S’apropava el meu aniversari i per primera vegada em varen preguntar que volia de regal,. Mai m’ho preguntaven i el que rebia feia veure que m’agradava, però el cert és que poques vegades ho encertaven. És possible que en alguna ocasió s’ha hagin adonat i de cop em pregunten -que et faria il·lusió que et regaléssim pel teu aniversari?-. Em va sorprendre tant que sense pensar-m’ho i com si ho estigués esperant vaig respondre: un rellotge de paret!

Sempre he tingut curiositat pels rellotges, però principalment pels de paret, aquests que tenen el pèndol que va oscil·lant i fent el so del: tic- tac, tic- tac… són com el nostre cor que va bategant, tic-tac, tic-tac…

Els rellotges antics se’ls hi havia de donar corda, actualment funcionen amb piles, i poden tenir una llarga vida si no s’espatllen o perden les piles. En el cor passa el mateix, bé, no li hem de donar corda però si tenir cura d’ell, i si ens dona un ensurt, trobarem algú que ens el repari i allargui la vida com al rellotge.

Faltaven dos dies per l’aniversari i aquella nit vaig somiar que caminava per uns carrerons plens de sorra i hi havia tanta sorra que els peus desapareixien i de sobte topen amb un objecta dur. Em fa mal i sento: tic-tac, tic-tac… amb cura ho agafo del terra i veig que és un rellotge que s’ha despertat! Era un rellotge de paret, si, però molt petit, estava tan nerviosa i sorpresa que el volia aguantar amb tanta cura que em cau a terra i torna a desaparèixer. Em desperto angoixada i trista, però em dic: tan sols ha sigut un somni.

Arriba el dia de l’aniversari, em donen el regal, és una capsa petita i dins meu em dic: no és el rellotge que esperava, l’obro i… oh!!! És el rellotge del meu somni, és petit sí, però és de paret, al moment de tenir-lo a les meves mans sento el seu “batec” tic-tac, tic-tac…

Clara B. 

Maig 2021