nov 05

Era molt d’hora comparat amb aLa marltres dies, ja que últimament em llevava molt més tard, no podria dir perquè havia deixat el llit sobtadament.

Com quasi sempre faig, és sortir a la terrassa a respirar l’aire fresc, però aquell dia pujava una forta bravada a claveguera, doncs aquesta s’havia rebentat i el carrer era ple d’aigües fecals. L’estómac se’m va remoure, això sumat a que la nit abans no havia sopat, em va envair un estat agònic. Vaig pensar que el millor que podia fer era tancar la porta de la terrassa i embotir d’aliment l’estómac, dues llesques de pa torrat sucades amb tomàquet i oli guarnides amb llenques de pernil, un parell de gotets de vi i un cafetó em va fer reviure. Dintre meu vaig sentir fortes vibracions.

Induït per un instint amorós em vaig vestir sense parafernàlies, ja que ella és molt senzilla i atrevida. Sempre em demana que quan vagi a trobar-la ho faci lleuger de roba.

Vaig sortir al carrer fugint de la brutícia acumulada tapant-me el nas, cercant el camí més curt que m’apropés a ella, em vaig enfilar per un carreró que se’m feia infinitament llarg, vaig girar a l’esquerra després a la dreta per carrers que m’allunyaven del meu objectiu, estava desorientat en la foscor del dubte.

Ella no es veia per enlloc. Capficat ja pensava que l’havia perdut, era el secret més ben guardat que tenia.

Ensopegava amb la gent que caminava de pressa amunt i avall com si busquessin la felicitat perduda o bé fugint del diable, un remolí m’arrossegava a les profunditats més fosques. Mirava en totes les direccions buscant, ella no apareixia, ni tan sols la seva peculiar fragància. On era la meva estimada? Qui se l’havia emportat? Per ventura fugia de mi?

Potser estic confós del lloc on és ella. No. Estic segur que no. Potser del dia? Tampoc, ja que sempre es trobàvem qualsevol dia i a qualsevol hora. Ella sempre tan polida, vestida amb el vestit blau guarnit amb serrell i borles blanques, no podia passar desapercebuda.

Entre tanta gent, em trobava com perdut en un desert, estava en el centre dels quatre punts cardinals sense poder definir on era el sud-est. Esgotat, era necessari buscar un lloc aïllat on poder seure i desembolicar el cabdell en que es trobava el meu cap. Vaig anar a parar a una glorieta cercada d’arbres i algun banc, vaig seure en un d’ells.

El que estava vivint no era un somni, estava ben despert, almenys era això el que jo creia. Em veia en un món fora de lloc. Vaig tancar els ulls, amb els colzes posats sobre els genolls i les mans en el front, em vaig anar relaxant. El núvol que em tapava els ulls es va anar esvaint.

No podria definir el temps que havia passat. En obrir els ulls el primer que veig és un banc davant meu, allà era jagut un captaire, a terra un gos esquelètic enroscat, una ampolla de plàstic mig buida i una llauna rebregada.

De mica en mica vaig anar prenent consciència de la situació en que em trobava. Cap rastre d’ella, però sí alguna gent que vestia amb la indumentària que en feia sospitar que anava a la recerca d’ella, així és que sense pensar-ho dues vegades vaig decidir seguir els passos d’un d’ells.

Vaig encertar de ple. Una brisa humida em va fer recordar l’última vegada que vaig estar amb ella, d’això feia tant de temps, vaig accelerar el pas, un calfred em va córrer per tot el cos. Sí, era ella, la vista no m’enganyava, com sempre amb el seu vestit blau guarnit amb serrells i borles blanques. En apropar-me a ella vaig quedar bocabadat, em va rebre donant-me la benvinguda saludant-me amb les seves ondulacions encisadores, voluptuoses, sensuals, agitant els serrells i borles, el reflex del sol sobre ella em va fer pensar que em picava l’ullet.

Aquesta era la meva estimada Mar. La Mar! La meva Mar! Sense pensar-ho dues vegades em vaig desempallegar de tota indumentària i llençar-me als seus braços.

Em va acollir en el seu si fresc, quin goig, vàrem jugar junts. Jo, em deixava abraçar i ella em bressolava, ara al cim d’una ona, ara em submergia en les seves profunditats, les seves entranyes són plenes de vida, és més, creen vida, després em deixava que acaricies el seu llom, que bracegés d’esquena, boca avall i fent tombarelles. El que no m’agrada són les seves bromes quan em llança una ona amb males intencions i em rebrega com un pinyol d’oliva dintre de la boca desdentada d’un vell. Va passar el temps com la volada d’una gavina, li vaig fer dues últimes abraçades. Vaig preguntar-li quan es podríem tornar a veure, -jo sempre t’estaré aquí esperant- em va contestar.

Arreveure, fins a la trobada següent, li vaig dir.

Ens vàrem dir adéu.

Una mica contristat perquè no sabia quan ens tornaríem a veure, capcot i sense pressa vaig enfilar el camí de retorn a casa.

F. Guardiola 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

5 Comentaris a “Amor platònic”

  1. teresa vidal escrigué:

    Un relat molt bo, amb un inesperat final. Felicitats.

  2. Fernando Guardiola Sanchis escrigué:

    Gracies pel teu comentari. – L’amor… Ho… L’amor… Segueixo enamorat i trobo en falta la seva presencia. No se quan la tornaré a veure.

  3. teresa vidal escrigué:

    Es molt curios, per a mi, no es la mar. es EL MAR, en masculí. Potser és per aixó que tambe n’estic enamorada.

  4. Pilar Zabala escrigué:

    M’ha agradat molt el teu relat, tant sugerent i tant misterios alhora. El desenllaç ha estat tota una sorpresa. Et felicito.

  5. Fernando Guardiola Sanchis escrigué:

    Gracies. L’amor és tot misteri i ple de sorpreses. el desenllaç, no sempre es feliç

Fes un comentari a Fernando Guardiola Sanchis

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress