El despertador sonava insistentment, sense miraments amb un cop de mà el va fer emmudir, mentre buscava la casset de música clàssica, de seguida li va semblar veure un camp ple de flors, de margarides blanques. I es que Vivaldi era especial per transmetre aquest quasi oníric paisatge.
Teresa Vidal
Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.
![[Valid RSS]](http://www.blogueresdesantmarti.net/blg/wp-content/uploads/valid-rss-rogers.png "Valida el RSS")
Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress
Quina imaginació tan gran, que amb quatre paraules ets capaç de crear tot un quadre on reflectir un instant de vida.
Si, tens raó, la imaginació de vegades es el nostre recolzament. Gracies per comentar.
Molt be Teresa, jo diria que el teu relat és ben rodó, amb poques paraules has definit molt be el pensament d’una situació
Gracies Pilar, els comentaris sempre ajuden, sobre tot si donen anims.
uff volia posar ajuden… i em sembla que no es deixa rectificar.
Problema solucionat