’ha portat molts records aquest relat. Gracies per ferme riure. Muas

    • Rosa C.L. escrigué:

      Aquesta “conversa” entre mare i fill, la vaig trobar per internet, un dia que estaba buscant receptes de cuina. La vaig trobar tan divertida que la vaig “adaptar” una mica a la meva propia experiencia com a mare amb fills/es emancipats, perque em va portar molts bon records.

      No saps com m’alegro que aquest relat t’hagi fet el mateix efecte i que, fins i tot, un petit somriure s’ha t’ha escapat.

  3. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    ¡Me has arrancado mi primera risa mañanera! Yo también he podido comprobar que a nuestros hijos tan universitarios y tan analíticos les cuesta interpretar las recetas de cocina ¿Será que les falta “un hervor”?

  4. Rosa C.L. escrigué:

    Hola wuapetona! parece que este relago gastronomico arranca sonrisas a todo el mundo que lo lee. Me alegro mucho que tu primera mueca matinal haya sido una sonrisa. Un Mua!

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress