mai 26

puerta secretaEl concepte de “vacances” no era gaire conegut a casa. El més agosarat que recordo es l’arribada del pare a casa, tot just plegant de la fabrica i dient a la mare: – afanyat i prepara la maleta que marxem a València -. I sortíem aquella mateixa tarda des de l’estació de França. Fèiem transbord a Tortosa per connectar amb el tren que arribava a la matinada a València, on havíem d’esperar fins les vuit per agafar un trenet que ens portava fins un poblet anomenat: Benaguacil. I sense  avisar fent una trucad ao escribint una petita misiva anunciant la nostra arribada, aterrizavem a casa de la tia Josepa i el tio Batiste.

No vaig saber mai quin parentiu tenien amb la nostra família i encara que en el poble vivia família directa, amb la que anàvem a dinar, a sopar o a donar un tomb per el poble o per els camps de conreu, sempre acabàvem a casa d’ells per pasar la nit.

L’entrada era una portalada de fusta enorme que s’obria de bat a bat per deixar entrar el carro i les mules al capvespre. Aquesta portalada, tenia una altre porta més petita per on entravem les persones, quan la gran estaba tancada. Sempre em va cridar l’atenció que la porta petita sempre tenia posada la clau al pany, però per la banda que donava al carrer.  A continuació venia la cuina, el lloc principal de la casa on es feia la vida diaria, A continuació venia el pati amb la quadra al fons, les gabies per els conills i les gallines, els porcs, el cavall i el lloc on dormien els gossos que el tio Batiste tenia entrenats per anar a caçar.

En una de les parets de la cuina hi havia una cortina de tela de sac, que tapava una porteta que donava a una escala estreta i amb esglaons desiguals que s’enroscaven amunt fins arribar a un replà que donava a les habitacions. Les escales seguien amunt, però aquell indret el tenia prohibit. No hi arribava la llum i mai podia saber que hi havia al final de l’escala.

Algun cop heu prohibit a un infant que no toqui, que no agafi, que no vagi…. i us ha fet cas?. Doncs el mateix em passava a mi. Tot el dia me’l passava “jugant” a la petita i estreta escala d’esglaons desiguals. Jugava a saltar primer d’un en un, després de dos en dos i així fins a set que era el nombre d’esglaons fins el replà de les habitacions. I sempre que ningú em veia pujava un esglaó d’aquells que no tenia que pujar. Més d’un cop em vaig endur una “pantuflada” a les natges, però tan sols servia per reforçar les meves intencions.

Fins que un dia vaig arribar al final de l’escala, fins el final dels esglaons desiguals i empinats, sense que ningú m’enxampés. I a les fosques i palpant la paret vaig tocar una massa rasposa. Fent puntetes en l’últim esglaó vaig palpar una maneta i un pany de ferro. No vaig pensar-m’ho gaire -nomes tenia sis anys- vaig agafar la maneta i la vaig fer girar, però la porta va quedar-se quieta. Vaig tornar a girar la maneta empenyent amb el meu petit cos per forçar aquella maleïda porta que se’m resistia. I la porta va grinyolar i la porta es va obrir.

Si voleu saber que vaig esbrinar…. haureu de pagar una penyora. Haureu d’explicar-me una “aventi” de por.

Rosa C.L.

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

3 Comentaris a “La porta secreta”

  1. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Bueno Rosa, después de leer detenidamente tu relato, que me dejes con la curiosidad de saber que había tras la puerta, no te lo perdono.
    A pesar de todo, la experiencia compartida de coger el tren en la Estación de Francia y hacer dos transbordos para llegar al pueblo, de verdad que no tiene precio ¡Era una aventura que ya solo recordamos algunas persona! ¿Será que nos hacemos mayores?

  2. Rosa escrigué:

    Serà!!!

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress