jun 01

sopar de galaFeia poc que havia començat a treballar a la nova escola. Potser un parell o tres d’anys. Era un centre concertat, meitat públic, meitat privat. Els alumnes pagaven una petita quantitat cada mes. Per alguns pares no era res, però per altres significava treure una quantitat considerable del sou mensual. I tot i això, se sacrificaven perquè els seus fills o filles tinguessin una millor formació educativa. Altres pares no s’ho podien permetre. Donava classe de matemàtiques i de ciències i s’havia guanyat la confiança del director, a l’adaptar-se tan fàcilment al funcionament de l’escola i també per la seva empatia envers els alumnes i els companys de l’escola. Treballava a gust, perquè li agradava la seva feina i sobretot el tracte amb els seus alumnes.

Un bon dia, a l’obrir la bústia de casa seva, va trobar-se amb un sobre d’una qualitat exquisida, amb el segell de l’escola i amb el seu nom i cognoms. L’ensurt va ser considerable. Alló que primer la va venir al cap,  és que l’estaven acomiadant. No va gosar a obrir el sobre fins que va arribar a casa. Va deixar la cartera, es va treure l’americana i va seure, disposat a entomar la mala notícia. Dins del sobre, en lloc d’una carta d’acomiadament, hi havia una invitació d’allò més luxosa. La va obrir i va llegir… estava invitat a un sopar de gala al Palau Nacional de Montjuïc, que tindria lloc, tal dia i tal hora, al saló ovalat… amb la presència del president de la Generalitat, el molt honorable senyor Jordi Pujol.

Va arribar el dia assenyalat. La sala oval del Palau Nacional estava engalanada per l’ocasió. Una gran taula presidia el saló i al seu voltant, una dotzena de taules rodones estaven disposaves per a vuit comensals cadascuna. Les estovalles blanques amb un toc blavenc de neu, la vaixella, la cristalleria, els coberts, els centres florals, les targetes amb el nom de cadascú dels convidats. Al voltant del saló un exèrcit de cambres uniformats i en posició de firmes esperaven que el maître, engalanat com un mariscal de camp, els fes les indicacions oportunes per començar a desfilar per la gran sala, servint la gran quantitat de plats exquisits preparats per l’ocasió.

Va buscar la seva targeta amb el seu nom. L’havien col·locat –encara sort- amb els companys i companyes que millor s’avenia de l’escola. Va seure i va començar a observar la quantitat de coberts que hi havia a dreta i esquerra del seu plat. El va sorprendre que davant de la filera de diferents copes, disposades per servir les diferents begudes, també havien disposat un altre bateria de coberts. El tema de les copes el tenia més o menys controlat: la de l’aigua, la de vi blanc, la de vi negre, la de cava…, però seguia rumiant perquè eren tants coberts diferents.

I va començar la desfilada. Quan van servir el primer àpat no sabia quin cobert utilitzar –perquè no entregaven un manual d’instruccions amb l’invitació? La companya de la seva esquerra li va donar un toc amb el peu i li va indicar el cobert que havia d’utilitzar. Després li va explicar que sempre es comença agafant de fora a dins del plat, seguint l’ordre que serveixen els plats. I els de davant de les copes? -va preguntar-. Aquests són per les postres i el cafè -va respondre la seva companya-. Però va perdre la vergonya per no conèixer “els protocols” d’un sopar de gala, quan va veure allò que li havia passat al seu company de taula de la dreta.

Resulta que en la primera desfilada de l’exèrcit de cambrers, van anar passant per les taules i servint unes miniatures molt estranyes, com trossets de pa torrat en miniatura i de diferents colors. Tothom es va quedar quiet esperant a veure qui era el primer que començava a menjar, estranyats que en un sopar de gala és servis uns “entrants” tan minses. El company de la dreta, no s’ho va pensar gaire. Va agafar la cullera de la sopa i d’una revolada es va endur els quatre mini rosegons de pa a la boca. Encara no havia engolit aquell magnífic primer plat, que els cambrers inicien la segona desfilada, portant unes grans soperes platejades i comencen a servir una sopa en els plats amb els rosegons torrats de pa. Quan el cambrer va arribar al costat del company de la dreta, va patir un ensurt. Estava segur que havia servit a tothom per igual els rosegons de pa i es va quedar amb el cullerot enlairat sense saber què fer. El company de la dreta, va gaudir d’una segona ració de mini rosegons de pa torrat aquella nit.

Rosa C. L.

Març 2021-03-22

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress