Agafa un llibre de la teva biblioteca. Llegeix a l’atzar una frase. Copia-la com inici del relat. Busca en un altre llibre una frase i copia-la com a final.

Escriu tot el text que queda al mig. Després esborra el començament i el final que has copiat.

Llibres escollits:
“Amb ulls de dona” de Carla Gracia
“Frankenstein” de  Mary Shelley

A la Mercè no la podia controlar ningú i aquells que ho havien intentat o que l’havien menystinguda havien quedat enrere.

Des de molt joveneta havia tingut que lluitar perquè s’escoltessin els seus desitjos i es respectés la seva forma de viure.

No cabia en el cap de la seva família que es volgués dedicar a treballar en un circ tot fent de trapezista quan disposava d’una parentela molt rica que li podia proporcionar un marit adequat que no deixaria que treballés i que la podia mantenir a casa sense fer res.

Però el caràcter de la Mercè era incontrolable i ella sabia molt bé el que volia i necessitava. El circ, amb el seu deambular pel món li obria les portes a altres països i formes de vida, enriquint-la com ella necessitava i al volar amb el trapezi, encara la duia més lluny, la feia sentir al mig d’un espai infinit, lliure de tots i de tot, deixant-la somniar tant com volia.

Això si,  la Mercè, malgrat conviure amb els companys de circ, sempre es va sentir sola perquè cap d’ells omplia les seves perspectives en quan interessos a la vida.

Jo era un trist i patètic pallasso que va caure rendit als peus d’una dona amb tanta vida interior. Moltes vegades vaig intentar trencar la cuirassa dins de la que s’amagava la seva personalitat, els seus desitjos i les seves necessitats però mai em va deixar.

Sempre reia de les meves pallassades sense adonar-se que en moltes d’elles intentava un apropament que mai es va donar.

Després, el temps va anar passant, ella va perdre facultats i va haver de deixar el trapezi. A terra es movia com un peix fora de l’aigua i llavors, va ser la Mercè, la que em va proposar mantenir una relació. Era massa tard i li vaig dir que no, Llavors ella que no ho havia fet en tota la seva vida, al veure que no sabia adaptar-se a les noves circumstàncies, es posà a plorar i només per un moment vaig sentir ganes d’abraçar-la.

Però el meu cor era inundat de la més profunda amargor, i vaig contenir-me.

Montse Sales

Novembre 2022

2a quinzena novembre

Tema lliure