Aquest matí, quan he sortit de casa, he notat per primer cop, que el cel comença a clarejar. Es trenca la foscor i puc distingir el perfil de les cases i dels arbres retallats en un fons gris blavós.

Decideixo fer una fotografia. Cada tres dies realitzo la mateixa fotografia amb el mateix escenari on l’únic que canvia és la tonalitat del cel.

Ara les tonalitats són morades i rosades. Puc distingir les branques despullades dels arbres a contrallum, després d’un hivern llarg i fosc.

Avui un raig del sol il·lumina amb una línia fina, la façana de l’edifici que tinc davant. Puc distingir les fulles resseques que encara es resisteixen a caure al carrer.

Ha plogut aquesta matinada i ara el cel es tenyeix d’un vermell amb tonalitats taronges. Algun núvol despistat, taca aquest fons meravellós. Els basals que han quedat escampats per la ciutat, fan d’espills on el cel s’emmiralla.

La fotografia d’avui reflecteix un cel blau sense cap taca. El sol comença a escalfar els troncs que estiren les seves branques com si el volguessin abraçar, plenes amb els primers brots de o que serà una nova canòpia vegetal.

Martina del Clot

Abril 2021