jun 08

monstreHola amics! El meu nom és Elionor i el meu germà és en Gabriel. Estem molt preocupats pels nostres pares, sospitem que tenen un problema amb un monstre. Cada dia 1 de cada mes apareix per tot arreu, els fa estar tristos, capficats i sense adonar-se’n malhumorats. Es veu que la seva manera d’alimentar-se és amb diners i si alguna vegada no han pogut portar el que els demana, s’enfada i els amenaça.

En Gabriel i jo intentem no seure mai als bancs del carrer, perquè segons sembla el monstre viu als bancs i si t’hi asseus i el xafes, se’t fica a les butxaques i es queda amb tots els cèntims que tens i per fer-lo fora costa molt d’esforç. Un dia vam mirar les butxaques del pare i la mare i no vam veure res, segur que és un monstre invisible.

L’altre dia vaig sentir el pare que li explicava a la mare que als veïns del costat, el monstre del banc els va fer fora de casa i que ara viuen a casa d’uns parents. Això em va espantar de valent, ja que a casa l’àvia només hi ha un llit pels convidats i hauríem de dormir un sobre l’altre. A més a més el pis és molt petit, tant, que l’àvia sempre ens renya si ens movem massa. La sort del barri de ca l’àvia és que els carrer són molt estrets i no tenen bancs per seure.

Un dia el pare em va dir que aniríem al banc a portar els estalvis de la meva guardiola, que a canvi em donarien una llibreta on veuria tots els diners que hi tinc, però jo em pregunto : -Si els dono al banc deixen de ser meus.- El pare està molt convençut i no li fa cap por, però jo no ho veig gens clar. -Com puc refiar-me jo d’un monstre que deixa sense casa als veïns? És més, perquè he de donar els meus diners a un monstre que el pare quan arriba el dia 10 està deixant de volta i mitja i ens fa menjar arròs, macarrons i ous la resta de la mesada?

Hem pensat, que com que el pare i la mare no veuen que el monstre no ens deixa viure tranquils, en Gabriel i jo passarem a l’acció i enganxarem a tots els bancs del carrer papers alertant del perill que representen. Per això necessitem la vostra ajuda i només heu de deixar a cada banc un paper amb:

FORA BANCS DEL CARRER!

Gràcies a tots els nens i nenes que vulguin ajudar-nos, esperem que el monstre s’espanti i marxi dels nostres pobles i ciutats.

Elionor i Gabriel.

Nuria Picornell i Segura

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

5 Comentaris a “El Monstre”

  1. pilar Zabala escrigué:

    Està bé no refiarse massa dels bancs del carrer. Decididament no estàn pensats per afavorir un bon i merescut descans a la gent.
    El monstre del teu conte és desgraciadament una dura i crua realitat que es fa visible cada dia. Tan de bó només fos ficció.

    Una abraçada

  2. Rosa escrigué:

    Jo crec que al carrer hi hauria d’haver més bancs per les persones i menys “bancs escanyapobres” .

  3. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Querida Nuria, el monstruo del banco no sabe que ahora en nuestra ciudad mandan las “Adas” y que su primera medida va ser prohibirle a ese miserable que arroje a las familias a la calle. Después hará un encantamiento convirtiendo los coches de Montmelo en deliciosos manjares para todos los niños que pasan el mes comiendo arroz o acostandose sin cesar ¿Que te parece ?

  4. Núria Picornell escrigué:

    Estimada Mª Jesús Mendianes, la teva fada no pot fer res en contra les lleis del govern espanyol que ara mateix ens mana, ja has vist el que ha passat amb el decret de pobresa energètica i amb l’impost a la banca. El circuit de montmeló és una insignificancia al costat de Aves amb 17 passatgers al dia, autopistes fantasmes i aeroports que no volen avions, per posar uns exemples… Espero que les properes eleccions no perdis de vista que si vols canviar les coses està a les nostres mans i tenim la oportunitat de fer foc nou.
    Gràcies pel teu comentari i esperem que la nova batllessa tingui molta sort i encert.

  5. Ferran Guardiola escrigué:

    Jo pensava que els bancs estaven al servei dels qui anaven a visitar-los, i ara me adono que estan per tocar-nos la gaita. Si visites els que tenen portes que enlluernen de vidre, surts escanyat, si ho fas els que hi son als carrers i parcs, o be set queda el pantaló enganxat amb una aresta, o té una pota trencada i caus cames en l’aire.
    No hi ha polític capaç de solucionar aquest desgavell.
    Gracies per obrir-me els ulls
    Ferran

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress