oct 17

la montanyaLa Claudia i en Rubén eren una parella , com tantes, plena de problemes econòmics. Tenien dos fills, el Joel de 12 anys i la Lia de 3. Tant ofegats estaven de deutes, que van haver de deixar el pis, on vivien i anar a viure a una cabana de la Muntanya Daurada. Per tal que els nens no visquessin tant els seus problemes els hi portaren sota l’excusa de que anaven a passar unes llargues vacances a la natura. No cal dir que en Joel, no s’ho va creure però no digué res i només pensava en la manera que podia ajudar els pares.

La cabana estava en un racó inhòspit, a prop d’una riera i la cobertura del telèfon fallava quasi sempre. Un dia, sota la pluja, veieren pujar una parella que es presentaren com a Lisa i Ferran i que els demanaren poder-se aixoplugar a la casa fins que parés la pluja. En Rubén els demanà que feien per aquelles contrades i la Lisa explicà que anaven a buscar un diamant rosa, enorme, que estava amagat al cim de la muntanya on encara quedaven les restes d’un antic poblat de buscadors d’or instal•lats al cim , al costat del lluent rierol que baixava cap a la vall. Un gran diamant? Mare de Déu! Digué la Claudia, això és el que nosaltres necessitaríem per resoldre tots els nostres problemes econòmics , però en Rubén li digué, no siguis beneita, això només són fantasies i somnis d’aquells que no els agrada gaire tocar de peus a terra.

Soparen en harmonia i al matí següent ,els convidats marxaren muntanya amunt. Al cap d’unes hores arribaren a la cabana dos homes i una dona amb pinta de delinqüents que s’identificaren com a Manel, Jacob i Maura. Els preguntaren si havien vist passar més gent i ells els respongueren que una parella, els convidaren a esmorzar però van dir que tenien pressa i caminaren muntanya amunt. Després d’unes hores al pare se li acudí que ells també podien anar al cim si més no a veure que hi feia tanta gent com hi havia pujat. Després de caminar un parell d´hores arribaren a l’antic poblat, no veieren a ningú i al entrar a una cabana hi trobaren els cossos, sense vida, de la Lisa i el Ferran i al Manel, en Jacob i la Maura que els estaven registrant tota la roba, buscaven el diamant. Els hem trobat morts, algú ha estat aquí abans que nosaltres i els han colpejat, van dir com excusa, no sabem si certa o no, segurament per prendre’ls el diamant si l’havien trobat. Només sabem que en Ferran li ha donat temps a escriure en una pedra la paraula ASBOLITA, però no sabem que vol dir.

De mala gana, la família tornaren a la seva cabana acompanyats dels tres delinqüents. El Manel de seguida els demanar l’ordinador per buscar el significat d’aquesta paraula. El trobà , però no els digué res que els servís com a pista per trobar el diamant. Miraren també, els nom de totes les valls, turonets i tots els indrets que se’ls acudí sense trobar res que pogués portar a desxifrar aquesta paraula. En Joel i la Lia se’ls miraven mentre berenaven pa amb xocolate.

Pare, digué en Joel, puc dir una cosa? Ara no, Joel ,que estem atrafegats, però es que em sembla…Calla Joel i surt a fora amb la Lia, juga una mica amb ella que està molt avorrida. En Joel sortí fora la cabana amb la Lia sota l’escalfor dels últims raig de sol i al cap de poca estona sortiren en Manel , la Maura i en Jacob, marxeu? els demanà, si perquè demà al matí pujarem al cim Martinenc on també hi havia un poblat de buscadors d’or, a veure si allà tenim més sort. Però i aquest nom tant estrany que ha escrit en Ferran? Què penseu que és? Potser volia escriure el nom del seu assassí. Donarem part a la policia del que ha passat en quan arribem al poble. Adéu, digué en Joel, a reveure, contestaren ells.

Un cop desaparegueren de la seva vista, en Joel entrà ràpid a la cabana i li digué al seu pare: pare, fa molta estona que he desxifrat el misteri de l’ASBOLITA i em de pujar al cim abans no es faci fosc. Si? digué el pare, si saps que vol dir perquè no ho deies abans? Perquè tu, al igual que molts adults no deixes opinar els nens, i potser ha estat bé, perquè no sabem, realment qui ha mort la Lisa i en Ferran. Bé, digues, doncs que vol dir? No és el significat de la paraula, l’important, són les lletres, si les ordenes diferent pots veure que podem convertir ASBOLITA en BOTA LISA, així que em de tornar al cim i treure -li les botes al cadàver de la Lisa. Pare i fill van córrer cap el cim i al trobar el cos de la Lisa li tragueren les botes, a la bota dreta no hi havia res però de l’esquerra en sortí un meravellós diamant rosa que lluïa fins i tot en la foscor que anava caient.

Per fi s’acabaran els nostres problemes econòmics, baixava pensant el pare, mentre no parava de donar les gràcies al seu fill. Ara a recollir-ho tot i marxar cap a la ciutat ben de presa, abans no tornin els buscadors de tresors.

Montse Sales

Octubre 2020

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “ASBOLITA, una aventura com las d’abans”

  1. Rosa C.L. escrigué:

    Quina aventí més ben narrada i que original el joc de lletres amb la paraula Asbolita. Lo més curiós del cas, és que realment no importa conèixer ni agafar als assassins perquè la narració tingui un bon final.

  2. Pilar Zabala escrigué:

    Montse ets una molt bona aventurera. El teu relat és pler d’intriga del començament fins el final. M’agradat molt. Hauries d’escriure algun altre”aventi” més.

    Una abraçada

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress