Si mires a través d’una finestra, que hi veus? Tot depèn de com em llevo.

La meva finestra dona a una via on el trànsit de cotxes és constant, però també i tinc una petita plaça amb bancs per anar a prendre el sol, hi ha un petit espai per a lleure dels nens, dues taules per jugar a tenis de taula i suficient espai per fer petites rutes en bicicleta o anar amb patinet, sempre que es tingui cura de la gent que hi transita i rectifico crec que tampoc és tan petita.

Bé doncs diré que en realitat és el que hi ha, però depèn de l’estat d’ànim en què em llevo, em concentro a mirar i no veig una plaça, m’hi imagino, a vegades, un bosc espès d’arbres on a penes puc caminar, no hi ha camins, i hi ha desnivells que em fan trontollar. No m’agrada, i ho canvio per un jardí pler de flors i em quedo embadalida… de sobte un soroll brusc em torna a la realitat, m’oblidava de l’altre espai, de la via on el trànsit de cotxes és constant, dos cotxes han topat, es crea un caos, la poca gent que transita pel carrer s’atura, algú fa un truc en el mòbil i no tarda a aparèixer una ambulància o dos, la policia més d’una. Per sort ni hi ha  ferits, tot ha aquedat en un ensurt.

Clara Bruguera
14 de Maig 2021