gen 17

mollAsseguda a la terrassa dormitava plàcidament un migdia clar de primavera. Sentia els rajos de sol damunt la cara i una brisa suau, molt suau que introduint-se en la meva son, em portava la flaire salada de l’aire del mar, tot removent fins fer-los aflorar, antics records d’infantesa.
El meu pensament es dirigí cap l’antic moll dels pescadors, presidit pel un petit far amb el seu rellotge. Al voltant les barques carregades de peix anaven tornant cap a port. Poc a poc molts veïns del barri i d’altres zones de la ciutat, anaven arribant tot esperant que els pescadors estenguessin les seves paradetes per vendre tot el peix sobrer, el que no els acceptaven a la llotja.

Els meus records s’activaren i em vaig tornar a veure de la ma del meu pare, tot voltant les paradetes plenes de diferents peixos, notava la meva angoixa de nena, veient com els movien, amb boques obertes esperant retrobar altre cop l’aigua per poder respirar. M’agradava veure el tràfec de la gent. Tothom anava amunt i avall, uns amb cistelles per comprar , altres carregant les caixes de peix i de seguida els homes i dones endreçaven i arreglaven les xarxes per poder començar al dia següent.

Als meus ulls de nena , el funcionament del mercat era una activitat molt interessant i encara més perquè podia compartir-la amb el meu pare. Els problemes m’arribaven al tornar a casa. Quan trèiem el peix del cistell, encara era viu i es movia. Això m’ angoixava molt i com a conseqüència no volia menjar peix.

Totes aquelles vivències em desapareixeran al despertar. Què s’ha fet del meu moll de pescadors? Quan anys fa que no hi ha aquella activitat? Cruel i capriciós el temps tot ho transforma i no podem tornar mai endarrere. A l’actualitat hi ha tot un gran projecte per recuperar el moll de pescadors. Tot són grans projectes. El problema és que sempre si descuiden el caliu humà.

Montserrat Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “El Moll de Pescadors”

  1. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Montse esa Ciudad tan cercana, con los pescadores vendiendo los peces recién capturados, ha sido devorada por grandes intereses económicos. Por eso es bueno recoger los recuerdos con esa sensibilidad cargada de nostalgia que has sabido imprimir a tu relato. Al leerlo me ha parecido estar viendo una de esas “fotografía en color sepia” que te hacen pensar que cualquier tiempo pasado fue mejor.

  2. pilar Zabala escrigué:

    No sé si aquell temps passat era millor, però penso que llavors es posava més atenció en les laborioses feines artesanals. Les noves tecnonogies avancen ara tan depresa que han fet desaparèixer moltes valuoses maneres de fer i també molts paisattges de la nostra história, però no els sentiments.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress