set 29

pobre

Una cantarella estranya trencava el silenci d’aquell vagó de tren, on cadascú viatjava acompanyat dels seus problemas. La cantarella s’anava acostant al mateix temps que la cara de la bona gent que viatjava tranquil.la anava canviant, buscant amb la mirada un punt de qualsevol racó per amagar la consciencia. Uns i altres fugien de la nosa que fa la pobresa. Per fi, la cantarella va canviar de vagó i tots van sospirar alleugerits del pes de la culpa de no ser tant pobres.

Roser Segura i Riera

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “La caritat sota terra”

  1. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    En unas pocas líneas haces una profunda reflexión sobre la realidad social. Quisiera añadir que a mi modo de ver ese “Peso de la culpa por no ser tan pobres” lo está alimentando el capitalismo salvaje para destruir el estado de social y de derecho. Nos hacen sentir culpables para igualarnos a todos por abajo.

  2. Pilar Zabala escrigué:

    Quanta raó tens Roser. Ens hem acostumat a mirar massa sovint cap a un altra banda davant la vulnerabilitat i la pobresa dels altres i acallem la nostra conciència dièn-nos que “ves a saber si de debó estàn tan necessitats com diuen”. El teu relat es sensible, contundent i una bona crida a la reflexió.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress