gen 23

 images101No ho puc evitar, cada any, amb l’arribada de la tardor creix dins meu una certa melangia, un sentiment que sense una raó clara m’aclapara i desconcerta. És llavors quan més sento la necessitat de sortir a caminar per la ciutat, sense presses, sense escollir els carrers precisos, deixant-me guiar tan sols pels sentiments del moment.

Tot i així és el cas que, vagi per on vagi, sempre acabo dirigint les meves passes cap el nucli més antic de Barcelona, i en concret fins allí on es troba Ciutat Vella i el seu centre històric. El Barri Gòtic m’atrau de manera especial, sempre aconsegueix transmetre’m una gran dosi de serenor i pau interior. Avui, ben d’hora al matí, no ha estat diferent.

Asseguda a la bancada del claustre de la Catedral contemplo les altes palmeres, l’estany amb el nítid so del seu brollador, la font de varis brocs coronada amb un sant Jordi guerrer, salvador de donzelles, i també les tretze oques cridaneres que vigilen atentes el pas de la gent matinera. Molt a prop l’austeritat de la plaça de Sant Felip Neri, em parla d’un passat escruxidor, apaivagat ara pel degoteix asserenat d’una senzilla i arrodonida font emplaçada al bell mig de l’espai.

Tot en el barri del Call, el seu entramat de carrers medievals estrets i ombrivols, la seva antiga sinagoga i les petites places acollidores em transporten a un temps passat.  Caminant per aquests indrets no puc evitar de tenir la sensació de que “torno a ser a casa”. Em pregunto si no perdurarà en mi el gen d’algun avanpassat que va viure el seus atzarosos dies en aquests carrers.

Es ja entrat el migdia i el sol és en el seu punt més alt quan, desfent part del camí, m’adreço a la Plaça del Rei. Asseguda i ben arraserada a un extrem de l’escalinata del Saló del Tinell, observo com la plaça es va buidant de turistes. Aviat un parell de joves, un noi motxillero, quatre noies i jo mateixa ocupem les escales. De tant en tant algun passavolant s’atura uns instants per seguir després el seu camí.

Un músic de carrer és a un extrem de la plaça. Acompanyat de la seva guitarra va desgranant amb mestria música d’Albéniz i Granados. El temps s’atura, tot en aquest espai resta quiet, atent tan sols al so transformador de la música. Són uns moments màgics plens de humilitat i tendresa que assaboreixo amb tot el plaer de que sóc capaç.

Pilar Zabala

 

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Un comentari a “Carrers, espais de vida”

  1. Rosa escrigué:

    Sembla que aquest raco de Barcelona te un aire molt especial per a moltes persones. Llastima que la nostra ciutat s’hagi convertit en un “parc temàtic” i ja no podem gaudir -els natius- d’aquests espais tan maravellosos.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress