jun 06

El costo de perseguir un SueñoDes de feia molts anys, anava cavalcant sobre un cavall esquàlid i famolenc darrere d’una quimera que donés sentit a la seva existència. Els seus vestits, amb el temps, s’havien convertit amb un conjunt de parracs i quan es creuava amb la gent dels pobles, aquests s’amagaven perquè semblava més un espectre que una persona. Ell no parava de cavalcar. Era dur buscar una quimera sense saber el que s’estava buscant. Però el cavaller sabia que quan la trobés la seva vida es completaria i podria trobar la felicitat.

Arribà a un blau riu que amb els reflexos del sol semblava fet d’oscil.lants ones blavenques i d’altres daurades. Baixà del cavall i pogué apagar la gran set que sentia, però l’aigua no era la quimera que buscava. Amb les poques forces que li quedaven, seguí el seu camí. Tampoc va trobar el que buscava al mirar amb desig de caminar-hi, aquell gran desert, de fina sorra rogenca. No sentia que omplís el seu interior, així que continuà caminant, mentre anava descobrint llocs meravellosos, però que tampoc corresponien a la quimera que ell portava en el seu interior.

El paisatge anà canviant. Ara començava a trobar herbes, arbres, boniques flors de tots colors, però cap d’aquests elements era la continuïtat d’ell mateix que anava buscant. De sobte veié a la llunyania una paret verda, semblava plena de plantes i si va acostar. Era un tancat en forma de rectangle i tenia tots els costats coberts d’unes espesses plantes enfiladisses. El cor li va començar a bategar ràpidament. Sabia que havia arribat a la fi del seu viatge. Estava segur que la seva quimera, la que havia estat buscant tants anys, la que era la continuació de la seva vida, el seu destí, estava allà dintre, dins d’aquell enorme rectangle.

No hi havia forma d’entrar-hi a no ser que es poguessin tallar part de les plantes que l’envoltaven. Va donar tota la volta a aquell recinte verd i de cop, al mig d’una de les cares hi veié un ganivet mig amagat per la vegetació. L’agafà i a poc a poc amb les poques forces que li quedaven, anà tallant un munt de branquetes, tot donant la forma d’una petita porteta per on colar-se dins aquell tancat laberint.

Primer passà els peus i les cames i després el cos. Per últim, hi feu entrar el cap. Llavors pogué veure l’interior i s’esgarrifà. El que hi havia era RES, un buit immens que el cridava que el volia engolir i de sobte va entendre que la seva busca havia acabat. Aquell enorme buit era el mateix que portava en el seu interior que buscant quimeres no havia sabut omplir de res positiu.

Mirà el seu interior i veié que el seu propi buit intentava unir-se al del laberint, així que apropant-se més a la vora, es deixa caure unint-se per sempre al buit de la vida, als éssers que no volen veure res més enllà del que hi ha al seu interior, buscant inexistents quimeres.

 

Montse Sales

Maig 2023

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress