nov 28

CleopatraAmb la màquina del temps inventada per un savi, en un tres i no res, em vaig plantar als bells jardins del palau de Cleòpatra VII, a Alexandria per fer-li una entrevista.
La vaig trobar, asseguda i bellament vestida entremig dels seus servents escrivint, en jeroglífics, el seu testament.
-Bon dia, gran Faraó, vaig dir sense fer cap tipus de reverència ja que ho considerava un gest estúpid per molt important que es sentis la reina.
-D’on vens estrangera?
-De Catalunya, gran senyora, un país que a la teva època encara no existeix. És un conjunt de quatre províncies que pertanyen a Espanya.
-Val, ja me n’adono que poc han canviat les coses al llarg del temps. Només canvien els noms. Veig que existirà un imperi que es dirà Espanya i que tindrà províncies, com el romà.
-Exacte, però jo he vingut a entrevistar-vos a vos, no a l’inrevés,
-D’acord. Les dones ens hem d’ajudar perquè sempre estem a remolc de les fal•làcies conqueridores, guerreres i estúpides dels homes. Què em vols preguntar?
M’agradaria que fessis una valoració de la teva vida
-Doncs mira, ha estat una vida de decepcions . Diuen que sóc atractiva, bella, seductora, intel•ligent i interessant. Parlo 7 idiomes, entre ells el faraònic , i no tindria perquè saber-lo perquè jo descendeixo d’Alexandre el Gran, no tinc ascendència egípcia sinó grega, sóc una gran estratega i domino l’art de la política així com l’art de conquerir els homes i amb tot i això ja sabràs que en un futur molt proper, he de morir per la dignitat que mereix el meu país. Amb 39 anys, m’hauré de suïcidar posant-me els meus millors vestits i fent-me mossegar per un àspid, la mateixa cobra egípcia que simbolitza la deessa UTO que durant més de 3000 anys ha protegit els reis d’Egipte i que per això sempre la portem a la corona o diadema.


Diuen que sempre has estat una ramera amb els homes
-I qui ho diu això? Un home? Si a la teva època encara es veu així la meva història, és que amb tots els segles que han passat, la societat continua sent molt masclista, perquè, amb quins homes m’he fet famosa? Sempre vaig lluitar per la independència d’Egipte i arribà el conqueridor romà César. Amb la roba més bella i insinuant que vaig trobar, em vaig fer embolicar amb una exquisida catifa i un servent la va deixar caure als seus peus i ja està. “Veni vidi vici”.
Si la gent s’escandalitza per aquest fet, perquè no ho fa també amb el comportament d’ell, que es tirava qualsevol dona o home que li agradés? I no és que em sembli malament, solament que se li dona un tracte diferent al meu.
També us podríeu escandalitzar pel fet que quan va marxar em va obligar a casar-me amb un dels meus germans, un nen, (un altre dels seus trets masclistes). I a més a més a l’arribar a Rom volia imposar-hi el sistema d’estat que hi havia a Egipte, però no el van deixar i ja sabeu que li va passar.
Quan vas conèixer a Marc Antoni?
– Havia anat a Síria i vaig topar amb ell que anava a fer la guerra als parts. Ens vam mirar i vaig sentir un calfred de luxúria i plaer que recorria la meva esquena. A ell li passà el mateix. I ja està. Ens enamorarem i ens vam casar a Antioquia, i tant bon amant va ser l’un com l’altre, (ell tenia dona a Roma), així que no entenc perquè la mala fama només la tinc jo. Potser per ser dona?
-De fet, Marc Antoni, servia més pel llit que per defensar res, perquè quan Octavi ens va acorralar, ell, en comptes de lluitar, es va suïcidar. I així com jo em suïcidaré pel prestigi del meu país, perquè no tinc sortida, ell ho va fer senzillament perquè tenia por. Per això m’has trobat en la pau d’aquest jardí preparant la meva mort. Egipte no es mereix veure la seva reina presonera i arrossegada pels carrers de Roma i és el que passarà si m’agafen viva.
A Egipte li va ser beneficiós aquest amor?
-Ja ho crec. Marc Antoni li va donar a Egipte Xipre, Fenícia i Creta i deixà, en el seu testament ,territori romà als nostres tres fills.
Creus que has estat una digna i bona reina pel teu poble?
-Sí, perquè malgrat ser ambiciosa, amb tot el que aquest terme comporta, sempre he posat la meva intel•ligència i les meves qualitats, al servei d’Egipte, intentant per tots els mitjans que fos un país independent i no romà.
-He lluitat no solament amb armes sinó també amb la subtilesa dels meus encants tenint molt en compte que a la meva època, Egipte és l’únic país del mediterrani que permet que una dona pugui governar.
-Espero que la història del teu temps em faci justícia i comprengui tots els meus esforços per aconseguir que Egipte no fos una província romana. De fet un historiador romà dirà que Roma només ha temut a dos essers humans: Aníbal i Cleòpatra.
-Gràcies Montserrat, per explicar la meva història als teus contemporanis i diga’ls hi que ser una província d’un gran imperi mai comporta res de bo per un país, per això Egipte malgrat ser conquerit pels romans, ha sabut i sabrà mantenir les característiques manifestacions de la nostra civilització autòctona, no com altres pobles que han sucumbit.
Arriba el meu acomiadament
-Doncs descansa en pau Cleòpatra i des de els coneixements de la meva època et diré que la civilització egípcia, tal com tu la coneixes, sobreviurà encara uns 400 anys fins que se la mengi la civilització greco-romana que copiarà moltíssimes coses d’Egipte tot canviant-li el nom, però d’alguna forma la teva civilització viurà per sempre i tu seràs reconeguda, per fi, com un gran Faraó.
Amb certa tristesa, m’ acomiado de la reina i aquest cop si que li faig una reverència a l’igual que li faria a qualsevol persona que trobés i que hagués lluitat des de la coherència i la intel•ligència pel seu país, tot recordant amb tristesa que Egipte es va convertir en una província romana i va passar a ser el gran graner de Roma, malgrat que en l’actualitat l’IÌmperi romà no existeix i en canvi Egipte, sI.

 

Montse Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress