jul 06

CARROZAAAAAATant va patir pensant que es moria, que un bon dia es va morir d’angoixa. Sabia que havien enterrat viva a una besàvia i era allò que més por li feia, pensant que potser també li podria passar el mateix. Si es refredava, tenia por de morir-se, si li sortia un gra, tenia por de morir d’una infecció, si es feia un petit tall o una ferida lleu, tenia por de morir dessagnada.

Com que venia d’una família rica i pudent, antics indians tractants d’esclaus, i com que era la pubilla de la casa, la varen vestir amb un vestit de núvia que havia estat de l’àvia, ple de puntes i blondes, gases i tuls. Al front li varen col·locar una diadema de flors blanques i un vel de gasa quasi transparent, per cobrir el seu Immaculat cos de cap a peus. Van dipositar suaument el seu cos, dins d’un taüt folrat de vellut i amb un petit coixí per tenir el cap recolzat més còmodament. Cosa que va agrair.

Com és que podia descriure tan detalladament la seva vetlla? Era com si estigues damunt un petit núvol, des d’on podia observar tot allò que estava passant; tot allò que li estava passant a ella. Podia veure i sentir com plorava la mare i les seves germanes. Com els diferents membres de la família cosins, cosines, tiets i tietes anaven desfilant per davant del taüt, eixugant-se les llàgrimes. El pare es va tancar a la biblioteca, sense voler parlar ni veure a ningú, amb l’única companyia d’en Tristan, el vell gos predigué que seia mansament al seu costat, aixecant de tant en tant les orelles a la guaita que l’amo li manes quelcom.

De sobte uns homes amb vestits de levita i barret de copa, van entrar al gran saló on estava exposat el taüt. La seva germana es va desmaiar i la mare va començar a xisclar i plorar tot dient, que no volia que s’enduguessin a la seva nena. També ella cridava des de dalt del núvol, però aquells homes van col·locar la tapa del taüt sense escoltar els seus crits d’angoixa. Li faltava l’aire. No podia respirar.

Va sortir el taüt sobre les espatlles dels homes de la família, que el van col·locar damunt una carrossa fúnebre, amb cortines i cavalls negres. Els dos homes amb vestit de levita i barret de copa van pujar al pescant i la carrossa va iniciar el seu camí fins al cementiri de Poble Nou, on la família tenia un mausoleu.

La varen baixar per unes petites escales fins a la cripta, on estava enterrada tota la família. També la besàvia que havien enterrat viva, que en quant la va veure li va dir – a tu també? No va poder aguantar el plor i va començar a esgarrapar i xisclar perquè algú la sentis i l’ajudes a sortir d’aquell mal son. Tots els nínxols estaven plens. Per a ella havien obert en el mateix terra de la cripta una fosa on depositari el taüt. Recolzada a la paret una làpida amb el seu nom i els cognoms de la família, la data de naixement i la data de la seva suposada mort. A sota una petita oració per la seva ànima.

Com era possible que ningú la sentis? Ella no estava morta, només havia sofert un atac catatònic. Per què no s’havien esperat uns quants dies, unes quantes hores a fi de confirmar realment la seva mort? I de sobte va sentir com les palades de terra començaven a caure sobre la tapa del taüt. Aquell so era aterridor. Sabia que era el final. Va fer el seu últim crit just en el moment que dipositaven la làpida sobre la llosa que cobria el taüt.

 

Rosa C.L.
Maig 2021

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress