A continuació publiquem els microrelats que amics i col.laboradors ens van fer arribar, com activitat que vam desenvolupar dins dels actes de celebració del nostre 7è aniversari. I tal com varem informar, tots els que no heu pogut o no heu gosat participar en aquesta juguesca, un animem a que ho proveu. Comprovareu que escriure un microrelat o un relat és a l’abast de tothom. Només cal decidirse, despres, la pràctica fa l’aprenent. Nosaltres en donem fe.
Aurelio
Rebuscant entre la brossa dels demés, l’Aurelio va trobar una caixa atrotinada plena de joguines velles, un estel mig estripat, una baldufa corcada i un taulell de parxís que li faltaven les fitxes.
Deixalles per uns, bocins de records d’infantes perduda per d’altres.
Esther Flores
Quan era una baldufa
Joguines
– Per què plores, baldufa? – va preguntar l’estel, que reposava en una branca d’un pi.
- El meu amo no vol jugar amb mi. Els nens d’ara ja no volen jugar a la xarranca, al parxís o a l’oca. Ara prefereixen les consoles – va gemegar la baldufa.
- No tots, dona. Vine amb mi i t’ensenyaré com arreu hi ha infants que aprecien la màgia de veure’t voltar.
I així és com la baldufa va muntar sobre l’estel i junts van recórrer el món a la recerca de nens amb qui jugar. I la baldufa no va tornar a plorar mai més.
Lorena Catalàn
Taller d’Escriptura Creativa de la Cooperativa Rocaguinarda
Les joguines preferides
Tots tres germans tenien gustos ben diferents per a les joguines. En Juan passava les hores mortes jugant al parxis amb qualsevol familiar o amic que s’hi prestés. En Pere dedicava tot el seu temps a la baldufa, amunt i avall per tota la casa. I en Lluís només gaudía fent volar un estel fet de cartró, pintat de colors i amb una gran cua feta de papers de coloraines, a dalt del terrat.
Montserrat Fortuny
Els quatre colors
Vam tirar els daus damunt del parxis. Cada dau vacomençar a girar com una baldufa mentre anava d’un color a l’altre. Es va formar un remolí que va xuclar els quatre colors i els daus es van convertir en un estel de fantasia, amb els colors blau, groc, verd i vermell del seu cos.
Antonia Garcia
jo passava per aquí…
Un parxís, tot descolorit, plorava la pèrdua de les seves fitxes desaparegudes d’una forta ventada. La baldufa veïna de jocs, fent un giravolt cridà a l’estel perquè cerqués a les desaparegudes des de el cel. Segur que les trobaria.
Carme Marqués
Transformació
Un dia de Reis, sota una llar, ven nèixer tres germans, en Parxís, na Baldufa i na Estel. Va pasar el temps, i en Parxís va esdevindre un eminent matemàtic, na Baldufa una famosissima ballarina i na Estel una espectacular hostesa de vol.
Elisabet Prades
L’estel
Quan jo era una baldufa de criatura m’agradava pujar al terrat de casa els dissabtes d’estiu ventosos a fer volar l’estel que els Reis m’havien portat mentre, a dins de casa, els meus pares mataven la tarda jugant al parxís.
Armand Muntés
Fugida
Roden els daus al parxis, talment baldufes encegades. I si algún s’escapa taulell enllà, fugint de l’atzar, desapareix sota les cames o bé s’envola com un estel.
Roger Muntés
![[Valid RSS]](http://www.blogueresdesantmarti.net/blg/wp-content/uploads/valid-rss-rogers.png "Valida el RSS")