nov 22

fantasma ClaraQuin enrenou hi havia, tothom cridava, els nens ploraven i jo que dormia com una soca em varen despertar. D’un vot salto del llit amb un mal de cap horrorós, una sequedat de boca que sense pensar-m’ho un moment em vaig abocar directament sota l’aixeta del lavabo, no sé el que passava tota la gent dels pisos del  bloc estaven al carrer. Els meus companys de pis no hi són. Agafo el imprescindible i a l’anar a apagar els llums s’apaguen tots de cop, ara sí que estic espantada de veritat i m’espavilo de cop i surto al carrer.

Un fantasma! un fantasma! cridava la gent. Un altre deia jo he vist dos!! No m’ho podia creure el que sentia, ja que sempre he sigut una mica incrèdula amb aquestes coses, però el cert és que alguna cosa passava. Quan preguntava el que els va espantar, tots deien el mateix, les llums s’anaven apagant i encenent a l’hora i no hi havia manera de què es quedessin enceses, a tots els pisos era la mateixa situació, i això els va esfereir i van escapar espantats. Els minuts anaven passant i ningú treia l’aigua clara d’aquest embolic. De sobte vam sentir: silenci! -va cridar el president de la comunitat  de veïns-  Ja sé el que ha passat, no us heu d’espantar.  Fa molts anys quan encara no hi havia llum elèctrica, el barri s’il·luminava amb espelmes i llums d’oli. No hi havia els blocs de pisos que hi ha ara i tot eren cases baixes. Eren temps foscos i la gent creien en fantasmes i esperits, no gaudient ni de ràdio ni de mitjans de comunicació i eren poc aficionats a la lectura, tret d’uns quants que intentaven tenir més coneixements dels que rebien de l’escola.

L’estat de vida va anar canviant, primer va arribar la llum elèctrica, després aparells de ràdio, la televisió i es van anant construint blocs de pisos… però,  pel que hem comprovar,  és que els fantasmes encara pul·lulen pel barri. No els agrada la llum elèctrica i en la foscor es troben en el seu àmbient, per això, cansats de tanta lluminària s’han revelat i han començat a apagar llums.

Conclusió, no ens hem d’espantar, si volem tenir una bona convivència amb ells, cal que estalviem llum, encenem les necessàries, i ells ens deixaran tranquils i nosaltres guanyarem amb estalvis.

Clara Bruguera

Maig 2.02

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress