mar 07

 

images0001Tot fullejant per enèsima vegada les pàgines d’un llibre d’art, m’he aturat a observar amb atenció la litografia d’un dels quadres del famós pintor holandès Vermeer.

Davant de la seva obra anomenada “La noia del turbant”, coneguda també com “la noia de la perla”, no he pogut abstenir-me d’imaginar els molts sentiments que s’amagaven darrera d’aquesta enigmàtica figura.

Els seus llavis lleugerament oberts, semblen dubtar davant la conveniència o no d’iniciar un somrís. El gir del seu cap i els ulls tan oberts em sugereix que alguna presència inesperada ha distret el fil dels seus pensaments. A partir d’aquí la meva història.

La noia es diu Anna, te 17 anys, és la segona de vuit germans i treballa 10 hores diàries en un taller d’alta costura per contribuir a sostenir l’economia de la seva humil família.

Entre totes les cosidores del taller, l´Anna és la que té més bona traça a l’hora de projectar i cosir la part més delicada dels vestits. Es per això que el seu treball es apreciat i requerit per la majoria de les distingides dames que acudeixen al saló.

Tot i així, els dies de l´Anna transcorren tristos, grisos i pesadament monòtons. No en té prou amb les mostres d’agraïment per la feina ben feta. Ella espera més de la vida. Desitja experimentar la felicitat al costat d’un xicot que l’estimi.

L´Anna sap que no li serà fàcil veure acomplert el seu sonmi. Ella no té dot per oferir, ni tan sols té roba fina per fer-se un bon vestit. És difícil que algú es fixi en ella.

Amb aquests foscos pensaments, l’Anna es dirigeix cap el vestidor per recollir l’abrigall i el turbant que una dama s’acaba d’emprovar. De sobte s’atura, a punt ha estat de trepitjar l’arrecada que és a terra. Amb admiració contempla la lluentor de la perla a les seves mans i després, empesa per la curiositat, se la posa a l’orella. A continuació, abandonant la seva habitual prudència, es posa al damunt l’abrigall satinat i es cobreix el cap amb el sofisticat turbant. La imatge que li retorna el mirall és la d’una desconeguda, res a veure amb el concepte que l´Anna té d’ella mateixa.

De sobte, darrera d’ella, la veu inesperada de l’amo del taller la contorba.

—Vestida aixì estàs molt bonica Anna, de debó que m’agrades molt. Si tu vols jo et puc oferir els millors vestits i convertir-te en una gran dama ¿què hi dius? …

 

Pilar Zabala

 

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress