Tu estimada Musa pirenaica

que inspires a l’humil poeta

a cantar temes d’alabança,

li omples l’ànima d’una flama

i ell el gran espectacle plasma

de la llum en els cims de l’ocàs.

Tu Musa, com àliga que escodrinya l’horitzó,

burxes en la ment adormida del poeta,

li fas bullir la sang, i remous la seva ment,

la seva mirada guspireja i el pols s’accelera,

de les seves mans surten frases harmonioses

prats i abismes amb sonets, amb rima.

Geni de les immenses soledats,

geni de les escarpades muntanyes,

tu Musa de la Cordillera pirenaica,

on ets, on estàs? Perquè estàs callada?

Quin profund pesar talla el teu alè?

Aixeca’t i parla, oh Déu, parla.

Parla no callis, digue’m quelcom cosa,

el poeta t’espera mirant els cims dels Pirineus,

està naixent el dia, els pics llueixen barrets blancs,

cloqueja el gall saludant el nou dia,

l’isard salta de penya en penya buscant femella,

el rierol llueix dansarines i cristal·lines aigües.

Estranyes convulsions en les entranyes de la terra,

feren brotar turons sense ordre ni concert,

rius, llacunes, congosts, cims i penya-segats.

Tu Musa, geni vell del Pirineu i muts penya-segats,

trono i feu inaccessible a l’home,

no vetis la inspiració al poeta.

Des d’allí domines les terres Catalanes

i extens el teu domini fins al Mediterrani,

la mostra és la teva força inspiradora

que ha burjat en les ments privilegiades

de grans prohoms d’aquesta terra,

absents i presents la seva potent veu vibra.

Sura en l’espai una exhalació dintre d’un baf,

sé que eres tu que arribes al confí de l’horitzó,

inspirant al poeta des dels cims fins al mar,

avui bats les enormes ales com jugant

i en ràpid moviment d’anar i tornar,

llences als quatre vens saviesa.

De l’espectacle sublim de la natura,

de les entranyes d’ignorats avencs

surten les ombres de l’antiga gent,

i entre núvols vaguen lentament

els monstres ferits per un penós esforç

que per estones a la vida tornen.

Amb tot això l’Astre rei pròxim a l’infinit,

il·lumina l’espai blau de l’entorn,

un mar encrespat de núvols allà baix

ferits per la mirada encesa del Sol,

el nom venerat d’il·lustres prohoms,

allí està la mà de l’humil poeta.

Ella apareix i pel món vola,

agraciat és el que pot trobar-la,

ella apareix esvelta amb mirada riallera,

és la Musa que jeia amb oci mut,

que animada pel sagrat foc de la passió

amb himnes de victòria es deslliga.

1. F. Guardiola

 – Juny de 2019 -