nov 03

Pin on Avatar

ESCRIU SOBRE UN BOSC QUE SOLAMENT CREIX A LES NITS DE LLUNA PLENA

 

El nan Rush i la seva esposa, caminaren tot el de pressa que podien cap al llogarret on vivien en companyia d’una bona col·lecció de éssers que en la seva diversitat, hi havien nans, elfs, petites fades, etc, compartien en bona harmonia , la seva forma de viure i totes les tasques que algú, en temps llunyans els havia encarregat.

Una d’aquestes tasques era ajudar a fer que tota la vegetació del bosc creixés i així aconseguir un bosc ben espès que a més de protegir el seu poblat i la seva vida, protegís també el medi ambient dels sapastres dels homes que dia a dia, anaven destruint amb la tala d’arbres i els incendis que provocaven per no tenir cura d’on llençaven les restes de les seves cigarretes o no apagaven correctament el foc que utilitzaven per fer les seves botifarres i costelles a les brases.

Considerant que els homes no tractaven bé la natura estaven segurs de que tampoc admetrien la diversitat de veure que al bosc hi vivien tantes quantitats de éssers diferents d’ells, tota aquella població, encarregada, també, de fer créixer tota la vegetació del bosc, sabia que aquesta tasca havien de fer-la quan no circulés, per allà, cap home. Aquest fet només es donava a la nit, quan les persones atemorides per la foscor i els crits dels animals del bosc, es tancaven a casa seva i no sortien fins a l’endemà.

Durant el dia els nans i companyia, es dedicaven a preparar receptes ancestrals que ajudaven a créixer la vegetació. I mentrestant anaven esperant al fet  que es fes fosc. Llavors era el moment de posar fil a l’agulla.

Però tenien un problema, quan era negra nit no s’hi veien gens i no tiraven els seus ungüents màgics al lloc indicat, així que esperaven les nits de lluna creixent. Però era petita la llum que produïa, després en quart minvant però tampoc era l’adequada, esperaren la nit de lluna nova i la llum va millorar però encara era insuficient. Per fi el dia que tingueren lluna plena, el bosc s’omplí de claror i pogueren fer la seva feina correctament, és clar que a vegades algun núvol els tapava la lluna i llavors……però aquesta és una altra història que us explicaré un altre dia.

 

Montse Sales

 

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress